ANNA MARIA. 10 ANYS AL CARRER

«L'alcohol en té gran part de la culpa»

«Lalcohol en té gran part de la culpa»_MEDIA_1

«Lalcohol en té gran part de la culpa»_MEDIA_1 / FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts

L'Anna Maria somriu, però té la mirada trista. Si hi ha un adjectiu que la defineix al cap de poc de conèixer-la és agraïda. Només té bones paraules per parlar de Benjamí Tous -l'artista encarregat de retratar-la-, per parlar d'Asier -el voluntari del projecte que li va presentar Tous- i per parlar de Mari Àngels, la treballadora que la va ajudar a sortir del carrer, on va viure durant una dècada, del 2002 al 2013. «Em fa ràbia no recordar el seu cognom perquè em va ajudar moltíssim. Va ser un àngel per a mi», explicava ahir la dona al vestíbul de Can Ricart, al Raval, on s'exposa el seu retrat fins al 30 de novembre. Com per a gairebé tots, a l'Anna Maria li va costar molt sortir del carrer. «Tenia el meu company amb mi, i ell em tirava molt, és clar», explica la dona, que insisteix que gran part de la culpa que hi hagi tantes persones al carrer la tenen la droga i l'alcohol. «Sobretot l'alcohol, que és una droga acceptada i és a tot arreu», explica la dona.

Notícies relacionades

Finalment, va fer cas del seu àngel i es va traslladar a un pis compartit d'una de les fundacions de la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar, alhora que va iniciar un procés de desintoxicació en un centre de Sant Boi. Ara viu en un pis compartit amb dos companys al Poble-sec.

«Vaig començar a treballar al centre als matins, rentant la roba d'altres persones sense sostre. La meva vida va canviar en tot. A més, al sortir del carrer jo, el meu company també va entrar en raó i ara també està en un altre pis compartit», explica emocionada.El lloc on s'exposa l'enorme oli -130 per 130 centímetres- i 15 dibuixos més de la dona no va ser escollit per casualitat. El Raval té un gran protagonisme en l'obra, ja que pels seus carrers és on l'Anna Maria -nascuda a Terrassa fa 55 anys- va viure durant els 10 anys més difícils de la seva vida. «Vam quedar cada setmana durant tres mesos en els espais que ella m'anava explicant. La connexió va ser total. He après a trencar prejudicis que arrossegava i a mirar aquestes persones amb uns altres ulls», explica Tous després d'abraçar-la.