El Govern estudia eliminar l’ajuda a extutelats per integrar-la a la nova renda garantida

Avui dia, 5.800 joves d’entre 18 i 24 anys que han estat tutelats per l’Administració catalana perceben una prestació social específica que busca ajudar-los a aconseguir la seva autonomia. Cal tenir en compte que als 18 anys deixen de poder viure als centres de menors. Queden al carrer sense xarxa familiar. Per això reben una prestació de 730 euros mensuals, clarament insuficients per arribar a final de mes. Altres ajudes com l’IMV o l’RGC es donen a partir dels 23 anys. L’Administració és conscient que cada vegada seran més els beneficiaris: la meitat dels nens tutelats avui tenen entre 15 i 17 anys.

Aquestes últimes setmanes la Generalitat ha iniciat un procés de revisió dels cobraments realitzats a milers de joves, a qui ha enviat cartes sol·licitant que tornin suposats pagaments indeguts. A molts se’ls reclamen imports de fins a 40.000 euros. Això posa molts d’aquests nois i noies en situacions molt complicades. Alguns d’ells, que cada sis mesos revisaven el seu expedient amb educadors de referència, ja han protestat contra aquesta decisió. També la Sindicatura de Greuges ha instat Drets Socials a perdonar les devolucions a aquells que van rebre els pagaments per error de l’Administració.

Sistema massa rígid

De fons, el problema està en la rigidesa de tot el sistema d’ajudes socials a Catalunya, de la qual aquesta prestació no està exempta. «El que necessitem de manera urgent és la comptabilitat del treball amb les prestacions socials, els ha de sortir a compte treballar, i sobretot formar-se», recorda Aguilar. Actualment tal com està dissenyada aquesta prestació, queden fora tots els que treballen per més de 1.167 euros al mes.

«És massa rígid, els estem sotmetent a un precipici de la pobresa al ser incompatible amb una feina on es cobra el salari mínim. És inacceptable si ho comparem amb la resta d’Europa», lamenta per la seva part Noguera, que assenyala que les prestacions socials, especialment aquesta tenint en compte el col·lectiu al qual es dirigeix, no tan sols han de ser compatibles amb la feina sinó que haurien de comptar amb algun incentiu.

«Hem de fer que aquells que treballen tinguin un incentiu, tinguin un ingrés extra, evidentment tenint en compte el salari, si no caiem en la trampa de la pobresa», remarca Noguera. Aguilar també planteja que s’incentivi i ajudi aquells joves que optin per estudiar, potser amb beques extres. «Necessitem que per aells estudiar tingui recompensa, caldria estudiar alguna compensació», proposa.

Les dades revelen que els menors tutelats tenen el doble de fracàs escolar que la resta dels catalans a la seva edat. «Al nord d’Europa ho tenen clar, les prestacions socials tenen per objectiu l’emancipació, per això paguen el lloguer als universitaris», apunta Noguera.

Els canvis a l’RGC

Fa mesos que la Conselleria de Drets Socials treballa en un nou projecte de renda garantida de ciutadania, que permetrà compaginar els baixos salaris amb aquesta ajuda social. Fonts de la conselleria confirmen a EL PERIÓDICO que dins d’aquest projecte de llei, i a través d’un reglament, inclouran els joves extutelats perquè, excepcionalment, puguin percebre la renda garantida, que al seu torn és més alta que l’ajuda que reben ara, fent desaparèixer l’actual ajuda d’extutelats. Una mesura que, com a molt aviat, veurà la llum el 2027.

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

Els experts també assenyalen que hi ha una altra derivada de totes les ajudes socials de la Generalitat, inclosa la paga d’extutelat: són els problemes d’implementació i de gestió. D’una banda, hi ha desenes de persones que podrien cobrar les ajudes però no les perceben. En el cas dels joves extutelats, han de ser ells els que facin el tràmit, no se’ls realitza de manera automàtica des dels centres, cosa que fa que molts ho desconeguin o es perdin en el procés burocràtic.

Un altre problema és la falta d’efectius humans i tecnològics per portar cert ordre i control d’aquest procés. En el cas de la paga d’extutelat, hi ha un servei externalitzat que revisa cada sis mesos els expedients, tot i que era la DGAIA qui havia de realitzar les notificacions, que s’allarguen mesos i fins i tot anys. «Falten processos de revisió àgils, múscul per adaptar-se als canvis de la realitat social», insisteix Nogueras, que també dirigeix Grup de Recerca en Sociologia Analítica i Disseny Institucional (GSADI) de la UAB.