Els violents figuren entre 2.000 antisistema de grups diversos

Els incidents de les últimes nits són l'última expressió de la violència urbana a Barcelona, una ciutat que fa cinc anys que pateix de forma cíclica greus disturbis. Sota el lema que «la violència social és l'única resposta a la violència policial», la capital es veu sacsejada una altra vegada per les accions de petits grups antisistema violents, els coneguts com a black blocs o blocs negres. Són grups d'individus, normalment molt joves, a vegades fins i tot menors d'edat, que vestits amb pantalons i dessuadores foscos, i amb la cara coberta, sorgeixen sempre des de dins de les grans concentracions de protesta i apliquen l'estratègia de pegar i córrer.

Així, solen començar bolcant contenidors de què extreuen ampolles. Aquestes ampolles les llancen després contra les forces de seguretat, les unes buides, altres plenes de líquid inflamable, convertides en còctels incendiaris, mentre fan servir els contenidors com a barricades. Solen portar motxilles amb ampolles de líquid i esprais inflamables que els permeten incendiar en qüestió de segons contenidors o vehicles. Alguns porten fins i tot diverses peces de roba a la motxilla per camuflar-se. En alguns disturbis es va descobrir que es comunicaven mitjançant walki-talkies.

¿Quants i qui són? El gruix dels antisistema, segons dades de la Conselleria d'Interior del 2012, està integrat per uns 2.000 joves a Barcelona. Però no tots aquests són violents. «Parlar aquí de números és molt arriscat. Hi ha gent que avui actua i que després ja no ho fa més», diu un comandament de la Policia Nacional expert en aquest fenomen.

Respecte a la seva filiació ideològica, es tracta d'un grup molt heterogeni. «Hi ha okupes, hi ha antisistema, hi ha militants d'extrema esquerra, hi ha anarquistes i hi ha independentistes radicals. També hi ha delinqüents comuns que s'hi fiquen a veure què en treuen. I molts són diverses d'aquestes coses a la vegada», comenta l'especialista policial, que apunta a una important presència del moviment independentista juvenil Arran, així com de diversos sindicats d'estudiants, especialment universitaris.

El mateix agent destaca que «compten per primera vegada amb un altaveu i un paraigua polític: els diputats de les CUP».

Notícies relacionades

Els okupes de Sants tornen a la càrrega amb reforços de barris

Violència urbana i urbanística

La seva mobilització s'alimenta de la frustració de bona part de la joventut per la situació de crisi que pateix. «Han crescut molt amb la crisi. Ara això serà difícil de parar», comenta un expert dels Mossos d'Esquadra en aquest fenomen. La presència de menors entre ells és recurrent. «S'aprofiten del fet que a aquesta edat són molt descerebrats i que, a més a més, si els detenen el càstig és inferior», afegeix. La participació de violents procedents d'altres ciutats és clau.

ANTI-BOLONYA / La violència urbana va rebrotar a Barcelona arran de les manifestacions anti-Bolonya del 2009. Després ha reaparegut puntual en les vagues generals i altres actes massius, com grans celebracions esportives. S'alimenta també dels seus vincles amb antisistema violents estrangers, en especial italians, refugiats a Barcelona.