Violència urbana i urbanística

Violència destructiva i preocupant o bé una reacció davant una societat injusta. Els experts consultats s'inclinen més aviat per la segona opció, però no tots.

L'antropòleg Manuel Delgado s'encén: «Aquests fets violents no són ni de bon tros aïllats, al contrari. Hem de reaccionar davant una situació inaguantable que ja ve de després dels Jocs Olímpics del 1992. No es pot tolerar». Però Delgado no parla de la violència urbana, sinó de la «urbanística». No parla de contenidors, sinó d'una «concatenació de fets» que considera que han actuat com a causa, entre els quals cita la prohibició del multireferèndum impulsat per diverses entitats, el fet que el desallotjament de Can Vies tingués lloc dos dies després d'unes eleccions, la massificació del turisme a Barcelona i fins i tot que Fèlix Millet fos ahir condemnat a un sol any de presó pel cas de l'hotel del Palau de la Música. «La violència urbana és consubstancial a una ciutat. Es pot condemnar, però ens agradi o no, no desapareixerà. I és un milió de vegades més destructiva la violència immobiliària i especulativa». Delgado és, doncs, clar i contundent: podem espantar-nos per un foc, però un altre, que ha minat econòmicament la ciutadania, fa dues dècades que crema.

En contrast, el sociòleg Salvador Cardús opina que fets com els de Sants no tenen res a veure amb la situació econòmica o la crisi i recalca que ja succeïen en època de bonança: «Tots tenen lloc a Barcelona, a Sants o a Gràcia. Si estiguessin motivats per la situació econòmica, també passaria a Terrassa, Sabadell o Girona». El que a Cardús li sembla destacable no són els fets de dimarts, que no considera més violents que altres dels últims temps: «El que sí que em sembla preocupant des d'un punt de vista social és la reacció que provoquen aquestes accions, una comprensió benèvola reflectida en resolucions judicials. Acabem demanant més explicacions a la policia que a qui ha provocat els fets. És una certa expressió d'una societat que té dificultat per entendre el funcionament normatiu».

El també sociòleg Xavier Bonal defensa tesis diametralment oposades a les de Cardús: «La meva lectura és que hi ha una explosió social. No em sembla un acte de violència puntual. I no crec que sigui un tema de violència. També hi ha violència contra la joventut: falta d'oportunitats, corrupció». Bonal opina que el motiu de fons és «la confluència entre la desafecció política i la crisi econòmica». Per ell, resulta incomprensible no fer aquesta lectura després d'unes eleccions europees «amb uns resultats que mai abans s'havien produït». Valguin com a exemple aquests cinc eurodiputats de Podem pels quals ningú apostava fa una setmana.

Parts irreconciliables

Notícies relacionades

Els okupes de Sants tornen a la càrrega amb reforços de barris

Els violents figuren entre 2.000 antisistema de grups diversos

Per a Xavier Martínez Celorrio, el conflicte de Can Vies fa emergir «corrents de fons» que s'estan formant des de fa temps. El que ha passat, diu aquest professor de Sociologia, «s'ha viscut com un desallotjament violent i com la destrucció d'una propietat comunal que durant 17 anys va funcionar amb la simpatia dels veïns. Les dues parts són ara irreconciliables», afirma sobre l'ajuntament i els expulsats de Can Vies.

Considera que la via és un arbitratge ciutadà que veu en la voluntat de mediar dels veïns i de la Síndica de Barcelona i no creu que estigui a punt d'esclatar una onada violenta. «Confio que el moviment alternatiu sabrà entendre que la violència seria la seva derrota. El seu poder ètic s'ensorrarà si s'obre una resposta violenta».