Un Erasmus a Barcelona que ja s'allarga més de 10 anys

El programa Erasmus, que permet als estudiants d’educació superior cursar part de la seva carrera en un centre d’un altre país, es pot considerar com una de les iniciatives més exitoses sorgides de la Unió Europea. No només perquè el nombre de becats creix any rere any (la xifra se situa actualment prop dels 230.000 estudiants a l’any), sinó també perquè ha estat segurament el mecanisme que més ha contribuït a crear el concepte de ciutadania europea, i ha contribuït a la mobilitat, el coneixement mutu i l’aprenentatge d’idiomes. De fet, la Comissió Europea ha apostat fort amb el nou programa de beques i espera que cinc milions d’europeus se’n beneficiïn fins al 2020. 

Més que pels seus avantatges acadèmics, l’Erasmus es valora per l’experiència que aporta i per actuar com una espècie de catalitzador, al generar mentalitats més obertes i flexibles. La majoria de vegades, els estudiants tornen a casa una vegada acaben, però també hi ha casos en què la beca es converteix en un punt d’inflexió. És el cas de la parella formada per Titika i Bruno, grega i italià, que van decidir continuar a Barcelona una vegada acabat l’Erasmus. “Després d’estudiar a la facultat de Matemàtiques de la UB  de Barcelona el 2004 vaig decidir enllaçar amb el doctorat en Estadística i després ja vaig començar a treballar”, explica ella.

Bruno va estar 12 mesos a la facultat d’Humanitats de la UAB el 2001. “Vaig tornar a Bolonya per llicenciar-me, però immediatament vaig tornar aquí per guanyar-me la vida. Després d’uns anys, vaig aconseguir una beca per cursar un doctorat en Gestió de Continguts Digitals, que ara estic acabant”, afegeix.

És a dir, l’Erasmus va obrir la porta a un període en què s’han conegut com a parella, s’han convertit en doctors i han après diversos idiomes (català, castellà, anglès i s’han ensenyat l’un a l’altre grec i italià). El programa, per tant, serveix per a molt més que per divertir-se, que també es pot fer. “Es pot combinar perfectament l’estudi amb les ganes de festa”, exclama Bruno amb un somriure.

Mentalitat oberta 

Notícies relacionades

Europa té una de les legislacions més avançades del món

Els reptes pendents de la UE

Amb el pas dels anys, noten cada vegada més diferència amb els amics de tota la vida, més arrelats als seus costums culturals i menys disposats a sortir del seu país per treballar, per exemple. “Hi ha gent de la nostra generació a Grècia que ni tan sols es planteja anar a un altre país malgrat la situació desesperant que estan vivint”, apunta Titika. Bruno està a punt d’acabar els seus estudis i no descarten canviar d’aires si ell no troba feina: “Ja he estat tres mesos a Manchester fent pràctiques i estem mentalitzant-nos per si hem de tornar a fer les maletes. Encara que el cert és que, després de 10 anys aquí, ens costaria molt marxar”.

Formen part d’una generació que ha viscut de ple en la integració i que s’ha beneficiat del dret a estudiar en un altre país en les mateixes condicions que els locals, amb igualtat en les taxes i les beques. No obstant, la crisi ha empitjorat la seva concepció d’Europa. “Per a Grècia, ara, estar a la UE és una desgràcia, ens està costant massa”, assegura Titika. “Amb les dificultats econòmiques s’ha obert una gran bretxa entre el Nord i el Sud”, afegeix Bruno. Això, sens dubte, mereix una profunda reflexió si es vol tirar endavant el procés d’integració.