Europa té una de les legislacions més avançades del món

És ciutadà de la Unió Europea tota persona que té la nacionalitat d'un Estat membre de la UE. Aquesta condició li garanteix una sèrie de drets, molt útils en el dia a dia, i li ofereix diversos canals perquè la seva veu se senti a Europa. La legislació europea defensa des de principis tan fonamentals com el dret al vot o a la llibertat, fins a qüestions més pràctiques com la indemnització pel retard d'un avió o el pagament de tarifes justes en el sector de la telefonia mòbil. Tant el Tractat de Funcionament de la Unió Europea com la Carta dels Drets Fonamentals de la UE recullen la llista completa dels drets dels ciutadans europeus.

Els informes i les enquestes realitzades fins al moment assenyalen que hi ha una falta de coneixement generalitzat sobre els drets. “El 60% dels immigrants i de les minories no saben o diuen no estar segurs que existeixin lleis que prohibeixen la discriminació per raó d'origen ètnic o racial”, declara Blanca Tapia, portaveu de l'Agència Europea de Drets Fonamentals. Fins i tot quan es coneix el dret, normalment el que falta és saber on anar en cas que sigui violat. “Només el 10% dels casos de discriminació per orientació sexual són denunciats”, revela Tapia. La raó principal és que “les víctimes creuen que el fet de denunciar no canviarà gens les coses”.

Els ciutadans tenen la responsabilitat de fer valer els seus drets

Per Tapia, “la UE té una de les millors legislacions de no discriminació i de protecció de drets humans del món”, però “la responsabilitat de fer-los realitat depèn dels ciutadans”, afirma. Tots els drets fonamentals estableixen uns estàndards mínims que asseguren que una persona sigui tractada amb dignitat. Cada violació de dret suposa una violació de la integritat de la persona. “Tots han de ser respectats, protegits i fomentats”, sosté Tapia, que cita “el poble gitano, les persones amb problemes mentals, els transsexuals i els nens” com els col·lectius “més vulnerables” a l'hora de veure violats els seus drets.

Com actuar

En cas de violació dels drets, el ciutadà s'ha de dirigir a l'autoritat o institució competent del seu país o del país on s'ha produït la violació. Tots els estats de la UE han establert institucions especialitzades a donar informació respecte a la violació de drets. Des de l'existència de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, cada vegada hi ha més referències a aquesta davant de tribunals nacionals i també davant del Tribunal de Justícia de la UE. Un cop s'ha extingit la via judicial nacional, les víctimes poden adreçar-se al Tribunal de Drets del Consell d'Europa, a Estrasburg.

Analitzant els casos que ja han estat tractats pel Tribunal Europeu de Drets Fonamentals, els països amb un nombre més alt de casos pendents en números absoluts (no en relació amb la seva població) l'any passat són Romania (88), Hongria (42), Itàlia (39) i Grècia (38). Espanya es va haver d'enfrontar a 12 casos l'any passat. Segons Tapia, el 98% dels casos que arriben al Tribunal Europeu de Drets Fonamentals es consideren “sense fonament”. Dels casos que passen a tràmit, la majoria dels veredictes assenyalen la violació d'algun dret. Igualment, hi ha grans diferències entre països. Per exemple, dels 12 casos contra Espanya l'any passat, en 7 es va trobar una violació, en 4 no, i un altre va acabar amb un acord entre les parts.

Moltes víctimes creuen que el fet de denunciar no canviarà gens les coses

Notícies relacionades

Els reptes pendents de la UE

Barcelona, Capital Europea del Voluntariat 2014

La portaveu de l'Agència Europea de Drets Fonamentals té clar que “els drets humans estan vius i evolucionen”. El dret a un medi ambient net i saludable no existia fa algunes dècades. Des d'aquest punt de vista, “sempre hi haurà drets per conquistar”. L'important, assegura, és que els drets que figuren sobre el paper siguin “implementats i disfrutats en el dia a dia de les persones”. En aquest sentit, la crisi socioeconòmica ha suposat una reducció en pressupostos i en recursos, que en part estaven dedicats a implementar drets, finançar la justícia i les institucions de drets humans i oenagés. “Aquestes retallades pressupostàries han debilitat els fonaments que fan realitat els drets fonamentals”, lamenta Tapia, que anima a seguir perseverant per aconseguir una societat europea més justa i igualitària.

Drets fonamentals

Tots els ciutadans europeus haurien de conèixer i, en cas de ser necessari, exercir tots els seus drets. Entre altres, els ciutadans de la UE tenen el dret de votar i de presentar-se com a candidats a les eleccions municipals i europees encara quew resideixin en un altre país de la UE en les mateixes condicions que els nacionals; demanar protecció consular a l'ambaixada o consolat de qualsevol país de la UE; rebre prestacions de seguretat social als país on cotitzin; sol·licitar protecció contra pràctiques comercials abusives; plantejar queixes i denúncies d'àmbit comunitari al Parlament Europeu; demanar la intervenció del Defensor del Poble Europeu davant una mala gestió administrativa per part d'institucions i organismes de la UE; presentar una iniciativa legislativa (es requereix un mínim d'un milió de firmes); usar el mòbil a preus raonables...