Neus Martínez: «A les dones ens costa creure que som bones»

Després d'un periple acadèmic i laboral per Mèxic, Àustria, els Estats Units i el Canadà, fa dos anys i mig aquesta biòloga nascuda a Lleida es va establir com a investigadora postdoctoral al Centre de Regulació Genòmica del Parc de Recerca Biomèdica (CRG) de Barcelona. Es passa hores rere la pantalla de l'ordinador, comparant dades, intentant desxifrar el comportament d'un gen mutant que fa que els ossos del crani dels nens es tanquin abans de temps, provocant deformacions al mateix crani, a la cara i a les extremitats, una malaltia rara coneguda com a síndrome d'Apert. Neus Martínez-Abadías demà fa 35 anys. Aquesta és la desena entrega de la sèrie sobre homes i dones nascuts, com EL PERIÓDICO, l'octubre del 1978.

-Va ser mare fa dos anys. ¿Com influeix la maternitat en la seva dedicació a la ciència?

-Viatjo molt menys i he reduït les hores que passo al laboratori, però aquelles en què hi sóc les aprofito al 100%. Ser mare m'ha obligat a ser molt més eficient, m'ha ajudat a focalitzar-me, i això actua com a estímul per aconseguir coses; si he de demanar una beca em convenço que ho faré molt bé i que ho aconseguiré.

-¿Hi ha igualtat d'oportunitats entre homes i dones en la investigació?

-Ho podria semblar, però no és així. L'abisme de gènere en la ciència es dóna precisament en el punt on sóc jo. A nivell de la tesi o de doctorats i postdoctorats som més o menys un 50% dones i un 50% homes, però al passar al següent nivell, el d'investigador principal que dirigeix el seu propi projecte, el percentatge de dones cau al 12% i les catedràtiques no arriben ni al 3%.

-¿La maternitat explicaria la caiguda?

 

-És un problema important i la resposta és complexa. La maternitat és un factor, però també hi ha discriminació de gènere, i a més a les dones ens costa creure'ns que som bones, que podem avançar i fer-nos càrrec d'un grup d'investigació. Els homes potser creuen més en si mateixos.

-¿És una impressió o hi ha dades?

 

-Hi ha estudis que revelen que les dones són més exigents amb elles mateixes. Quan es presenten a una entrevista, per exemple, defensen el seu currículum d'una manera més humil, com traient importància als seus èxits; en canvi els homes solen tenir una actitud més agressiva, més de «jo sóc el rei del mambo».

-És evident qui es queda el lloc.

 

-Al CRG hi ha un grup dirigit per Isabelle Vernos que treballa a nivell europeu per identificar el problema i plantejar solucions. A més, unes quantes dones ens reunim una vegada al mes per parlar de les nostres dificultats i intentar millorar la situació. Una de les accions que s'estan estudiant és fer coaching a les dones.

-Si continuen les retallades, ja no quedaran investigadors, ni dones ni homes.

-A mi se m'acaba la beca en un any i mig i no tinc res. Amb sort, podria aconseguir una altra beca o estendre el meu contracte al CRG dos anys més.

-¿I després?

 

-És el que em pregunto cada dia. La carrera científica és així. No pots fer plans més enllà de dos anys. És molt greu que s'estigui desmantellant el sistema d'educació i investigació. Abans les beques ja eren precàries, però ara sense beques, sense finançament de projectes i sense renovar places a la universitat, la carrera científica en aquest país està en situació terminal. Amb aquest futur, ningú voldrà elegir aquesta carrera i encara menys les dones.

-¿Té un pla B?

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

 

-No descarto tornar a l'estranger, però ara és difícil. L'altra seria abandonar la carrera científica i fer una altra cosa.