Rigau diu que és «impossible» aplicar la LOMCE a Catalunya

Lallei Wertconduirà irremissiblement a l'absurd. Perquè no existeixen mecanismes legals que permetin que l'Estat financi activitats de les escoles privades, com preveu fer el ministre. Perquè aquest mateix Estat, que va transferir les competències d'educació a la Generalitat el 1981, no pot ara dir com ha de gestionar l'Administració autonòmica aquesta cartera... La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ho va tenir ahir molt clar: «En els termes actuals, aquesta llei és impossible d'aplicar a Catalunya», va sentenciar.

Rigau, que no va escatimar qualificatius -la norma és, va dir, «predemocràtica», «adoctrinadora», «una ferida enorme a l'autogovern de Catalunya i a la dignitat institucional de la Generalitat»-, va reclamar unitat a les forces polítiques catalanes per mirar de modificar el contingut del projecte de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) en la seva tramitació parlamentària. «No és un tema de govern, és un tema de país», va afirmar, visiblement indignada, en una compareixença davant els mitjans de comunicació .

La proposta de Wert «trenca el consens constitucional» i «canvia el model d'Estat en matèria educativa», va prosseguir Rigau, que considera que «hi ha una voluntat evident de reduir el pes específic de la llengua catalana i el seu ús, com ja ha passat a les Balears, el País Valencià i la Franja». L'objectiu, va insistir, és imposar els referents culturals espanyols en detriment dels catalans. «Les revàlides, que seran definides pel Govern, deixaran per exemple de preguntar per Maragall i per Verdaguer».

DOMINI DEL CASTELLÀ / Cada nova versió de la LOMCE, va afegir Rigau, «ha sigut un intent de trencar el model català, avalat pel mateix Tribunal Constitucional», va afegir. I va ironitzar al recordar que «si el ministeri no ha millorat els resultats dels alumnes on sí que té competències [Ceuta i Melilla], ¿qui ens diu que ara, amb aquesta recentralització, els millorarà?». El model d'escola a Catalunya funciona, va reiterar la consellera, que va defensar amb dades que els estudiants catalans dominen, a l'acabar l'ESO, les dues llengües cooficials.

Notícies relacionades

Sis de cada 10 discoteques de Barcelona ja ofereixen sessions de tardeig

BioCultura BCN 2025 arrenca amb ple total d'expositors i el suport del públic a la seva nova seu

SUPORT POLÍTIC / La unitat parlamentària reclamada per Rigau no és impossible. Deixant al marge el PPC i Ciutadans, que quedarien fora del front comú per la immersió lingüística, la resta de forces van coincidir ahir a carregar contra la norma. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP ja van fer pinya en defensa del model educatiu català en una cimera celebrada al desembre com a resposta als plans de Wert, i ara no es podria descartar una nova aliança. Mentrestant, ERC ja va llançar l'avís que «l'única llei vigent a Catalunya ha de ser la llei d'educació de Catalunya». La portaveu dels republicans, Anna Simó, va aprofitar també per relacionar el conflicte amb el dret a decidir i va apuntar que hi ha «un motiu més» per fer la consulta «abans de l'inici del curs 2014-2015».

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va qualificar la llei de «cop d'Estat» al sistema educatiu i va avançar el seu suport al Govern si recorre al Tribunal Constitucional. El dirigent socialista, a més, va incidir en els perjudicis socials de la norma «perquè trenca el concepte d'igualtat» i respon només a «criteris ideològics», una opinió que va compartir ICV-EUiA. El seu líder, Joan Herrera, va lamentar l'atac a l'«educació pública» i, tot i la unitat lingüística, va retreure a la consellera que només es fixi en el problema de l'idioma i no en altres qüestions en què CiU coincideix amb el PP. Per motius diferents, ni tan sols Ciutadans hi va estar a favor. El seu portaveu, Jordi Cañas, va considerar que la llei és «un pegat» i no afavoreix el bilingüisme.