La reforma escolar de Wert castiga el català i premia els bisbes

LaGeneralitat haurà de pagar encol·legis privatsles classes encastellàa les famílies que ho demanin. Així ho estableix lareforma educativacapitanejada pel ministre José IgnacioWert, a la qual el Consell de Ministres va donar ahir llum verda, i que estableix un mecanisme «excepcional i transitori», plantejat com si fos un xantatge. O la Generalitat assumeix directament el cost, o l'Estat l'avançarà i després descomptarà la quantitat equivalent del finançament que rep de l'Administració central.

El projecte de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), la setena de la democràcia, va provocar el rebuig total de la consellera d'Ensenyament,Irene Rigau, que la va considerar «impossible d'aplicar», i de l'oposició. Surt del Consell de Ministres amb una setmana de retard, després de la frenada que va seguir el revés del Consell d'Estat i a la vaga general del sector el 9 de maig passat. I de moment no compta amb el suport de cap grup polític, i per tant està abocada a ser derogada si el PP perd la majoria absoluta.

Malgrat que el mateix Wert va evitar esmentar-ho, el projecte també fixa que la nota de l'assignatura de Religiócompti -com exigia la Conferència Episcopal Espanyola- igual que la de Matemàtiques o la de Llengua per a la mitjana final, per obtenir ajudes i beques i per repetir curs. L'alternativa de Religió (Valors Culturals i Socials en primària i Valors Ètics en secundària), que a més a més s'oferirà com a optativa, també comptarà a aquests efectes. Aquest canvi suposa una tornada a la LOGSE, aprovada pel Govern de Felipe González el 1990. Amb la llei actualment vigent, la LOE, la Religió ni compta, ni és avaluable a final de curs, ni serveix per demanar ajudes i beques. L'alternativa l'estableixen els col·legis que ho desitgen, i a la resta no n'hi ha.

COLLAR UNA MICA MÉS / L'anterior esborrany exigia que la comunitat autònoma costegés les escolaritzacions en un centre privat en el cas que un alumne volgués tenir el castellà com a llengua vehicular i no existís aquesta possibilitat en un centre públic. Però el Govern espanyol ha collat una mica més en la seva idea de «garantir l'ús del castellà» i en la pràctica el cost de l'escolarització continuarà anant a càrrec de la Generalitat, encara que a través d'un sistema indirecte.

Si el projecte tira endavant, quan la reforma educativa es comenci a aplicar (curs 2014-15) els pares que vulguin rebre l'ensenyament en castellà hauran d'iniciar un procediment administratiu dirigint-se en primer lloc a la Generalitat. En cas de no obtenir cap solució, hauran de sol·licitar a l'Alta Inspecció -dependent del ministeri- que examini el cas i comprovi que realment no existeix cap centre públic o concertat que doni resposta al problema. En aquest cas, el ministeri avançarà el cost de l'escolarització en un centre privat, que després descomptarà del finançament de la comunitat.

Notícies relacionades

BioCultura BCN 2025 arrenca amb ple total d'expositors i el suport del públic a la seva nova seu

Salut aplicarà abans del 2026 el ‘codi crisi’ per a l’epilèpsia

PREVISIÓ DE 1.000 PETICIONS /De moment, el ministeri calcula en 5 milions d'euros els diners que hauria d'avançar segons una estimació de 1.000 sol·licituds d'alumnes. La Generalitat assegura que aquest curs solament 17 famílies han demanat aquest tipus d'ensenyament. Wert va considerar que si la xifra es dispara per la demanda o l'atractiu que poden oferir prestigiosos col·legis privats bilingües o trilingües, la Generalitat té la possibilitat de frenar-la oferint estudiar amb el castellà com a llengua vehicular en col·legis públics o concertats.

El Govern espanyol també ha revisat el cost de la reforma, però escombrant cap a casa. Intentarà que la UE posi la meitat dels 400 milions d'euros que li suposaran a l'Executiu central els canvis. Els ministeris d'Educació i Ocupació tractaran que aquests diners surtin del Fons Social Europeu, que té entre els seus principales objectius la lluita contra l'atur juvenil. Però aquesta iniciativa no afectarà els costos indirectes, que hauran de sufragar les comunitats autònomes: entre 334 i 927 milions, segons el nombre d'alumnes que segueixin estudiant després de l'ESO.