El CGPJ reclama que no hi hagi "més demores" a l'adoptar mesures contra els desnonaments

Moliner, president del consell, expressa dubtes sobre si les noves mesures es poguessin aplicar de manera retroactiva

El president del CGPJ, Gonzalo Moliner, amb la portaveu Gabriela Bravo i el president del TSJPV, Juan Luis Ibarra (esquerra), a Bilbao.

El president del CGPJ, Gonzalo Moliner, amb la portaveu Gabriela Bravo i el president del TSJPV, Juan Luis Ibarra (esquerra), a Bilbao.

2
Es llegeix en minuts

El president delTribunal Suprem i delConsell General del Poder Judicial,Gonzalo Moliner, reclama que no es produeixin "més demores" en l'adopció demesuresi solucions davant la problemàtica dels desnonaments.

Moliner, que participa en un congrés a Bilbao, ha expressat que està consternat per la mort d'Amaia Egaña divendres passat a Barakaldo, moments abans de ser desallotjada de casa seva, i ha traslladat la seva solidaritat a la família de l'exregidora socialista. Moliner ha mostrat la "sensibilitat" del Poder Judicial, "integrat per ciutadans que "no són estan al marge de la societat en què viuen", davant la "dramàtica situació" que es viu en relació amb aquesta matèria.

En aquest sentit, ha reclamat que no es produeixin "més demores" en l'adopció de mesures i solucions "per part dels que tenen la responsabilitat en matèria legislativa, sense excloure els mateixos membres del Poder Judicial".

Moliner ha considerat "molt complicat" que les noves mesures legislatives que el Govern i el PSOE estan negociant sobre els desnonaments es puguin aplicar de manera retroactiva. "Res és impossible però ho veig molt complex. El que es proposa és un decret-llei que paralitzi les execucions i permeti durant un temps estudiar la manera de resoldre més bé aquest greu problema social", ha assenyalat Moliner en el marc de les VIII Jornades de Comunicació i Justícia del CGPJ.

"Els jutges poden fer molt"

El president del Poder Judicial ha rebutjat que aquest òrgan pensi proposarreformesalGovernen aquest àmbit argumentant que "no li correspon al Consell ferpropostes legislatives, no té funcions d'aquesta mena i, per tant, no ho farà". En tot cas, ha valorat "positivament" els acostaments entre l'Executiu i el principal partit de l'oposició i ha defensat que "els jutges poden fer molt" en aquest àmbit. Segons la seva opinió, el magistrat no s'ha de constituir en un simple "aplicador de la lletra de la llei" sinó que l'ha d'interpretar perquè en situacions d'"emergència" es puguin "paralitzar, modificar o actualitzar" les execucions hipotecàries en funció de "les circumstàncies del cas".

Notícies relacionades

Al ser preguntat per les crítiques de l'Advocada General del Tribunal de Luxemburg a la llei hipotecària espanyola, s'ha limitat a dir que és un "tema delicat" i que encara que en "algun cas" la legislació nacional pugui afectar els drets dels consumidors "no sempre" és així. "Si jo no pago la hipoteca podent-ho fer, sóc un consumidor que no tinc dret a no pagar", ha argumentat abans de diferenciar aquest cas del que pugui tenir "una senyora en situació d'exclusió social, sense família i que es trobi amb unes condicions lleonines". "S'ha d'establir un criteri perquè el jutge pugui discernir situacions", ha dit.

Valoració de la llei

El president de la Sala Civil del Suprem, Juan Antonio Xiol, que haurà de fixar el criteri general d'aplicacions de tots els tribunals espanyols sobre aquesta matèria, ha considerat "evident" que el jutge ha d'"incorporar en la valoració de la llei avaluacions i consideracions de caràcter ètic". "No hem de considerar-nos vinculats automàticament per la llei en la forma que deia Montesquieu, com 'la boca que pronuncia les paraules de la llei, éssers inanimats que no poden mitigar la seva força ni el seu rigor'", ha apuntat. Contràriament, ha defensat la necessitat que, en el marc del "respecte absolut" a la Constitució i a la normativa europea, la llei sigui sotmesa a "un control de caràcter ètic".

Temes:

Desnonaments