Hollywood recupera la libido

Dit això, la libido, la sensualitat i la química li surten pels porus a la nova pel·lícula de Luca Guadagnino Rivales: en una de les seves primeres escenes assistim als prolegòmens del que sembla ser un ménage à trois i la resta del seu metratge va acumulant tensió sexual a través d’escenes que transcorren en dormitoris, dins de cotxes –o a sobre–, sobre les taules d’una sauna i a l’interior de pistes de tennis; el desig es filtra per cada gest dels seus personatges, cada mos –de plàtans, de xurros– cada gota de suor i cada raquetada. I la seva estrena mundial, la setmana passada, posa el fermall d’or a diversos mesos durant els quals han arribat a les sales una col·lecció de pel·lícules vinculades a Hollywood que es recolzen en el sexe amb diferents usos i propòsits.

Coits creatius

El protagonista de Saltburn apaivaga les seves obsessions i les seves ànsies de poder xarrupant d’una banyera aigua barrejada amb semen i copulant amb una tomba. La successió de creatius coits que practica l’heroïna de Pobres criaturas funcionen a tall d’atac al patriarcat; la intimitat carnal retratada en Desconocidos és un espai on protegir-se del trauma i el dolor per la pèrdua; el sexe és una forma d’abús psicològic a Secretos de un escándalo i pur divertiment sàfic a Dos chicas a la fuga; i els actes lúbrics que puntuen Sangre en los labios –peus rosegats, estómacs llepats, mans que donen plaer dins d’unes calces– representen un desafiament als anquilosats estàndards de feminitat. Recentment, un individu va ser detingut en uns multicines de Detroit (Michigan) per masturbar-se durant una projecció de la pel·lícula.

El sexe sempre ha format part del cine de Hollywood –així ho demostren joies de l’erotisme mut com Torrentes humanos (1928), de Frank Borzage–, però és en la dècada dels 90 quan l’ús de les seves possibilitats estètiques i expressives va assolir el seu màxim apogeu a bord dels thrillers eròtics d’Adrian Lyne i sobre tot Paul Verhoeven, director d’Instint bàsic (1992) i Showgirls (1995). Però des d’aleshores, diem, la indústria va anar prescindint cada vegada més d’aquest ingredient a les seves pel·lícules, per diferents motius.

A causa de l’ascens de l’streaming, per exemple, els grans estudis s’han anat centrant en la producció de pel·lícules dissenyades per atraure públics de qualsevol edat –fins i tot nens– i mercat internacional –fins i tot països de moralitat excepcionalment estricta–; el declivi en la producció de pel·lícules destinades a espectadors adults ha portat la disminució de contextos narratius en els quals les escenes d’índole sexual tindrien sentit dramàtic, i l’auge del cine de superherois va resultar en una eclosió de pel·lícules en què els personatges tenen cossos bonics però ningú, mai, sent la calor.

Contingut sexual ‘online’

En paral·lel, la facilitat per accedir a contingut sexual online ha fet que el públic deixi de veure-li un al·licient morbós al sexe en el cine mainstream, i les xarxes socials han avivat la por davant aquestes escenes: els estudis temen les crítiques que la seva inclusió en les pel·lícules podria generar, els actors senten que els seus nus en pantalla poden ser trets de context i convertits en mem i, a causa del debat sobre el consentiment generat després del MeToo i la creixent preocupació per l’ètica en els rodatges, és comprensible que qualsevol que es posa darrere d’una càmera s’ho pensi dues vegades abans d’utilitzar-la per filmar sexe, especialment si es tracta d’un home heterosexual; en aquest sentit, potser no és casual que la immensa majoria d’estrenes recents abans citades siguin pel·lícules dirigides per dones o per homes homosexuals.

Notícies relacionades

¿I si fóssim ‘Sálvame’?

Loquillo enterra vells greuges

¿A què respon el canvi d’actitud davant els dictats del baix ventre reflectit últimament a la cartellera? Difícil saber-ho amb exactitud, però part de l’explicació sembla estar en la popularització dels coordinadors d’intimitat, professionals encarregats de mantenir converses amb els directors i actors durant els rodatges a fi d’assegurar que la filmació de certes escenes transcorri dins de certs límits i respecti la comoditat i les expectatives de tots ells.

¿És de veritat un canvi d’actitud, el principi d’un nou paradigma a Hollywood, o tan sols una coincidència aïllada? Referent a això, hi ha una certesa que convida a l’escepticisme: l’evident procés de mercantilització, politització i infantilització de la vida online, que és enemic del sensual i en bona part perquè, en general, la Generació Z és la menys interessada de totes en la utilitat del sexe, ja sigui experimentat a través de les ficcions que consumeixen com practicat activament en la seva vida real. Amb una mica de sort, això sí, pel·lícules com Rivales podrien fer-los canviar d’opinió.