Masculinitat tòxica i ‘cowboys’ com els d’abans

Quatre homes de diferents generacions d’una mateixa família protagonitzen Breu introducció al western, la nova obra del prolífic Joan Yago, autor de capçalera de La Calòrica. Demà debuta a la Sala Flyhard amb una comèdia amb fons amarg, ambientada en la crisi del 2012 i que reflecteix una masculinitat rància però actual. Els protagonistes són homes incapaços d’expressar les seves emocions i viuen pendents del que fan els altres.

Ni tan sols la mort de la mare va fer aflorar els sentiments més profunds entre el Pere (Pepo Blasco), funcionari de l’Oficina del SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal), i el seu fill Víctor (Jan Serra), un jove de vint i pocs anys sense ofici ni benefici que prepara una tesi universitària i veu pel·lícules de cowboys amb el seu avi (Eduard Benito), un expolicia que pateix Alzheimer i que confon la realitat amb el salvatge Oest.

Tant ell com el seu oncle (Oriol Guinart), un home que prova diferents feines, teràpies i activitats i que res el satisfà, acudeixen sovint a veure’ls, especialment des que el Pere ha sigut agredit a la feina per un home desesperat que li havia explicat que se li havia acabat l’atur. La seva reacció ha sigut agafar la baixa i recloure’s a casa. A més, el seu agressor s’ha convertit en símbol d’una societat en crisi que exigeix canvis.

"És una obra realista en què els personatges viuen la crisi econòmica del 2011-2012", explica Yago, que va escriure la peça entre 2015 i 2016. "En aquella època havia acabat la carrera i tenia la sensació que tot estava aturat. Al carrer percebia un aire trist i de certa violència", recorda. Alguna cosa d’això es reflecteix en l’obra, que estarà a la cartellera fins al 24 de juny.

Tema tabú

Notícies relacionades

La Oreja de Van Gogh, amb Amaia Montero de nou, torna als escenaris: concert al Sant Jordi el 2026

Fry House: les ‘burgers’ japoneses d’un artista i un consultor

No és un western corrent. Tot i que en el muntatge que dirigeix Llàtzer Garcia hi ha picades d’ullet al gènere, és una tragicomèdia amb referències a les pel·lícules en què els pistolers es mostren impassibles. "L’avi n’és molt fan i va a la filmoteca amb el seu net a veure pel·lícules de texans", diu Garcia. "I, com els genets solitaris, cap dels protagonistes parla de sentiments. La pèrdua de la mare és un tema tabú autoimposat entre pare i fill, incapaços de plorar i de demanar ajuda", afegeix Yago.

Com els texans d’un western, són incapaços de mostrar la seva vulnerabilitat. "Estan afectats per aquest ideal de masculinitat que han après de les pel·lícules de pistolers", apunta l’autor, que es va inspirar en gent pròxima per escriure el text. "Hi continua havent molt cowboy", afirma.