‘Lucy Gayheart’: l’alt preu de la glòria

Willa Cather, una de les escriptories més importants dels Estats Units, va ser una dona extraordinària tant en la seva vida personal com en la seva condició d’escriptora. En l’àmbit personal és un testimoni del poder de la perseverança i l’esforç permanent, amb una identitat profunda, complexa i desafiadora de les normes socials i amb una filosofia de vida molt moderna i independent que la va portar a viure gairebé quaranta anys al cor de Nova York, amb la seva parella, l’editora Edith Lewis. Com a escriptora i creadora d’obres mestres n’hi ha prou de deixar-ho en mans de Truman Capote. Un dia abans de morir, Capote va explicar que el 1942 freqüentava la New York Society Library, on coincidia amb "una dona amb un aspecte que m’hipnotitzava, sobretot els ulls: blaus, com el clar i lluminós cel de la plana". Una tarda plujosa, al sortir, la va abordar i ella el va convidar a prendre un te. En la xerrada ell li diu que és un jove aspirant a escriptor (tenia 18 anys) i ella li pregunta pels seus escriptors preferits; ell li va parlar de Flaubert, de Proust o Dickens i a l’insistir ella en altres autors el jove Capote li diu: "Adoro Willa Cather. Mi Antonia. La muerte llama al arzobispo. ¿Ha llegit dues meravelloses novel·les curtes d’ella, Una dama extraviada y Mi enemigo mortal?". Ella va respondre que sí. I, després de deixar la tassa sobre la taula amb un gest nerviós, va afegir: "He de dir-te una cosa... Jo vaig escriure aquestes novel·les".

Tan bona com Flaubert

Era per descomptat Willa Cather i des d’aleshores va mantenir l’amistat amb Capote, que la considerava "tan bona com Flaubert". El judici de Capote era cert. Ella és una de les veus narratives més excelses del món anglosaxó.

La duresa de la vida a Nebraska, on van transcórrer la seva infantesa i la seva joventut, va modelar el seu estil literari, cru i exigent, allunyat de manierismes romàntics, amb novel·les contundents i excepcionals com Mi Antonia, Pioneros i Uno de los nuestros, amb la qual va guanyar el Pulitzer el 1922.

Ja gairebé al final de la seva vida literària, Cather va escriure Lucy Gayhear, una d’aquestes novel·les curtes que entusiasmaven Truman Capote i que ara acaba de reeditar l’editorial Alba. Quan va escriure la novel·la, Cather acabava de fer 60 anys i estava en sintonia amb l’esperit de l’època, modern i existencialista, que, ben aviat, produiria les obres de Jean-Paul Sartre i Albert Camus. Hi ha, per tant, en aquesta novel·la, un subtil canvi tonal respecte a les seves obres anteriors, ja que la gran depressió i els nous aires posen Cather en el camí d’una estètica modernista que ja s’obre als aires existencialistes que venen d’Europa. I així va crear Lucy Gayheart, una novel·la a cavall del modernisme i l’existencialisme, tot i que amb una roba romàntica.

Desenvolupament psicològic

La trama de Lucy Gayheart és convencional: en el subtil desenvolupament psicològic dels personatges, Willa Cather recorda el seu admirat Henry James, amb un estil realista i senzill. Amb un gran domini de l’estil narratiu convencional, Cather s’eleva amb un llenguatge excel·lent per oferir personatges molt vius, meravelloses descripcions poètiques de paisatges, sobretot Haverford i la vall del riu Platte, i una bona recreació de l’atmosfera social de l’època.

Imprimint a la història la força del seu propi caràcter, la protagonista, Lucy Gayheart, és d’aquests personatges que desafien les normes i expectatives tradicionals, encarnant una varietat d’experiències i desitjos que desafien les convencions socials. Així, Lucy Gayheart navega per les complexitats de l’amor, l’anhel i la identitat en un món que sovint busca restringir i regular les seves decisions i imposar-s’hi.

Com una recensió general, Lucy Gayheart es tracta d’una descomunal història, cruel i alliçonadora, sobre l’alt preu que han de pagar, de vegades amb la seva vida, aquells que segueixen el seu propi camí per arribar a la glòria. Per això Cather també alliçona a través de la seva protagonista que hi ha errors que duren tota la vida, i que la vida no perdona a ningú.

Novel·la curta

Notícies relacionades

¿I si fóssim ‘Sálvame’?

Loquillo enterra vells greuges

Es tracta en realitat d’una novel·la curta i, per tant, només conté una història relativament senzilla. La jove Lucy Gayheart vol ser música. Al seu pare, rellotger de professió, li agrada la música i toca a la banda local. Paga a la Lucy perquè vagi a Chicago, i allà es converteix en una virtuosa pianista. Al seu poble de Haverford (Illinois), la majoria de la gent suposa que la Lucy es casarà amb l’adinerat Harry Gordon. Mentre és a Chicago, però, el famós cantant d’òpera Clément Sebastian necessita un pianista, ja que el seu acompanyant habitual va resultar ferit. La Lucy passa l’audició. La seva relació es torna més estreta (malgrat que el Sebastián està casat, tot i que separat de la seva dona). Quan Gordon visita Chicago per veure la Lucy i mirar de comprometre-s’hi en matrimoni, ella l’ignora i ell, ofès, es casa amb una altra dona. La Lucy i el Sebastian, mentrestant, s’acosten més i sembla que ella es convertirà en el seu acompanyant permanent. Però el Sebastian mor ofegat en un llac de Suïssa i la Lucy es queda sola. Torna a casa amb el seu pare i la seva germana molt més gran. Intenta renovar la seva relació amb l’ara casat Harry Gordon, però no ho aconsegueix i es mor en un accident de patinatge, que s’assembla molt a un suïcidi.

Aquesta reedició de Lucy Gayheart és un exemple més de la feina de l’editorial Alba per recuperar mestres substancials de la literatura com Willa Cather. Des de fa més de vint anys, Alba ha editat els títols més importants que va firmar Cather, com Mi Antonia, Pioneros, El puente de Alexander, Mi enemigo mortal, Una dama extraviada i la seva col·lecció de contes.