L'impacte
La indústria no respon
El Parc de l'Alba, una àrea de desenvolupament empresarial i residencial situada al costat del sincrotró, segueix pràcticament desert
L'interès privat per treballar a la instal·lació tampoc s'ha concretat
Parc de l’Alba 8 Terrenys pendents d’urbanitzar al costat de les instal·lacions del sincrotró, ahir, a Cerdanyola del Vallès. /
La recessió i la reticència de les empreses a invertir en R+D han impedit fins ara que Alba dinamitzi el sector empresarial, tal com s'esperava quan es va inaugurar el sincrotró. El Parc de l'Alba, unes 340 hectàrees que l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l'Incasòl han destinat a desenvolupament empresarial i residencial, segueix gairebé desert. L'única infraestructura empresarial activa és el nou centre de processament de dades de La Caixa.
Els impulsors d'Alba esperaven que el sincrotró atragués empreses que volguessin utilitzar-lo per millorar els seus productes, com passa en centres semblants en altres països. L'interès manifestat per la farmacèutica Esteve i la química Henkel encara no s'ha concretat.
EIX DE LA B-30 /«Alba és en una zona amb un potencial de desenvolupament molt interessant», va dir a aquest diari Montserrat Termes, professora de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona, després de publicar un estudi sobre les empreses de l'eix de la B-30. Aquest eix és l'àrea que s'articula al voltant del tram central de l'autopista AP-7 / B-30 (Sabadell, Terrassa, Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola, Barberà, Ripollet i Sant Quirze), una de les àrees de més densitat industrial d'Europa.«Durant els anys de creixement es van emplaçar aquí moltes empreses expulsades de Barcelona o del Baix Llobregat per l'alt preu del sòl», va explicar Termes.
La zona també congrega el Parc de Recerca UAB, diversos instituts del CSIC, l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Esade Creapolis i el Parc Tecnològic del Vallès. Segons l'estudi de Termes, la majoria de les indústries de la zona són petits proveïdors d'unes quantes companyies multinacionals, com per exemple Seat. S'esperava que el sincrotró contribuís a fer un salt qualitatiu cap a empreses més innovadores, reunides al Parc de l'Alba.
No obstant, la crisi ha frenat en sec el projecte.«A més a més del centre de La Caixa, l'enginyeria Sener està fent obres per obrir una seu al parc al mes d'agost», afirma el director del parc, Pere Solà.«En qualsevol cas, l'impacte econòmic es veurà a mitjà i llarg termini», va precisar Termes.«Estar al mig d'un caldo de cultiu empresarial seria un plus»,afirma Gastón García, director en funcions del sincrotró.«De moment, aprofitem les sinergies amb el Parc Científic de la UAB», afegeix.
Notícies relacionadesEXPERIMENTS / Un altre pla que està trigant molt a concretar-se és el d'atraure empreses perquè facin experiments dins de la mateixa instal·lació. Fins als anys 70, companyies com per exemple Siemens, Philips o Epson tenien laboratoris propis en diversos sincrotrons: aquestes indústries de microelectrònica utilitzaven la radiació del sincrotró per controlar la puresa dels seus semiconductors. Amb l'esclat de la crisi del petroli, gairebé tots aquests centres es van tancar, però les empreses segueixen demanant hores per fer mesuraments. Recentment, l'empresa automobilística Toyota ha construït una línia pròpia en un sincrotró del Japó per optimitzar el rendiment dels catalitzadors dels tubs d'escapament. Però el client principal dels sincrotrons és la indústria farmacèutica, que els utilitza per investigar i per analitzar les molècules dels medicaments.
«La culpa no és de la crisi. Fins i tot sense crisi, sabíem que el nostre teixit empresarial no reaccionaria fàcilment a curt termini», prossegueix García. Per redreçar el rumb, aquest any es portaran a terme diverses campanyes d'atracció d'empreses. De moment, les que més s'han beneficiat d'Alba són les constructores: l'enginyeria catalana Master, per exemple, ha aconseguit un encàrrec al sincrotró de Grenoble arran del treball realitzat a Cerdanyola. H
