El Govern defensa que el seu pacte amb Acciona rebaixa de 1.400 a 492 milions d’euros el cost de la privatització fallida d’ATLL

La Generalitat de Catalunya finalment pagarà un total de 492 milions d’euros per tancar definitivament el litigi amb Acciona per la privatització fallida de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL). Aquesta serà la factura final per a les arques públiques després de l’adjudicació realitzada el 2012 per l’Executiu llavors presidit per Artur Mas i que va desencadenar una sèrie de capítols judicials que l’actual Govern va arxivar amb un acord amb l’empresa cotitzada, que renuncia definitivament a noves reclamacions.

La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha comparegut aquest dimecres al Parlament per donar explicacions sobre un dels episodis més polèmics de la contractació pública catalana. El diputat dels Comuns David Cid l’ha definit com «el puf més gran de la història de la Generalitat» i finalment li costarà a les arques públiques 492 milions d’euros, d’acord amb les xifres ofertes per la consellera.

Podrien haver sigut 1.394 milions d’euros en el pitjor dels escenaris concebuts per l’Executiu, que ha defensat l’acord amb l’empresa davant el risc de perdre un altre judici. Si el Tribunal Suprem hagués donat la raó a la Generalitat, haguessin ingressat 92 milions d’euros i, amb l’objecte de no córrer riscos, Economia va pactar amb Acciona i va concloure així el litigi abonant 95 milions d’euros, a pagar en quatre anys.

La factura d’aquesta mala adjudicació –així ho han determinat els tribunals– equival pràcticament a tot el pressupost anual del Servei Públic d’Ocupació Català (SOC) o a un terç dels recursos de les universitats públiques. I l’origen es remunta al 2012, quan el Govern d’Artur Mas, per mirar d’aconseguir ingressos en plena Gran Recessió, va treure a concurs públic la gestió de l’aigua dels rius Ter i Llobregat, que fins aleshores anava a càrrec d’una societat de propietat pública.

Notícies relacionades

La Generalitat donarà fins a 80.000 euros a les empreses catalanes que obrin una filial a l’estranger

El Govern central situa a Granada, Sevilla i Badajoz les desconnexions massives de plantes abans de l'apagada

A aquesta licitació, valorada en 1.000 milions d’euros, per gestionar –i lucrar-se– durant 50 anys la gestió d’aquesta aigua s’hi van presentar dues grans corporacions: Acciona i Agbar. La licitació finalment la va guanyar la primera, però la segona va presentar recurs per considerar que s’havien produït defectes de forma en el procés. Abans que els tribunals resolguessin aquests recursos, la Generalitat va decidir seguir endavant i firmar el contracte amb Acciona. «Cap administració firma un contracte si té un recurs interposat. […] Només es pot entendre per un tema econòmic, volien rebre els diners per pagar nòmines», ha afirmat el secretari general d’Economia, Juli Fernández.

Agbar va continuar el litigi del qual es va beneficiar Acciona, que després de diverses sentències judicials favorables als seus interessos va acabar rebent 397 milions d’euros. En paral·lel, la gestió d’ATLL va tornar a mans públiques per iniciativa del Govern –llavors presidit per ERC–.