Miguel Montes Neiro: "Per fi em sento lliure"

Ha complert la seva paraula.Miguel Montes Neiro ha sortit aquest dimecres a les 11.37 hores de lapresó d'Albolote (Granada) i, agafat de les mans de les seves dues fillesadolescents, ha començat a caminar fins a perdre de vista la presó. Ha passat36 anys tancat per diversos robatoris i fugues, encara que mai per delictes de sang, i havia convertit en el pres més antic del sistema penitenciari espanyol. Només elsindults del Govern del PSOE i del PP i l'esforç de la seva família, que mai s'ha rendit, han permès que des d'avui pugui respirar fora de la cel·la. "Anem-nos-en d'aquí", va cridat al veure's lliure.

"Per fi em sento lliure", ha afirmat. "Estic espantat, no puc ni parlar, perquèla presó és molt dura", ha explicat breument a les desenes de mitjans de comunicació que l'esperaven a les portes del centre penitenciari amb la seva família i nombrosos amics de la infància --a vegades també de cel·la-- que han volgut fer-li costat. Ha agraït la insistència de les seves germanes i del seu advocat i de tota la gent que s'ha bolcat amb la seva causa. "He pagat molt car el que vaig fer", ha ditemocionat, i ha reconegut que ara comença "la meva primeraoportunitat de viure". El seu objectiu, ha assegurat, ésrecuperar el temps perdut amb les seves filles. "Mai les vaig poder portar al parc. Ni quan estava fugat, per por que vingués la policia", ha lamentat. I és que Neiro s'ha fugat almenys en una desena d'ocasions, en què la seva primera visita sempre era a la seva família.

De la presó no en guarda un bon record, encara que hi deixa una tovallola del Barça que es va quedar oblidada i alguns bons amics. "Són gent com jo, que està desatesa", ha afirmat en referència als seus companys de reclusió. "Aquest matí em volien treure a les espatlles", ha revelat.

Dinar familiar per posar-se al dia

Notícies relacionades

Arxivada la causa contra una residència on van morir de covid 50 avis

Els permisos retarden el pla per potabilitzar més aigua del Besòs

En vaga de fam des de fa 40 dies perquè es complís el seu indult parcial, aprovat a finals de l'any passat pel Govern de Rodríguez Zapatero, anhelava anar amenjar-se "un filet, o els que siguin"en unadinar familiar als afores de Granada amb una sobretaula que es preveu llarga per posar-se al dia i conèixer, per exemple, els besnéts de la seva germana. També es pensava guardar una estona per descansar, ja que en la seva última nit a la cel·la gairebé no ha dormit. "Me l'he passat fent voltes com un lleó en una gàbia i atabalant el guàrdia perquè em fes fora", ha dit entre rialles. Això sí, s'ha fumat gairebé dos paquets de tabac per calmar els nervis que gairebé ofeguen el seu company de cel·la.

L'indult condiciona la seva llibertat al fet que no torni a delinquir en el termini de quatre anys, encara que Montes no té intenció de recaure. Ha confessat que vol viure de la seva feina com a ceramista, encara que sap que s'haurà de "reciclar", i aspira a explicar totala seva història en un llibre que ja està en preparació, i qui sap si en una pel·lícula. I encara que no creu en Déu, confia que li tingui reservada alguna cosa bona per al que li queda de vida. "Perquè no sóc una fera", ha afegit.