Els indignats acampen davant una Ciutadella blindada pels Mossos

El moviment dels indignats no va aconseguir ahir el seu objectiu d'aixecar dins del parc de la Ciutadella una acampada que, com si fos un quarter de campanya, els servís avui per impedir l'accés dels diputats al Parlament de Catalunya, cambra on està previst que es votin els pressupostos de la Generalitat. Un desplegament policial massiu, amb desenes de mossos i guàrdies urbans, se'ls va avançar amb el desallotjament i el tancament del parc a mitja tarda i els va deixar fora del recinte. Des de l'exterior de la Ciutadella, això sí, els indignats van tornar a demostrar la seva força concentrant, al crit d'«Aturem el Parlament», unes 2.000 persones, segons fonts policials, i unes 4.000, segons observadors independents.

Al vespre, el tauler de joc estava dividit per la reixa del parc. Cap a dins, desenes de mossos i urbans apostats cada 10 metres per evitar intents de saltar. Cap a fora, en concret a l'entrada del passeig de Picasso, els indignats, que es van començar a agrupar a partir de les set del vespre i que van anar creixent en nombre a mesura que les agrupacions dels barris anaven arribant a la zona. Mentre aquests últims no saltessin la tanca, tot semblava indicar que hi hauria pau.

Policies i manifestants semblaven vetllar armes per a la cita d'avui, quan la intenció dels segons és impedir que els diputats puguin entrar al Parlament. Per Interior, el dispositiu per garantir l'accés dels parlamentaris a la Cambra catalana és més que una qüestió policial. Fer entrar al parc els polítics -inclòs el president,Artur Mas- per un accés diferent del més habitual, el del passeig de Picasso, seria gairebé com fer-los passar per la porta de darrere.

TROBADA PENJADA A YOUTUBE / Des de la conselleria d'Interior es va intentar durant tot el dia comunicar amb el moviment. Primer, per deixar-los clar que no se'ls pensava permetre acampar dins del parc en cap circumstància i, segon, per advertir-los que impedir l'accés dels diputats al Parlament és una acció constitutiva de delicte. Això sí, se'ls va oferir la possibilitat d'acampar al passeig de Picasso i se'ls va insistir que no es qüestionava el seu dret a manifestar-se mentre no interferissin en la normalitat parlamentària. Fins i tot hi va arribar a haver una reunió entre un responsable dels Mossos i un delegat dels indignats. Aquest, que així que va arribar va fer saber que no representava a ningú, va comunicar que no consideraven ni Interior ni els Mossos interlocutors apropiats. L'indignat va gravar la conversa, que posteriorment va ser penjada a internet.

A mesura que passaven les hores, acampar al passeig de Picasso era l'opció que semblava concretar-se entre els manifestants, entregats a un ambient festiu i reivindicatiu. La consigna, acordada en assemblea, era que els que no es quedessin allà a dormir tornessin a les set del matí per a la gran protesta.

Ahir a la tarda, davant la reixa de la Ciutadella tancada amb un cadenat, la concentració va transcórrer en calma, amb el fil musical d'una cassolada permanent i accions espontànies com penjar entre les reixes una pancarta amb el lemaParlament tancat per revolució. Els moments de tensió es van viure amb la sortida del recinte dels dos únics polítics que es van atrevir a passar per allà: Ernest Maragall (PSC) i Dolors Camats (ICV).

Abans, a les cinc, i després que l'ajuntament dictés un decret pel qual tancava el parc ahir i avui tot el dia -no es descarta que demà també estigui tancat-, la Ciutadella va viure una situació insòlita. Desenes d'urbans van anar recorrent el recinte per desallotjar vianants, turistes i famílies amb nens que jugaven a la zona. Alguns agents deien en un anglès macarrònic als turistes que se n'havien d'anar perquè el parc estava «closed for security».

MIGDIADA INTERROMPUDA/ N'hi va haver que s'ho van prendre amb resignació -«quina mala jugada,anar-se'n a casa amb la tarda tan maca que fa», deia un pare- i altres que van protestar enèrgicament. «És un abús que a mi em facin fora per protegir la casta dels polítics», va dir Alicia, una dona de 60 anys . Al seu costat, María, una noia, increpava els agents que l'havien despertat. «Jo vinc aquí cada tarda a fer la migdiada, no hi ha dret que m'obliguin a marxar», es va exclamar.

Notícies relacionades

Polític, faci campana

El robot cirurgià fa 20 anys

Fotogaleria i vídeo d'aquesta informació a

www.elperiodico.cat