Una nau per a l'home

Quan el Papa dediqui la nau de la Sagrada Família es complirà una de les grans apostes del cardenalFrancesc Vidal i Barraquer,conegut com «el cardenal de la pau» i mort a l'exili per la seva tasca pacificadora durant la guerra civil, incloent-hi no haver firmat la carta col·lectiva de l'episcopat del 1937.Vidal i Barraquerva beneir solemnement la primera pedra de la nau l'11 de desembre de 1921. Era allà, sostenint respectuosament el seu bar-ret atrotinat d'artista bohemi a la mà, l'arquitecteAntoni Gaudí.Tenia 69 anys, i d'aquests n'havia dedicat 38 a la Sagrada Família. Amb ímpetu juvenil al principi, quan calculava construir-la en 10 anys; més assossegadament després, quan es va veure que les almoines no donaven per a això, compatibilitzant-ho amb altres obres; i de manera exclusiva des de feia 10 anys, conscient que no podria acabar la seva obra i la deixava en mans de la Providència. Només havia pogut aixecar l'absis i gran part d'una de les dues façanes laterals.

En la dècada del 1910 el projecte global de la Sagrada Família hauria fracassat definitivament per falta de finançament i el bisbe de Barcelona hauria aprofitat el que hi havia construït per fer-hi la parròquia del barri siGaudí, en contra de la decisió de la junta d'obres, del bisbat, dels intel·lectuals noucentistes i dels anticlericals, no s'hi hagués compromès personalment, renunciant als seus honoraris i sortint a pidolar almoines cada tarda per reunir al llarg de la setmana la paga dels pocs obrers que hi van quedar. Molta gent el tenia per boig, però va comptar sempre amb el suport del poble senzill i dels eclesiàstics més brillants de Catalunya: Verdaguer, Torras i Bages iVidal i Barraquer,el seu gran protector en l'última etapa de la seva vida.

Noves formes

La nau de la Sagrada Família, realitzada per l'arquitecteJordi Bonet,entra en la història de l'arquitectura religiosa i la universal, juntament amb la sala hipòstila de Karnak, el Partenó, les basíliques constantinianes, l'interior de Santa Sofia o les grans catedrals gòtiques. Encara que només sigui per les seves paraboloides hiperbòliques, hiperboloides, helicoides de doble gir i altres formes que per primera vegada en la històriaGaudíva extreure de la naturalesa, al llibre de la qual llegia directament.

Ara bé, aquestes noves formes plàstiques, ¿quin espai arquitectònic delimiten per la seva situació, dimensions i distàncies relatives?

Gaudíafirmava categòric: «Jo he vingut a prendre l'arquitectura en el punt on la va deixar l'estil bizantí», el dels grecs cristianitzats, i deia de si mateix que era un arquitecte hel·lènic. En efecte: l'espai interior queBenet XVIdedicarà al culte té les proporcions gregues més exquisides, que a Barcelona només coneixíem, tot i que amb menor intensitat, a la basílica de Santa Maria del Mar. No és la casa d'una divinitat que aixafa amb la seva omnipotència, ni tampoc una caixa per guardar-hi decoracions precioses, sinó un espai únic amb un simple organisme constructiu, ple d'harmonia, serenitat i grandesa. Com el Partenó, està fet a la mida de l'home i a la mida d'un Déu humanitzat.

Vitruvi escrivia, iDa Vinci ho il·lustrava, que «si es pren la mida des dels peus fins al cap i es compara amb la mida que hi ha entre les mans esteses, es trobarà la mateixa, de manera que l'àrea resultarà perfectament quadrada». Afegia que especialment «els edificis dels déus s'han de distribuir en un ordre perfecte. (…) Els antics van considerar perfecte el número deu, perquè correspon al nombre de dits de les mans. I com que les dues mans consten per naturalesa de deu dits, li va plaure aPlatóque fos el número perfecte».

La Sagrada Família té una amplada al creuer de 100 passos (un pas equival a 75 centímetres). L'interior d'aquest creuer està format per dos quadrats de 40 passos de costat. S'intersecciona amb la nau, formada al seu torn per dos quadrats de 60 passos de costat; és a dir, més grans que els del creuer en una relació 3/2. Les columnes formen quadrats entre elles i amb les parets. Si l'home model dibuixat perDa Vincien posició supina amb els braços estesos se situés a terra de la Sagrada Família, trobaria l'ampliació proporcional de la seva àrea humana 15 vegades entre les columnes de la nau, 8 vegades més entre les columnes i les parets, i 12 vegades més al creuer.

L'altar, element central

Notícies relacionades

Farts d'esperar-se per a la rehabilitació a la sanitat pública: "He hagut de pagar un fisioterapeuta privat"

Quatre-cents mestres i professors de matemàtiques es reuneixen (durant les seves vacances) a Lleida per discutir propostes de millora

Des de l'entrada del recinte, si el mateix home model camina cap a l'altar, cada deu passos -un per cada dit de les mans, el nombre humà i diví dePlató- travessarà una fila de columnes. Si segueix avançant arribarà, a una distància tres quarts de l'entrada principal, a l'altar, lloc de la transubstanciació, el centre i el cim de la litúrgia. Perquè perGaudíla litúrgia era la «llei suprema» de l'arquitectura del temple, començant per la seva geometria. D'aquesta manera, l'altar és el primer punt de la geometria de la Sagrada Família, des d'on el gran arquitecte va traçar tota l'església, com el Logos és l'inici de la Creació i s'hi manté immanent.

Antoni Gaudíera un geni mediterrani, de la tradició més clàssica. Ell deia que el seu temple, sense negar la seva filiació directa amb les grans obres de l'art cristià medieval, tindria «la gràcia hel·lènica, equilibrada de fons i forma, de dimensions i situació, divinament humana i humanament gloriosa».