Les peticions de la patronal engeguen en orri el diàleg social

Des que va accedir a la presidència del Govern fa més de cinc anys, no hi ha hagut fòrum econòmic en què José Luis Rodríguez Zapatero hagi deixat de defensar el diàleg social com un dels principals actius de l’economia espanyola. Després de l’esclat de la crisi, el president va redoblar la seva aposta i es va emparar en les negociacions en curs per no adoptar de manera unilateral algunes de les mesures més polèmiques que li demanaven des de gairebé totes les instàncies.

Precisament per això, i perquè tant el president com el seu entorn la consideren un atac directe en clau partidista, la ruptura de les negociacions oficialitzada ahir va oferir una de les imatges més dures que se li recorden al líder de l’Executiu. Rodríguez Zapatero va deixar de costat el tarannà i va carregar amb una aspror gairebé sense precedents contra la CEOE i, molt singularment, contra el seu president, Gerardo Díaz Ferrán. «Expresso la meva decepció, perquè era ara quan calia donar un cop de mà», va dir des de Palma de Mallorca, on va presidir un Consell de Ministres monogràfic sobre turisme.

Decepció –ho va dir tres vegades perquè sonés alt i clar–, i també «sorpresa» que la patronal no hagi fet un «esforç suficient» per arribar a un acord, quan l’última proposta del Govern era de «suport als empresaris, sense exigir-los sacrificis».

PROPOSTA INASSUMIBLE L’andanada no es va quedar aquí, i Zapatero va assegurar que la proposta alternativa presentada dijous per la CEOE és «irresponsable» i «inassumible» per al Govern central, al «posar en entredit» el sistema laboral vigent i les pensions. «És una proposta per al final del diàleg, una gairebé esmena a la totalitat en la recta final de la negociació que expressa la seva poca voluntat d’arribar a un acord», va afegir.

Els sindicats i algunes fonts governamentals veuen en l’actitud de la patronal una doble estratègia. D’una banda, consideren que la CEOE pensava que l’Executiu devia estar «ansiós» per tancar un pacte a qualsevol preu i que si endarreria les negociacions fins que hagués passat l’estiu, quan l’atur tornarà a créixer amb gairebé tota probabilitat, la pressió a què estaria sotmès faria que acabés accedint a totes les seves demandes.

L’OMBRA DEL PP // També sostenen que la patronal s’ha alineat amb la postura del PP –sobretot després d’una reunió de Díaz Ferrán i Rajoy– per desgastar el Govern. Zapatero es va frenar aquí i ni va donar crèdit ni va descartar del tot aquesta opció: «(El president de la patronal) parla per la CEOE, no conec interferències polítiques. Però expresso la meva sorpresa».

El problema de fons és que la patronal va acceptar en una primera fase del procés iniciat fa un any no incloure una sèrie de punts sensibles –particularment la reforma laboral– i, en l’últim moment, els ha volgut rescatar. Zapatero argumenta en aquest sentit que la rebaixa de cotitzacions que exigia (cinc punts) portaria la Seguretat Social «a fer fallida». També va criticar que hagi pretès «ni més ni menys» que reobrir temes com el cost de l’acomiadament o l’absentisme. «Em sembla injust que els treballadors perdin els seus drets. Això és anar a una Espanya de molts anys enrere», es va lamentar.

Davant aquesta situació, va sentenciar, el Govern dóna per trencades les negociacions (es va certificar en una reunió a la tarda a Madrid) i en responsabilitza la CEOE. Per això, a partir d’ara prendrà decisions «dialogant amb sectors empresarials i, sens dubte, amb els sindicats». És a dir, descarta la CEOE –que ha convocat una reunió extraordinària de la junta directiva per dimarts– com a interlocutora, i buscarà acords amb les sectorials.

Notícies relacionades

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe

FALSEDATS / La resposta de la CEOE va ser més suau en les formes, però no tant en el contingut. Mitjançant un comunicat, va mostrar la seva «decepció» –el mateix qualificatiu utilitzat pel president– amb el Govern i els sindicats per la seva negativa a abordar «amb ambició i rapidesa» les reformes estructurals que necessita el país per sortir de la crisi.

La patronal va posar especial èmfasi a desmuntar la «falsedat» que hagi defensat l’acomiadament lliure o que pretengui impedir la defensa jurídica dels treballadors, com se li ha imputat des de l’Executiu i els sindicats. Això sí, va tornar a defensar que qualsevol pacte social que no inclogui reformes estructurals estaria «buit de contingut».