La Xina es debat entre el progrés i el medi ambient

Huang Xa, a la província de Sichuan, era un poblet idíl.lic fins que una fàbrica química va podrir la vall, en va assecar els rierols, en va arruïnar les collites, en va matar els animals, hi va multiplicar el càncer i va fer que l'Exèrcit retornés els joves a casa per salut insuficient. No obstant, després d'hores d'explicar tra- gèdies, els pagesos no ho dubten: si la fàbrica els oferís feina, hi anirien immediatament.

El Govern xinès peca d'una esquizofrènia semblant davant dels dos principals problemes del país, pobresa i medi ambient, que sembla que requereixen tractaments oposats. La Xina ha arrencat de la pobresa 400 milions de persones en 20 anys, el nombre més alt en menys temps de la història, un èxit que ha reconegut l'ONU, que li ha demanat la recepta utilitzada. A canvi, el país és una calamitat ecològica, amb 16 de les 20 ciutats més contaminades del món, un terç del territori regat per pluja àcida i el 70 % dels rius i llacs contaminats.

El problema li costa a la Xina el 10% del PIB i 750.000 morts prematures a l'any, segons el Banc Mundial (Pequín en reconeix 400.000), així que li sobren motius egoistes per solucionar-ho. Els esforços no són tebis: la Xina ha aprovat lleis per disminuir el 20% el consum d'energia per unitat del PIB abans del 2010 i per elevar al 30% la seva energia renovable el 2030. Els discursos oficials al.ludeixen insistentment al medi ambient i Pequín ja ha advertit a les províncies que mesurarà el seu èxit no només amb el balanç econòmic, com fins ara, sinó també amb l'ecològic.

RENDA DE 70 EUROS

Però la Xina encara està lluny d'eradicar la pobresa: la renda mitjana dels 800 milions de xinesos que viuen a pagès (el 60% del total) és de 334 euros anuals, i més de 90 milions viuen amb menys de 70 euros. El 78% de l'energia ve del carbó, principal causant de l'escalfament global.

"Els compromisos vinculants per als països en desenvolupament no són fora de la taula, però gairebé", va reconèixer Yvo de Boer, cap de la Secretaria del Canvi Climàtic de l'ONU, la vigília de la cimera del Clima, a Bali (Indonèsia). L'expert xinès va confirmar que no acceptarà retallades. La Xina justifica la seva negativa repetint que, si bé serà el primer país emissor l'any que ve, els seus ciutadans contaminen per càpita la cinquena part dels nord-americans (quatre tones davant de 21).

També anima els que van crear el problema a resoldre'l: els països des- envolupats van ser responsables del 95% de les emissions de diòxid de carboni entre la Revolució Industrial i el 1950, i del 77% entre el 1950 i el 2000. I diferencia entre les emissions de luxe dels països rics i les de subsistència dels pobres. Els Estats Units es van oposar a Kyoto al.legant que la retallada d'emissions augmentaria l'atur i que és injust que els paï- sos en desenvolupament no assumeixin els mateixos compromisos. El valor de la cimera cau en picat sense la firma dels EUA i la Xina, que generen el 40% de les emissions.

AJUDES TECNOLÒGIQUES

Notícies relacionades

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe

"La Xina ha de ser una part de la solució, però els països desenvolupats han de ser els primers de tallar les seves emissions i ajudar-nos a tallar les nostres", opina Hu Tao, de la Universitat de Pequín. El compromís dels països emergents és trencar la tendència alcista, a canvi de la transferència de tecnologies energètiques netes com plafons solars o turbines eòliques, frenades pels drets de propietat. La Xina denuncia que polítics i companyies estrangeres l'obstaculitzen per por de compartir tecnologia i perdre beneficis.

Els ambiciosos objectius marcats per Pequín per incrementar la seva eficàcia energètica i reemplaçar l'ús de carbó han fracassat, en part pel seu dèficit tecnològic. "La qüestió és que no només volem comprar peix, també volem aprendre a pescar-ne. Si ens el voleu continuar venent a preus alts, no ens ajudeu", diu Zhang Haibin, negociador xinès.