‘Nacho’ (Atresplayer Premium), la frenètica sèrie biopic del rei del porno que van vetar rodar a Badalona

La indústria espanyola del cine porno té una estrella indiscutible: Nacho Vidal. Una estrella controvertida, i no només pel cas del ritual xamànic que li va costar la vida a una persona, sinó també per treballar en un sector com el del sexe, que sol provocar certes incomoditats. L’exemple és que ‘Nacho’, la sèrie biopic sobre Nacho Vidal que estrena aquest diumenge 5 de març a Atresplayer Premium, es va trobar unes quantes traves per tirar endavant.

La primera va ser casual, perquè la ficció havia de ser emesa al principi a la plataforma Sky, que va anunciar per sorpresa que deixava d’operar a Espanya, així que va haver de buscar una nova casa. Però Teresa Fernández-Valdés, ‘showrunner’ i creadora amb Gema R. Neira i Diego Sotelos, explica que l’Ajuntament de Badalona va denegar els permisos de rodatge i que hi va haver discogràfiques que van rebutjar vendre’ls llicències musicals per a la sèrie. «És la primera vegada en la vida que em passa», recalca la productora, artífex d’èxits com ‘Velvet’, ‘Gran Hotel’ i ‘Las chicas del cable’. «Vam tenir grans dificultats pel prejudici que hi ha en relació amb el porno, una indústria que hem de recordar que és legal, i per la figura del Nacho, a qui tothom es creu capaç de jutjar», assenyala.

«Amb aquesta sèrie vaig veure que Nacho Vidal està en l’ull de l’huracà i que és una figura que crea malestar», afirma per la seva banda Martiño Rivas, l’actor que li dona vida en aquesta producció de vuit episodis i ritme frenètic que retrata els inicis de l’estrella del porno i com va saber explotar el do que li va donar la natura. Un do que, per cert, també fa acte de presència a ‘Nacho’, amb ‘cameo’ inclòs del protagonista en el primer episodi fent de doble de Rivas mostrant els genitals.

Gotes d’humor

Un dels elements distintius de ‘Nacho’, a banda del seu ritme gairebé de videoclip, és incloure gotes d’humor en la trama, a l’estil de ‘Boogie nights’. «És un tema dur, complicat, en què hi pot haver un judici moral, així que barregem la comèdia amb el drama per no sentir-nos tan violents», justifica la productora. «No es tracta de fer una sèrie lleugera, sinó de poder riure’ns de tot, perquè així podem trencar el gel», afegeix.

Perquè, tal com remarca Fernández-Valdés, per ella era important que la sèrie abordés també temes com «el consentiment» i el «rol de la dona». «Tot i que el protagonista és el Nacho, que representa el mascle alfa, volíem conèixer la part més humana i quantes dones han determinat la vida d’aquesta figura», adverteix Fernández-Valdés.

Per això són tan rellevants en la història personatges com el de Sara Bernat, la nòvia de Vidal que interpreta María de Nati, «una prostituta que és propietària del seu destí», com la defineix l’actriu; Bellíssima (Miriam Giovanelli), una actriu porno «que es mostra amb ganes quan la càmera està encesa però que, quan s’apaga, pateix una depressió perquè no vol seguir en aquesta professió ni sent tractada així», i Juani (La Terremoto de Alcorcón), la propietària de la sala barcelonina Bagdag que va llançar la carrera de Vidal.

De Velencoso a Rocco Siffredi

Notícies relacionades

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Eleccions a Euskadi: dama de 90 anys i no se’n perd ni una

Els acompanyen actors com Andrés Velencoso, en el paper de Toni Roca, «amb qui el protagonista viu una lluita d’egos perquè el destrona com a rei del porno»; Edu Soto com a Tiger Man, un altre dels artistes del Bagdag; Carme Conesa, Montse Guallar i Nancho Novo, la tieta i els pares de Vidal; Mauro Cardinalli, fent de Rocco Siffredi, i Albert Baró, Marina Gatell, Penélope Guerrero, Rubén Jiménez, Juan Carlos Vellido, Paola Bontempi i Nuria Herrero.

La trama de la sèrie va des de 1993, amb un jove Nacho Vidal criat en una família molt religiosa i vivint la vida al límit, fins a 1995, quan torna a Espanya convertit ja en una estrella del cine per adults. No apareix, per tant, la seva detenció el 2020 per la mort d’un fotògraf en una cerimònia xamànica del gripau bufo. «No és que ho evitem, sinó que les drogues i el misticisme arriben a la seva vida més endavant», justifica Fernández-Valdés. Promet que si roden més episodis no esquivaran el cas.