Com consolidar la seguretat afectiva en parella: tres pautes

La seguretat és la base de qualsevol tipus de relació que forgem, independentment de la persona o la nostra vinculació afectiva. Es busca amb els nostres familiars, la nostra parella o els nostres amics, però també amb companys de feina, veïns o amics de gimnàs. Igual com la seguretat material és la base sobre la qual es construeix la nostra vida, també ho és l’afectiva. És el primer element dels cercles de pertinença i determinarà com de sana serà la relació.

Busquem sentir-nos còmodes amb els altres, que no ens envaeixin ni sobrepassin els límits, tenir confiança per dir no i estar segurs. El construeix un mateix al costat de l’altra persona i per a això s’ha de fer una anàlisi continuada de possibles amenaces, utilitzant l’emoció de la por. En el cas d’una parella, aquesta seguretat és encara més necessària, ja que es necessiten fer passos i aprofundir en una unió que sense seguretat no podrà anar a cap costat. Però, partim del punt que partim, sempre la podrem construir.

Diferents amenaces

Quan ens comencem a vincular a una persona de cara a plantejar-nos una relació, col·loquem en primer lloc la seguretat. Ens sentim respectats, tenim el nostre espai i el nostre temps, no ens molestem i sabem que no ens fem mal. Per això, ja no és necessari estar sempre alerta o a la defensiva, sinó que l’harmonia ens avisa que no hi ha amenaces reals. És un requisit indispensable però que, en molts casos i després de mesos de relació, ens adonem que no és estable ni fiable. És allà on busquem la solució i ens toca construir-la.

La seguretat afectiva és una construcció mútua, en la qual dues parts treballen per posar límits, no ser invasius i expressar les necessitats. Es pot treballar i per a això podem utilitzar els següents exercicis:

1. Amenaces reals

¿Quins són tots aquells elements que amenacen o alteren el benestar de cada un? Puc no tenir temps perquè l’altre m’exigeix massa temps en parella i jo no sé dir que no. Amenaça real és tot allò que ens limita, on no hi ha respecte, o perquè l’altre no ens ho dona o perquè mai ho hem demanat. S’ha d’avaluar cadascú de forma activa, sent responsables i sabent que no ens donaran el que mai s’hagi demanat.

2. Amenaces falses

Dins de les amenaces falses podem trobar tot allò que sí que ens genera temor, però on no hi ha un risc real per a la nostra seguretat. La por d’expressar-nos o de parlar de les nostres necessitats, no dir el que ens agrada en el sexe o creure sempre que l’altre marxarà sense que existeixi un motiu, és una cosa que podem superar, rebaixar el nostre temor i afrontar-ho. No és l’altre el que genera aquesta amenaça falsa sinó nosaltres mateixos.

3. Jo com a amenaça

En aquest apartat hem de treballar dos aspectes que ens converteixen en la nostra pròpia amenaça. D’una banda, quan som invasius, quan no respectem, quan no demanem sinó que exigim o quan no escoltem el que l’altre necessita. I, d’altra banda, també som la nostra pròpia amenaça quan ho permetem tot, quan no demanem ni establim límits. Ens fem mal a nosaltres mateixos però pensem que és l’altre el que ens ha de respectar endevinant els nostres pensaments.

Notícies relacionades

Aquesta és la raó per la qual els teus fills s’enfaden tant quan els prens el mòbil o la tauleta, segons el psicòleg Álvaro Bilbao

Sis tècniques de psicologia per enamorar la persona que t’agrada

La seguretat afectiva és un element necessari en qualsevol tipus de relació que establim amb els altres. Es fa especialment important quan tenim confiança amb l’altre, ja que és on més invasions podem permetre i menys ens arribem a expressar. És amb la parella on hem de treballar perquè mai falti, avaluant-la al llarg dels mesos i treballant-la de forma conjunta. És possible crear-la, curar-la i recuperar-la.

* Ángel Rull, psicòleg.