Trump canvia noms de llocs i festes per mirar de reescriure la història

Algunes d’aquestes accions han generat un gran escàndol immediatament. D’altres, amb prou feines han fet aixecar una cella fora dels cercles acadèmics. Fa anys que Trump impulsa canvis de nom amb finalitats polítiques, fins i tot imposant malnoms als seus rivals polítics. En el seu segon mandat, però, ha anat un pas més enllà: des de retirar el nom de Kennedy al centre operístic de la capital per posar-hi el de la primera dama, Melania Trump, fins a demanar als funcionaris públics de Parcs Nacionals que revisin com s’explica la història dels EUA als plafons dels grans monuments del país, per assegurar-se així que s’alinea amb la seva ideologia de l’Amèrica primer.

433 monuments

El salt de canviar noms a literalment reescriure la història era tan sols una qüestió de temps. Al març, Trump va firmar una ordre que obliga el servei de Parcs Nacionals a revisar 433 monuments arreu del país per eliminar o modificar qualsevol exposició que "desprestigiï els nord-americans". A la pràctica, això repercuteix en referències a l’esclavitud, al racisme sistèmic, a l’opressió indígena, al canvi climàtic o a la contaminació de l’aire.

Alguns plafons explicatius i algunes plaques ja han desaparegut, com els que exposaven el llegat racista del naturalista John Muir al parc de Muir Woods, en una de les zones més progressistes del país, a prop de San Francisco, on la mesura ha causat molta irritació. En resposta a això, un grup d’historiadors ha llançat la campanya Save our signs (Salvem els nostres signes) per documentar el contingut abans no el retirin. Per a aquests historiadors, la mesura representa una reescriptura selectiva i blanquejada de la història nacional, que margina les comunitats no blanques i LGTBQ+ en favor d’una narrativa patriòtica uniforme.

L’exemple més famós és el canvi de nom del golf de Mèxic per golf d’Amèrica, que a l’agència de notícies Associated Press li va valer la revocació de les credencials de la Casa Blanca perquè no va acceptar la modificació de Trump.

Tot i això, aquesta era només una de moltes mesures semblants recollides en una ordre executiva titulada Restaurar noms que honren la grandesa nord-americana, en la qual es van reanomenar fortificacions i espais militars. Les últimes setmanes, dos nous casos han saltat a l’esfera mediàtica.

El Centre John F. Kennedy per a les Arts Escèniques, l’imponent edifici modern de la ribera del riu Potomac a Washington DC, on se celebren òperes, ballets i grans concerts, Trump vol dedicar-lo a la seva dona. Però no pot fer-ho tot sol, sinó que depèn del Congrés. Per això, diversos legisladors republicans fidels al president han proposat rebatejar la seva gran sala en honor a la primera dama, que va entrar al centre per primera vegada al juny, malgrat ostentar recentment el títol de presidenta honorària de la institució. El més probable és que la proposta no prosperi, però els demòcrates i la família Kennedy l’han titllada de provocació política, quan a més Trump ha retallat dràsticament el pressupost de les arts.

Glòria als colons

L’altra polèmica recent és la de l’equip de futbol de Washington DC. El 2020, després de les protestes antiracistes per l’assassinat de George Floyd a mans d’un policia, l’equip de la Lliga Nacional de Futbol americà (NFL) va optar per canviar-li voluntàriament el nom, fins aleshores els Redskins (pellroges, una manera despectiva de referir-se a les comunitats indígenes), i va adoptar el nom de Commanders (comandants). Al cap de cinc anys, però, Trump ha decidit intervenir del no-res i amenaçar l’equip que no li donarà permís per fer les obres del nou estadi si no s’allibera d’"aquest sobrenom tan ridícul".

I és que reanomenar pot ajudar a restaurar els perjudicis, glorificar la història o esborrar-la. El president Joe Biden va canviar el 2021 el nom del Dia de Colom per Dia dels Pobles Indígenes, atenent peticions de feia més d’una dècada de comunitats natives. El gir indica un canvi de focus: ja no se celebra la colonització, sinó la resistència dels pobles. El 2025, aquesta lògica s’inverteix: l’actual president pretén desfer aquesta memòria corregida.

Campanya de russificació

Reanomenar per modificar la història és una pràctica comuna entre líders autoritaris d’arreu del món. Després de l’annexió de Crimea l’any 2014, Putin va impulsar una campanya de russificació recuperant noms soviètics i, des del 2022, el Kremlin es refereix a les zones ocupades d’Ucraïna com "la Nova Rússia", per recuperar així un terme imperial del segle XVIII que estava en desús.

Notícies relacionades

Accidentada xerrada "pacifista" sobre la guerra d’Ucraïna a Barcelona

Rússia posa sobre la taula la prohibició de WhatsApp i Telegram

Per la seva banda, Pequín ha buscat eufemismes per referir-se a la massacre de la plaça de Tiananmen del 4 de juny de 1989, inicialment anomenada "rebel·lió contrarevolucionària", que va passar a ser "l’incident" de Tiananmen i que ha sigut esborrat per complet dels llibres de text i d’història, fins al punt que els cercadors es bloquegen quan introdueixes la paraula a internet.

Amb aquests precedents com a teló de fons, són molts els polítics i analistes que han fet saltar la veu d’alarma. Trump no només vol deixar empremta històrica governant en el present; també vol modelar com es recorda el passat. I per fer-ho ha entès que les paraules –i els noms– són una de les eines més fortes del poder.