"El Poble-sec és la pau i és la vida, els colors, la llum..."

A quina edat es comencen a retenir records? ¿Als 5, als 4 anys? Els de Mayte Martín (Barcelona, 1965), com a mínim arrenquen als 3 anys, si no abans. Va ser l'edat a la qual els seus pares, amb tota la família, van deixar el Poble-sec per instal·lar-se a viure a la Verneda. «Recordo perfectament la nostra casa, al número 12 del carrer de Murillo», afirma la cantaora de flamenc i cantant de boleros. «Era una casa superpetita, molt humil, d'aquelles que tenien el lavabo a fora. Amb dues habitacions, una cuina, un petit menjador. Era petitíssima», descriu Mayte Martín. «Però allà hi vivíem tots superfeliços, els meus pares, els meus dos germans i jo», recorda.

«Al mateix carrer hi havia una lleteria, on anàvem a buscar llet amb pots d'alumini», rememora Martín. «D'aquella època gairebé no queden comerços. La lleteria ja no hi és, però sí que hi ha la drogueria on la meva àvia em portava a comprar. La regentava un home que a mi em cridava molt l'atenció. Amb el temps vaig saber que tenia un ull de vidre, perquè m'ho van dir. Era molt afectuós i amable, però jo li veia alguna cosa estranya, sempre me'l quedava mirant», explica que havia passat moltes estones jugant a la plaça del Sortidor. «Era molt diferent de l'actual. Hi havia una gran font al centre on avui hi ha la sortida de l'aparcament. La meva àvia m'hi portava a jugar», diu.

Imant dels records

Jocs a la plaça, el passeig de la mà de la seva àvia, drogueria i lleteria i aquella casa d'infància han contribuït que avui, la casa de Mayte Martín, on se sent realment a gust, torni a ser el Poble-sec. «Sempre vaig voler tornar a aquest barri. I als 32 anys vaig trobar el pis que em va agradar per viure-hi», precisa la cantant i veïna del Poble-sec.

Llum, tranquil·litat i vistes a la muntanya de Montjuïc i al cel era el que necessitava per entrar en un pis i quedar-se'l per, a partir de llavors, tornar-se a despertar cada dia al Poble-sec, com ho havia fet tantes matinades en la seva infància. Aquells entranyables records que aquesta filla d'un malagueny i d'una catalana va guardar se sumen als que ha anat acumulant al barri des de ja fa més d'una quinzena d'anys, quan va tornar-hi.

Les postes de sol des del seu sofà, les tempestes, el vol «molt a prop»

-assegura Mayte Martín- dels falciots, i els seus crits i aletejos, configuren l'exhibició que li regala la ubicació de la seva vivenda. «Estirada al sofà, contemplo la posta de sol, com qui va al cine a mirar una pel·lícula, perquè és un espectacle preciós», confessa, des de la més intensa valoració d'aquesta vivència, única cada dia, a la seva finestra. «Sóc molt casolana i m'agrada passar estones a casa sense fer res, sola, en silenci, tranquil·la», puntualitza.

A cinc pisos d'altura -sense ascensor- la calma és possible. «El Poble-sec és una passada. És la pau i és la vida, els colors, la llum... A cada hora té el seu encant. Només em sobra brutícia. Crec que és el barri més brut de la ciutat», descriu la cantant, que divendres que ve, 9 de maig, oferirà el seu concert anual de boleros a Luz de Gas (21 hores).

Despertar

Abans de tornar a viure al barri,  Martín hi anava per quedar amb gent i sortir de bars o a sopar a locals com  Luki (a la plaça del Sortidor), «on Carlos, l'amo, té molt gust amb la decoració d'un restaurant d'ambient modern on serveixen migas i torrijas», explica la cantant. «Recordo els primers dies de viure al barri, l'agradable sensació de baixar al carrer i trobar-me ja en l'ambient on a tu t'agrada estar», diu.

Notícies relacionades

Uns 500 veïns de la Zona Franca de BCN protesten per un altre centre de 'menes'

«A partir de la mitja tarda el Poble-sec és de tothom»

Martín també és assídua del Xemei, el restaurant venecià del passeig de l'Exposició, 85. «Preparen una burrata meravellosa, uns espaguetis amb musclos i tomàquets boníssims i un bacallà mantecato espectacular», detalla la clienta, que també aprecia «el cuscús del Kasbah (Vilà i Vilà, 82). «En aquests llocs em sento una mica com a casa. Quan això no em passa, no em serveix, per molt bo que sigui el menjar», explica.

Però el Poble-sec també és el barri on a Mayte Martín se li va despertar el seu afecte pel flamenc. «Els diumenges a la tarda, els meus pares em portaven a visitar els meus oncles, una tieta paterna, de la branca andalusa i flamenca i el meu oncle Pedro Cadierno, cantant de boleros», rememora. «Devia tenir tres anys i mig o quatre i me'n recordo que plorava. Aquella música feridora, quan encara tenia l'oïda i l'ànima verges, em feia plorar d'emoció», relata Martín, que presentarà el seu nou espectacle de flamenc, titulat Por los muertos del cante, el 4 de juliol al Teatre Grec.