El primer baobab de Barcelona creix a l’Hivernacle de la Ciutadella

Dimecres al matí, Francesca Estrada, tècnica de Parcs i Jardins del districte 1 de Ciutat Vella, i el professor Marc Valls, catedràtic de genètica a la Facultat de Biologia de la UB, es van trobar a l’Hivernacle, al parc de la Ciutadella. Tant l’un com l’altra havien anat a visitar l’únic baobab que hi ha a Barcelona. Valls el va donar a Parcs i Jardins fa tres mesos. Estrada vigila que creixi en condicions. I així, el que per als barcelonins era un mite, bàsicament l’arbre d’El petit príncep, ara és una cosa que poden visitar. Cada dia, de les deu del matí a les vuit del vespre, a l’Hivernacle.

El baobab, de l’espècie Adansonia grandidieri, originària de Madagascar, té tres anys i fa aproximadament tres metres d’alt. El de l’Hivernacle és una novetat a la capital catalana: no consta que a la ciutat n’hi hagi cap més. La seva vida futura no deixa de ser un experiment. Valls, que com a professor s’ocupa de "tot el que té a veure amb la genètica de planta, la millora genètica, les varietats que es cultiven", va ser qui el va plantar. Ho va fer en un test a les dependències universitàries de la Facultat de Biologia, a la Diagonal.

Llavors certificades

Valls es posa molt seriós a l’hora de demanar a tothom que faci servir llavors certificades. És imprescindible, diu, perquè passen controls sanitaris que eviten mals majors. En general, la prevenció contra les llavors de procedència dubtosa es basa en dues raons: no alterar la biodiversitat de cada zona i evitar malalties per microbis que portin les llavors. "He visitat Madagascar i no em vaig emportar llavors. Per principis", indica.

Perquè les llavors de baobab prosperessin, les va haver de rascar: "Cal simular que algú se les ha menjades, cal rascar-les perquè germinin. Les llavors del baobab són dins del fruit que dona l’arbre, que és comestible. La llavor s’ha de ferir com si hagués passat de debò per un estómac", assenyala l’acadèmic. D’aquest procés se’n diu escarificar, indica Estrada.

Hivern sense fulles

"Ha crescut molt de pressa", diu l’investigador sobre el baobab. Fa uns mesos es va començar a fer massa gran. I es va posar en contacte amb Parcs i Jardins. Amb Estrada. "Em va enviar un missatge per WhatsApp el 24 d’abril per informar-me que tenia un baobab de més de dos metres i que no sabia on podia posar-lo", diu ella. Llavors ell va suggerir l’Hivernacle. Estrada explica que va demanar autorització al responsable de plantacions de Parcs i Jardins en aquesta instal·lació, Lluís Abad, un altre apassionat de les plantes, el senyor de les roses, "que va coordinar la plantació a l’Hivernacle". Abad no va dubtar sobre el baobab: "El volem". I aquell mateix mes d’abril es va produir el trasllat.

"Al carrer, a Barcelona, un baobab no podria prosperar. Fins ara no. Potser d’aquí 50 anys sí", aventura la tècnica de Parcs i Jardins. "Aquest fins ara és molt pertinent. Fins i tot potser serà possible abans del que esperem", respon Valls. És una cosa que potser es notarà més aquests dies de tanta calor, però que és perceptible durant tot l’any. La temperatura de la ciutat puja.

"La clau és el fred que fa a l’hivern, que impedeix que les plantes tropicals es desenvolupin. Però hem perdut el fred de l’hivern: a Barcelona ja no hi glaça. Arbres que abans no ho feien ara creixen en qualsevol carrer de la ciutat, perquè no es glacen mai", destaca el catedràtic. Normalment, un baobab no pot baixar de 15 o 10 graus centígrads. "Però a la facultat ja ha baixat d’aquesta temperatura, o sigui que aquí hi viurà segur", assegura Valls sobre el pròxim hivern. En aquella època, a l’Hivernacle s’arriba a unes temperatures mínimes de 7 o 8 graus. Entre el novembre i l’abril, diu Valls, un baobab no té fulles i no s’ha de regar: "És l’estació seca. Si es regués, es podriria".

Semidomesticat

Notícies relacionades

Gala premonitòria deJosep Oliu

"Hi haurà un altre incendi a les barraques i morirà algú"

El baobab, remarca, és un arbre espiritual per a molta gent. I és útil: fa ombra i dona un fruit comestible. "Hi ha estudis genètics que indiquen que en alguns llocs, on viu gent, és un arbre semidomesticat. En aquests llocs, els fruits són més grans de l’habitual: o els han plantat els humans o les llavors van caure al costat d’on viuen. Per tant, els arbres han crescut en relació amb els humans". Els dos experts miren l’arbre i remarquen que creix molt de pressa. Assenyalen el punt on va arribar el primer any: "El segon aquí i l’últim aquí", indica Valls assenyalant punts concrets. Un baobab arriba a fer 20 o 30 metres i pot viure 800 anys, tot i que el canvi climàtic s’ha convertit en una amenaça en contra seu que podria estar al darrere de la caiguda de grans baobabs, en concret d’exemplars d’espècies que són a l’Àfrica continental.

Valls s’acomiada. En realitat s’ha trobat per casualitat amb Estrada. Aquest dimecres va passar per l’Hivernacle a visitar el seu baobab per primera vegada des que és aquí. Ho va fer abans de sotmetre els alumnes a un dels exàmens típics en aquesta època de final de curs. Ara la qüestió és si el baobab aprova com a pioner a Barcelona. Per ara, sembla caminar cap a l’excel·lent.