«Hem d'apostar pel que ens agrada»

Marta S. Blanco (Salamanca, 1979), arquitecta i després joiera, ha aconseguit, amb el també joier Daniel Bellido, que la seva originalíssima joieria d'autor al Poble-sec rebi un dels premis Barcelona Millor Botiga del Món. La botiga, Koetania (Blai, 28), que a penes té un any, ha aparegut també en un reportatge delThe New York Times, centrat en la transformació del seu admirat barri, el Poble-sec.

-Molt d'impacte en un sol any.

-Vam obrir l'11 de l'11 de l'11. Uns mesos després d'elaborar el projecte. Ens vam posar aquesta data per la coincidència i perquè si no, ens hauria tocat esperar fins al 12 del 12 del 2012 (riu). La primera data va ser ideal perquè era abans de la campanya de Nadal.

-Defineixi'm el concepte de la botiga.

-És una joieria d'autor, en què cada peça es fa una per una, no en producció industrial. A més, hi ha un vincle emocional amb les joies, els donem identitat. També oferim un espai a la creativitat. I exposem i venem les obres de 17 artistes, quatre dels quals treballen aquí, a la botiga, a la vista del públic. Donem, a més, la possibilitat de personalitzar cada joia. Els preus són bons perquè no hi ha intermediaris. A més, a Koetania, el que dissenya la joia també la fa. Ho anomenemPensar amb les mans.

-El local és sorprenent.

-Doncs era una sabateria xinesa, amb un desnivell enorme, que hem aprofitat per posar el taller als peus del públic, que és una forma de mostrar que treballem per a ell. I que els clients puguin veure com creem les joies.

-¿Com es fa joiera una arquitecta en actiu?

-A l'escola ja feia bijuteria per a les meves companyes, i fins i tot els venia les peces, però després vaig estudiar Arquitectura. De sobte, sent arquitecta, vaig tornar a sentir la necessitat de fer coses amb les mans i em vaig apuntar a cursos de joieria a la Massana i a l'Escola d'Art del Treball, on vaig conèixer el Daniel, el meu soci.

-¿Com es van atrevir a posar en marxa un negoci en plena crisi?

-Molta gent ens ho pregunta. A Barcelona Activa ens van assessorar per fer el pla de negoci. Vam estar preparant-nos durant un any. Nosaltres no ens podíem esperar que passés la crisi. Aquest és un moment de canvi i d'apostar pel que ens agrada. Un no s'ha de fer enrere per les dificultats, sinó aprendre de l'esforç i la persistència. Ens van educar en la seguretat, però això ara no val. S'ha d'anar a totes. Si una cosa sembla difícil, però hi creus, segur quete va de madre, com diria un mexicà. Per a nosaltres la joieria és una vocació, està per damunt de tot.

-¿Per què Koetania?

-Ve decoetània,contemporània. Perquè és una joieria d'autor d'ara. I s'hi produeix la simultaneïtat de diversos autors. Fem coincidir les joies amb les persones i amb els seus creadors. Se'ns va acudir al Daniel i a mi al veure un documental que parlava de Dalí i Frida Kahlo com a coetanis.

-¿Com arriba el diari The New York Timesa informar d'un comerç del Poble-sec?

-Va entrar una periodista a la botiga perquè estava fent un reportatge sobre la transformació del Poble-sec i com s'ha posat de moda, cosa que ja li havia passat a Gràcia. Ella va venir de casualitat i va quedar molt parada davant la nostra idea. Nosaltres vam venir al Poble-sec, com han fet artistes i gent bohèmia, perquè era un barri més barat. A més, com a arquitecta en valorava les façanes i els carrers arreglats. I a més, el mar, la muntanya i l'aire pur estan a 10 minuts a peu.

-¿I el premi Barcelona Millor Botiga del Món?

- Una amiga ens va enviar ellinkamb la convocatòria i vam decidir presentar-nos-hi. Va venir un jurat a entrevistar-nos i a veure el local. El nostre premi és el de la categoria Nova Obertura. I valora la joieria d'autor, la personalització i la inversió en un barri emergent.

Notícies relacionades

Uns 500 veïns de la Zona Franca de BCN protesten per un altre centre de 'menes'

«A partir de la mitja tarda el Poble-sec és de tothom»

-Clients i preus.

-A la botiga la joia més barata la venem per 20 euros. La més cara, un anell reliquiari de plata pavonada i or amb un robí, en costa 800. Els clients són molt variats. Des de turistes a persones del barri de totes les edats, que s'alegren que estiguem aquí. Però també ve gent de la resta de la ciutat.