La Vall d’Hebron es reorganitza en 32 àrees de coneixement en les quals s’agrupen els diferents serveis

La covid-19 ha canviat la manera de treballar dels hospitals. Empès per la pandèmia, la Vall d’Hebron, el centre sanitari més gran de Catalunya, on treballen 9.000 professionals, va reestructurar el seu model organitzatiu, que va passar a estar dividits en àrees de coneixement que agrupen els serveis i les unitats entorn d’un problema de salut. Així, els pacients s’agrupen segons les necessitats de cures d’infermeria que tinguin. És a dir, per un problema de salut.

Per exemple, l’àrea del cor agrupa les unitats d’hospitalització i els gabinets dels serveis de cirurgia cardíaca i de cardiologia, l’hemodinàmica, els hospitals de dia i la resta de dispositius de l’hospital que tenen a veure amb el cor. Aquest canvi s’ha acabat consolidant i ara l’hospital l’ha presentat als mitjans de comunicació. I els pacients passen a estar classificats en tres nivells: pacients aguts, pacients d’atenció intensificada i pacients d’atenció intermèdia.

El nou model assistencial d’organització agrupa els diferents serveis i unitats assistencials que tenen alguna cosa a veure amb un problema de salut determinat. Un altre exemple: si abans una persona trasplantada d’un ronyó ingressava al Servei de Nefrologia, ara passa a estar ingressada a l’àrea de trasplantaments sòlids, junt amb altres pacients trasplantats d’altres òrgans. Així, aquest nou model consisteix en la creació i implementació de 32 àrees de coneixement: 28 d’específiques i quatre de transversals, que són l’àrea del cor, l’àrea de trasplantament d’òrgan sòlid o l’àrea d’atenció postquirúrgica.

«La covid ens va obrir la porta a fer un canvi conceptual de tota l’organització. Aquest nou sistema facilita l’organització de l’hospital i el treball d’infermeria», explica el gerent de la Vall d’Hebron, Albert Salazar. Segons ell, a més, el nou model també incorpora el concepte de «temps protegit», que són unes hores setmanals que els professionals es podran guardar per dedicar-se a l’estudi o la recerca.

Tradicionalment, els hospitals s’han organitzat per serveis clínics, i aquests, per unitats funcionals especialitzades. Cada servei correspon a una de les especialitats acreditades per Sanitat. En els serveis, l’estructura de direcció és jeràrquica i cada col·lectiu professional està ben diferenciat (metges, infermeria, fisioterapeutes, treballadors socials, zeladors, etcètera). El nou model creat i implementat a la Vall d’Hebron està basat en el treball interdisciplinari.

Quatre objectius

Els objectius d’aquest nou model són quatre: dirigir l’atenció a les necessitats de la persona, promoure una gestió basada en el coneixement (promovent la continuïtat assistencial), impulsar el treball en equip i el desenvolupament professional (enfortint la comunicació i la interdisciplinarietat i fomentant els nous rols professionals) i, finalment, aplicar un model d’infermeria basat en la intensitat de cures.

Amb la covid es va comprovar que una distribució dels pacients per àrees de coneixement i per necessitat d’intensitat de cures tenia més avantatges que la distribució tradicional per serveis. Així, a mesura que les ‘plantes covid’ es buidaven, es van anar ocupant amb els llits de les noves àrees. Per exemple, un pacient operat de càncer de pulmó pel Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar té unes necessitats de cures posteriors a l’operació molt diferents de les d’un altre pacient trasplantat de pulmó pel mateix servei. Abans, tots dos estaven hospitalitzats a la planta d’aquest servei. Ara, es dirigeixen a àrees diferents segons el nivell d’intensitat de cures que necessitaran: el primer ingressa a la planta de l’àrea postquirúrgica, mentre que el segon ho fa a l’àrea de trasplantament d’òrgan sòlid.

Concentrar el coneixement i les competències

Així, aquestes àrees permeten concentrar el coneixement i les competències dels professionals sobre un determinat problema de salut. Mitjançant reunions d’àrea de coneixement, l’elaboració de nous protocols conjunts i la feina diària entre personal de diferents col·lectius professionals i especialitats que abans treballaven físicament separats, s’aconsegueix consensuar molt més les tasques, afavorir la fluïdesa de la feina i millorar la continuïtat assistencial.

Notícies relacionades

Balcells anuncia mil milions més en el pressupost de Salut

L’onada de bronquiolitis obliga els sanitaris a doblar torns en ucis i urgències pediàtriques

«No és el mateix pensar en les patologies del cor des del punt de vista de l’especialista en cardiologia que des de la intensitat de cures d’infermers o del metge, que ha de tenir una visió holística del pacient. Així, l’hospital pot estar més centrat a treballar per motius de salut molt concrets i molt ben definits, i concentrar tot el nucli de coneixement i de mans», assenyala el director assistencial de la Vall d’Hebron, Antonio Roman.

Aquesta nova organització posa en relleu la necessitat de crear i impulsar rols de professionals que cobreixin aquestes necessitats, com les infermeres de pràctica avançada (IPA), entre d’altres. La infermeria de pràctica avançada és una infermeria especialitzada que ofereix una atenció directa al pacient crònic complex. «La Vall d’Hebron ja fa uns anys que impulsa aquesta figura, però l’ordenació per àrees de coneixement permet identificar perfectament on hi ha una necessitat de salut que una IPA pugui atendre», diu, per la seva banda, Mari Àngels Barba, directora d’Infermeria.