El Suprem rebutja indultar per segona vegada els condemnats del procés als quals rebutja aplicar l’amnistia

El Tribunal Suprem considera que no pot aplicar l’amnistia als condemnats pel delicte de malversació en el procés i, per tant, tampoc pot concedir-los un indult perquè se’ls aixequi la pena d’inhabilitació que encara compleixen. Per això ha tornat a rebutjar la concessió de la mesura de gràcia al president d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa.

El tribunal que va presidir Manuel Marchena considera que tots quatre ja es van veure beneficiats per un indult parcial concedit pel Govern el 2021 que va extingir les penes privatives de llibertat, però que va mantenir les d’inhabilitació absoluta fixades en la sentència del procés. Segons explica el Suprem, el caràcter parcial d’aquell indult era conseqüència obligada de l’informe negatiu que es concedís emès per la Sala, cosa que impedia un indult total d’acord amb la llei.

La interlocutòria assenyala que concedir ara un segon indult, total o parcial, vulneraria el que disposa la llei d’indult del 18 de juny de 1870. En particular, recorda que l’article 18 d’aquesta llei estableix el caràcter irrevocable de l’indult, i que els articles 11 i 12 condicionen la possibilitat d’un indult total a l’existència de raons de justícia, equitat o utilitat pública apreciades pel tribunal sentenciador.

La Sala considera que concedir un segon indult «vulneraria de manera flagrant la prohibició legal. S’obriria així una indissimulada via d’interferència governativa en les resolucions judicials fermes que permetrien convertir en total el que el legislador ha volgut que sigui parcial».

Els magistrats argumenten en el seu informe que «l’extinció d’una part de la pena, conseqüència obligada del primer informe negatiu del tribunal sentenciador, no pot anar més enllà del que el legislador ha volgut. I no pot ser el fruit d’una fragmentació de la condemna que, mitjançant l’acumulació de successives sol·licituds d’indult, eludeix la prohibició legal. L’encadenament de peticions d’indult pels mateixos fets delictius no pot servir d’excusa per eludir els límits imposats per la llei. El cas seria diferent si les successives peticions d’indult es referissin a diferents processos penals, iniciats per diferents delictes amb una condemna, una vegada passat el temps, que es considerés ja injustificada».

La Sala remarca que «substituir ara el primer indult parcial atorgat pel Govern per un segon indult parcial o total xocaria frontalment amb els límits que fan legítim que es concedeixi. De fet, el sol·licitant d’indult ja va ser promotor del primer expedient que va culminar amb la reducció de la pena imposada al condemnat»

 «En definitiva, el que ara es demana del Govern és que converteixi el parcial en total i que faci revocable el que ha de ser irrevocable. I que ho faci, a més, amb manifesta vulneració del règim jurídic regulador de la concessió del dret de Gràcia», indica el tribunal.

A més, la interlocutòria destaca que no es presenta la més mínima prova ni el més feble indici de penediment per part dels penats, requisit previst a l’article 25 de la llei d’indult per valorar la conducta posterior a l’executòria de la condemna.

Notícies relacionades

Perelló fracassa en l’intent que Martínez Arrieta i Lucas siguin elegits per al TS

Escoltar les oportunitats en moments de volatilitat

La Sala reitera que el dret de gràcia no pot funcionar com una via per deixar sense efecte una condemna ferma, ni ser entès com una espècie de segona instància davant el Govern.