El Barça només acaricia la glòria

La glòria de ficar-se a la final de Múnic del 31 de maig, la que havia de ser la novena de la història, se li va escórrer dels dits al Barça. L’Inter l’hi va arrabassar en la pròrroga i tindrà la segona oportunitat en tres anys de guanyar-la. Avui sabrà si contra el París Saint Germain de Luis Enrique o l’Arsenal.

Flick ha recuperat aquesta plantilla i l’ha conduït molt més lluny del que esperava ningú: ni el mateix entrenador que ha vist evolucionar el grup, ni el president que el va fitxar per tornar a guanyar títols ni el futbolista més entregat ni el barcelonista més positiu del planeta. Tampoc, per descomptat, haurien sigut capaços d’imaginar que el Barça, perdent per 2-0 a Milà, seria capaç de remuntar fins a un 2-3 bestial.

El xut del 4-4

La gesta es va esfumar en el temps afegit. Havia marcat Raphinha en el 87 i va anotar Acerbi en el 93, cosa que va donar pas a la pròrroga. Acabava el duel amb un altre formidable 3-3, igual que en l’anada, que va decantar definitivament Frattesi obrant el miracle que no va poder fer San Siro. El futbol és dels humans. Res hi va haver de sobrenatural. Ni el xut al pal de Lamine Yamal amb el 4-3, reafirmant-se en una plaça senyorial europea, serveix de consol.

El que s’esperava de Flick era que els culers recuperessin l’orgull pel seu equip, i que l’equip recuperés les seves senyes d’identitat històriques, amb un joc atrevit i ofensiu. Aquestes expectatives estan complertes àmpliament. Al Barça se’l torna a respectar i admirar. I va perdre, com en anteriors ocasions, com en vuit de les 14 semifinals disputades, però amb el cap ben alt. L’ofici, segurament, trigarà més temps a adquirir-lo perquè, precisament, demana temps. I, si ho acorden entre tots, poden començar a aplicar la picardia que utilitzen els altres jugant amb el temps i les simulacions quan els convingui.

Flick va resistir la temptació de fer invents i va mantenir l’onze clàssic: el que ha repetit en tres dels últims quatre partits amb l’excepció de l’obligatòria substitució del lesionat Jules Kounde. Eric va fer bastant més que protegir el flanc defensiu per darrere de Lamine Yamal. Els canvis que volia introduir, més enllà d’accentuar la posició del doble pivot De Jong-Pedri en defensa, es van produir en els marcatges a pilota aturada. A Dumfries no el va vigilar Dani Olmo, vençut en els dos gols del neerlandès a Montjuïc, sinó Gerard Martín.

Els noms de Dumfries i Olmo van reaparèixer en el primer gol interista: l’egarenc va perdre la pilota i Dumfries es va escapar només per servir el caramel a Lautaro. Reapareixia el capità, desapercebut i lesionat en l’anada. Perdut per perdut, va pensar Inzaghi, davant l’última oportunitat italiana de segellar un títol com la Champions.

Marciniak no veu res

Lautaro va oferir la seva cama a l’envestida de Cubarsí perquè semblés penal. Olmo es va redimir amb el golàs de l’esperança, després que Eric hagués fallat una claríssima oportunitat. Molt més difícil d’executar havia sigut la volea a l’escaire.

No va veure el penal Szymon Marciniak, el sospitós àrbitre polonès, però sí que el van veure a la sala VAR. Tampoc havia vist abans Marciniak unes mans d’Acerbi reclamades per Pedri, ni el van avisar llavors. Era previsible que el col·legiat desencadenés alguna polèmica amb les seves freqüents erràtiques decisions, però no que el president de la FIFA fomentés les enraonies. "Tothom sap que soc aficionat de l’Inter", havia dit amb malaptesa Gianni Infantino, obrint la latrina on abocar les sospites que sorgissin. Als 55 anys s’ho podia haver estalviat.

Valentia juvenil

El protagonisme de Montjuïc el van acaparar Thuram i Lamine Yamal. Van fer història en la Champions, un per marcar el gol més ràpid d’una semifinal, l’altre per ser el més jove a anotar-ne un. A San Siro només va brillar Lamine Yamal, que va donar una pilota a Ferran als 18 segons perquè batés el rècord del francès, però Acerbi se li va anticipar. Un senyal de valentia del juvenil, a qui desitjaven abaixar-li els fums.

Lamine Yamal se sap en el centre d’atenció, i com que la por la va perdre en un parc de Mataró, no es va arronsar davant la xiulada monumental de l’estadi ni el xiulet de les botes. Va anar contra Dimarco i tot aquell que li sortís al pas. Li van cedir la responsabilitat dels atacs, espès Raphinha en l’arrencada, i convertit Ferran en un element terminal, i no menys pastós en la rematada. Raphinha va despertar tard, però a temps, i Lamine Yamal, constant, va tenir la puntada de peu del 3-4 i el xut del 4-4.

El Barça va espantar i l’Inter va colpejar, però el 2-0 del descans no va semblar un resultat definitiu. No amb el Barça de les remuntades.

Inter Milà 4 - 3 Barcelona

INTER: Sommer (9); Bisseck (6), Acerbi (7), Bastoni (6); Dumfries (8), Barella (7), Çalhanoglu (6), Mkhitaryan (5), Dimarco (4); Lautaro (7), Thuram (4). Tècnic: Simone Inzaghi (6). Canvis: C. August (4) per Dimarco; Taremi (4) per Lautaro (m. 71); Darmian (5) per Bisseck (m. 71); Zielinski (5) per Mkhiratyan (m. 79), Frattesi (7) per Çalhanoglu (m. 79); De Vrij (s. q.) per Dumfries (m. 108).

BARCELONA: Szczesny (6); Eric (7), Cubarsí (6), Iñigo (6), Martín (9); Olmo (7), De Jong (6), Pedri (8); Lamine Yamal (9), Ferran (4), Raphinha (6). Tècnic: Hansi Flick (7). Canvis: Araujo (5) per Iñigo (m. 76); Fermín (5) per Olmo (m. 83); Lewandowski (4) per Ferran (m. 91); Fort (5) per Eric (m. 98); Gavi (s. q) per Cubarsí (m. 106); Pau Vïctor (s. q) per Pedri (m. 106).

GOLS: 1-0 (m. 21), Lautaro; 2-0 (m. 45), Çalhanoglu (p); 2-1 (m. 54), Eric; 2-2 (m. 60) Olmo; 2-3 (m. 87), Raphinha; 3-3 (m. 93); Acerbi; 4-3 (m. 99), Frattesi.

ÀRBITRE: Szymon Marciniak (3), polonès.  

Notícies relacionades

La metamorfosi de Dembélé

"El futbol ha sigut molt dur amb nosaltres"

T. GROGUES: Çalhanoglu, Iñigo, Kkhitaryan, Acerbi, Flick, Pau Víctor, C. Augusto, Bastoni.

ESTADI: San Siro.