"La miopia augmenta perquè els nostres nens utilitzen pantalles i més pantalles"

Serge Resnikoff(París, 1949) és un expert internacional en salut pública mundial, oftalmologia i salut ocular. Està molt vinculat a l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa (IAPB)i durant 14 anys va treballar a l’Àfrica subshariana. Després es va incorporar a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), on va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat a l’àrea de prevenció de la ceguesa i de gestió de malalties no contagioses. Fa poc va visitar Barcelona amb motiu delCongrés Mundial d’Oftalmologia, que es va celebrar al Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa.

¿Què revelen les últimes xifres de l’Atles de la Visió de l’IAPB

Que el nombre de persones amb algun tipus de discapacitat visual o que no hi veuen bé, que s’havia estat reduint durant molts anys, va arribar a un punt mort entre el 2005 i el 2010, i ara torna a augmentar. I s’espera que ho continuï fent en els pròxims anys. D’una banda, sabem què fer per reduir el nombre de persones amb discapacitat visual: coneixem les cirurgies i els tractaments necessaris. Però el problema és quela població del món està envellint. La proporció de és grans de 65 anys augmenta cada vegada més ràpid.

¿També als països més pobres?

Sí. Això acostumava a passar als països més desenvolupats, però ara també s’està produint en els que estan en vies de desenvolupament. Bàsicament, tothom està començant a envellir a una gran velocitat. I com que la major part de les discapacitats estan relacionades amb l’envelliment, com més persones grans hi hagi, més seran les que necessitin alguna assistència ocular. Per tant, la situació està començant a deteriorar-se: no perquè estiguem fent res malament, sinó perquèno estem fent prou.

¿Hi ha algun altre factor, a més de l’envelliment?

Sí. Algunes malalties que no eren un problema en el passat s’estan convertint ara en causes molt importants de pèrdua de visió. N’hi ha dues de concretes. La primera són les complicacions produïdes perla diabetis. En el passat eren bàsicament els països rics els que la patien, però ara, a causa dels canvis en l’estil de vida, la diabetis s’està convertint en un greu problema fins i tot als països en vies de desenvolupament, de l’Amèrica Llatina, l’Orient Mitjà i fins i tot l’Àfrica. Si les complicacions per la diabetis no són tractades, la persona pot desenvolupar ceguesa. La segona malaltia és lamiopia.

Però la miopia sempre ha estat present.

Sí, però les coses han començat a canviar fa uns 30 o 40 anys especialment a l’Àsia, on cada vegada més nens desenvolupen una miopia forta. Actualment ells representen el 20% de la població mundial amb miopia i s’espera que el 2050 siguin el 50%. La miopia corregida amb ulleres no és un problema, sobretot si és de poques diòptries. Però si progressa, hi pot haver pèrdua de visió.

¿Vostè diu que cada vegada hi ha més persones amb miopia?

Sí. Si analitzem les xifres, observem que en les pròximes dècadesla miopia més forta augmentarà moltíssim. Aquest problema ja ha començatal Japó i la Xina, on les complicacions per miopia són la primera causa de ceguesa. No es tracta d’un problema d’ulleres, es tracta de problemes a la retina. A l’Àsia hi ha unapressió molt forta en els nensperquè aprenguin molt i ràpidament. I aquests nens han d’aprendre 5.000 ideogrames –nosaltres tenim 26 lletres a l’alfabet, imagina’t. És un autènticproblema social. El Govern xinès s’ho està prenent molt seriosament.

¿I per què està augmentant la miopia a Occident?

Doncs perquè els nostres nens utilitzen tauletes, smartphones... Pantalles i més pantalles. Durant l’esbarjo, de vegades ni tan sols surten al pati, sinó que es queden a l’aula jugant amb els telèfons. A més,la miopia progressa més quan la gent no surt a l’exterior. La llum del sol és una magnífica protecció contra la progressió de la miopia. Ara bé, l’estil de vidaque tenim actualment fa que ens alimentem més amb llum artificial i menys amb llum natural. 

¿La miopia és la malaltia visual més comuna del món?

És el problema òptic més comú del món. Però hi ha altres malalties de l’ull molt esteses, coml’ull sec, que de nou és cada vegada més freqüent, potser a causa dels nivells superiors de contaminació i que les persones passen molt temps mirant una pantalla.

¿Quants cecs hi ha al món?

Quan parlem de problemes visuals tenim diferents nivells. Però, bàsicament, el nombre de persones que no hi veuen prou –o que tenen alguna discapacitat visual– són 250 milions. I, a més, hi ha 1.100 milions de persones amb presbícia que no poden llegir perquè no tenen ulleres.

¿Quants d’aquests casos es podien haver evitat?

Es podrien evitar un 75% dels 250 milions amb problemes de visió. N’hi hauria prou amb intervencions que ja existeixen. Però a més es podrien evitar el 100% dels casos de presbícia, és a dir, aquests 1.100 milions de persones. Només necessiten unes ulleres per a la vista cansada. Sembla molt fàcil, ¿oi? Però no ho és. 

¿Per què?

Perquè la major part d’aquesta gent viuen enllocs remots del món. No obstant, això també ha començat a passar en països rics com els Estats Units o Europa, on encara hi ha entre un 10% i un 20% de persones que no porten les ulleres apropiades. ¿Per què? Doncs perquè les ulleres són cares, perquè en alguns llocs s’ha de pagar per anar a l’oftalmòleg o simplement perquè algunes persones no li donen importància a això.

¿Ceguesa i pobresa estan relacionades?

Sí. La pobresa és una causa i una conseqüència de ceguesa. Les persones cegues normalment perden el seu lloc de treball, sobretot als països amb ingressos baixos. Quan vius en un entorn pobre, si no hi pots veure, no pots treballar. Per tant, no guanyes diners i a més la teva família ha de cuidar-te. Així que et converteixes en una càrrega econòmica. En alguns llocs, als nens els treuen de l’escola per fer de pigalls de les persones cegues. I aquests nens tindran menys oportunitats en la seva vida. És com unaespiral cap a baix. D’altra banda, als països pobres, el risc de quedar-te cec és superior perquè hi ha menys recursos. I per això s’ha calculat que, si redueixes la ceguesa, incrementes el PIB del país.

I per això vostè insisteix que els governs han d’invertir en salut ocular.

Exactament. Perquè s’ha demostrat que per cada euro o dòlar invertit en la prevenció de la ceguesa obtensun rendiment econòmicque va d’entre dos a quatre euros o dòlars. I aquest rendiment és superior als països pobres.

¿La ceguesa és causa de la mortalitat prematura?

La deficiència de vitamina A fa que els nens tinguin ceguesa. En alguns països tropicals, on els nens no tenen una dieta equilibrada perquè no mengen prou fruites i verdures, tenen una deficiència de vitamina A que els deixa cecs. La major part d’aquests nens moriran. Alguns no arribaran a quedar-se cecs perquè moriran abans.

Notícies relacionades

El Govern llança un front comú contra les malalties transmeses per mosquits, sobretot el dengue

Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores

Per coses com les que ha explicat, vostè defensa la feina d’entitats com la Fundació Ulls del Món.

La conec des de fa molt de temps. Fan una feina excel·lent perquè posen en el punt de mira les comunitats més pobres, i aquelles persones que, sense aquestes entitats, mai tindrien accés a les cures oculars. I contribueixen així a trencar el cercle viciós de la ceguesa.