Ana María Martínez: "El nou Pla General garanteix que Rubí seguirà sent una ciutat industrial"

L'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, diplomada en Treball Social i llicenciada en Antropologia Social i Cultural, fa uns dies que està especialment enfeinada. Ja ostentava diverses responsabilitats tant institucionals com al PSC –és primera secretària de l'agrupació del Vallès Oest, a més de ser-ho de Rubí-, però just el dia abans d'aquesta entrevista, dijous, n'ha sumat una altra: el lloc que fins al moment ostentava a la Diputació de Barcelona l'exalcalde de Terrassa, Jordi Ballart. Mentre a la plaça de l'Ajuntament es porten a terme les proves de so de l'acte d'inauguració de les llums nadalenques, EL PERIÓDICO conversa amb ella passat l'equador del seu primer mandat com a alcaldessa -és regidora des de 2003-, just quan acaba d'aprovar una revisió clau del mapa urbanístic de la ciutat.

La tensió política a Catalunya i la seva translació a l'escena local -molt evident en aquest cas- també està present en el transcurs de l'entrevista: Rubí serà, aquest dimecres dia 6, l'única gran ciutat catalana que celebrarà la commemoració del Dia de la Constitució, una norma que segons Ana María Martínez hauria de reconèixer Catalunya com a nació. L'any passat ja es va celebrar un acte similar al consistori però la ciutat va acabar sent notícia perquè un grup de manifestants van cremar a la plaça de l'Ajuntament un exemplar de la Carta Magna.  

-Alcaldessa, han passat dos anys llargs del mandat… ¿Com és governar amb només set regidors en un consistori de 25? ¿I com avalua el fet d'haver incorporat un regidor que va deixar el grup del PDEcat?

-Governar és difícil, en aquestes circumstàncies, sí. ¿Que com es fa? Doncs gràcies, entre altres coses, al meu equip, del qual estic molt contenta; són gent molt preparada i que no estalvia ni un minut de feina per a la ciutat. La conseqüència d'això és que ja hem aconseguit resoldre diverses qüestions d'aquelles difícils, com per exemple la del Casino de la ciutat, que era una qüestió que s'arrossegava des de feia moltíssim temps. En deu mesos de mandat l'havíem resolt. O dijous passat vam aprovar el nou Pla d'ordenació urbanística municipal, que després de quaranta anys era imprescindible. Jo moltes vegades dic: “Sou homes de poca fe…”, perquè ningú creia que sabríem desbloquejar qüestions com aquestes. Per tant, es governa posant-hi moltes hores i amb molta negociació, que s'ha tornat molt més difícil des que hi ha aquesta divisió tan fort entre els que són independentistes i els que no ho som. I després, en relació amb l'altra cosa que preguntaves, doncs incorporar una altra persona al govern [el regidor Sergi Garcia] ens ha donat un altre element, un altre actiu, amb la mateixa voluntat que els altres sis regidors del PSC d'unir esforços per construir una ciutat millor.

-Després de dos anys d'experiència, ¿com creu que cal llegir la gran fragmentació existent al consistori en aquest mandat

-A mi m'agrada més parlar –o vull pensar- que és una reproducció de la situació que es viu a Catalunya en un moment determinat. Com un element de diversitat, vaja.  Jo crec que passada l'època que estem vivint, la fragmentació dels plens municipals no serà tan gran. Però, de totes maneres, no som una excepció. Ha passat en molts llocs, excepte en llocs com Santa Coloma, on el nostre partit [el PSC] manté la majoria absoluta.   

-En tot cas, la polarització entre blocs ¿fins on creu que ha arribat? ¿Va arribar a témer que hi hagués incidents, per exemple, la tarda en què es va anunciar la independència al Parlament, el 27 d'octubre?

-No, incidents més enllà de les concentracions de protesta, no. Vivim en una ciutat -i espero que durant molt temps sigui així- que ha sabut expressar la seva diversitat d'opinions respecte a la situació que vivim de manera absolutament pacífica.

-Parlem dels pressupostos i les ordenances municipals de 2018. Abaixaran l'IBI un 2%, una notícia que tot alcalde vol donar als seus conciutadans…

-Sí, la veritat és que la nostra situació financera és envejable. Estem pagant a proveïdors a 21 dies i tenim un endeutament del 24%, per exemple, que està molt bé. Llàstima que, encara que tinguis superàvit, fins que el ministre Montoro no ho resolgui, has de dedicar-lo obligatòriament a reduir deute, encara que el tinguis molt baix -com és el nostre cas. Això jo crec que és injust perquè acabes penalitzant aquell que fa bé les coses. El sobrant positiu hauries de poder-lo destinar a millorar la teva ciutat. En relació amb l'IBI, el nostre compromís era congelar els impostos en les primeres i segones ordenances i a partir d'aquest any baixar un dos per cent i l'any que ve un dos per cent més. Però vaja, es deia que teníem un IBI dels més cars i després vam comprovar que tampoc no era així. En tot cas, puc garantir que els nostres comptes no patiran per aquestes modificacions perquè la recaptació va a l'alça. I sí, és una notícia agradable de donar als teus veïns… Aquest any confiem poder aprovar els pressupostos igual com ho vam fer els dos anys anteriors, l'any que ve serà molt més difícil i suposo que funcionarem amb comptes prorrogats.

-Dijous passat vostès van aprovar al ple la modificació del Pla general d’ordenació urbana (PGOU), que datava de 1981 i que es va actualitzar únicament el 1987. ¿Quins reptes es volen afrontar amb aquesta reforma? 

-El primer que calia fer era ajustar tota l'ordenació urbanística el 2017. Parlem d'una norma de fa gairebé quaranta anys; imagina't tot el que ha passat durant aquest temps: ha crescut la població, hi ha noves necessitats socials, educatives, de salut, esportives… D'altra banda, a nivell econòmic necessitem garantir que la nostra principal característica, que és ser una ciutat industrial -tenim onze parcs industrials i som la segona concentració d'indústries després de la Zona Franca- pot seguir sent-ho; volem seguir sent una ciutat industrial. Ens agrada lluir aquesta marca. Totes aquestes empreses necessiten que la normativa urbanística s'ajusti a les seves necessitats i que permeti usos que ara no ho estan, perquè si no les empreses se n'aniran.  

-¿Per a quines altres coses ha de servir aquest renovat PGOU?

-Més coses: necessitem protegir i dinamitzar els dos grans parcs que tenim. També cal aconseguir pacificar dues vies de la ciutat que avui dia la segueixen tallant, l'avinguda de l’Estatut i la C1413 –s'hauria de desviar. Són cicatrius, suposen una fractura per a nosaltres. Volem que la Riera no suposi una frontera. Dels cinc ponts que hi ha ara sobre seu, quatre s'arreglaran. I se'n construiran dos de nous. L'actualització del Pla urbanístic, que és com una Bíblia, ens ajuda a tot això. Necessitem també un centre de la ciutat que sigui potent, i això va lligat a l'ampliació d'un altre projecte que per a nosaltres és estratègic, l'Illa de Vianants, una iniciativa que busca dinamitzar comercialment el casc antic de la ciutat i, d'altra banda, posar les persones al centre de la vida de la ciutat. Això va lligat també a la nostra voluntat d'esdevenir una Ciutat Amiga de la Infància i al nostre projecte estratègic Rubí, Ciutats dels Infants, que el que fa és pensar en la nostra ciutat des de la visió dels infants. En resum: el PGOU és adaptar la normativa urbanística a la realitat que vivim i projectar a deu o quinze anys vista.

-En general, qui li ha aprovat els comptes municipals són bàsicament les formacions no independentistes, però en el cas d'aquest replantejament urbanístic, el pla ha comptat amb el vot favorable del regidor del grup del PDEcat. Sembla que al consistori hi ha potser una confrontació més retòrica que real…

-El PDEcat ha treballat molt en el planejament i sap què ens hi jugàvem com a ciutat. En aquest sentit, ha demostrat responsabilitat amb la ciutat, cosa de la qual nosaltres ens alegrem, és clar. En general, els acords al ple els fem amb uns mateixos partits, però també és veritat que en alguns temes també som capaços de posar-nos d'acord amb altres grups. No soc qui per jutjar la feina dels grups de l'oposició, però sí que en determinats moments puc analitzar si un grup es dedica a construir o a destruir i a no fer cap proposta, això sí.

-Rebobinem una mica i anem a una qüestió una mica més de fons: han passat tres mesos i mig dels atemptats terroristes de les Rambles de Barcelona, dos morts dels quals eren de Rubí. Precisament la foto que quedarà per a la història d'aquells fets va ser presa a la plaça de l'Ajuntament de la ciutat

-Aquesta és la cosa més dura que hem viscut durant aquest mandat, sens dubte. I també la que més lliçons ens ha donat. Davant l'horror que va suposar tot allò, vam veure una imatge de reconciliació. I aquesta imatge crec que és la que ha permès que després hi hagués normalitat. I bona convivència, com hi havia fins al moment. Crec que des de fa molts anys la convivència és modèlica, a Rubí, però aquella imatge ens va ajudar a fomentar la reconciliació, sense cap dubte, perquè òbviament havia sortit el millor i el pitjor de tots.  

-Última qüestió: es presentarà a les pròximes eleccions?

Notícies relacionades

L’alcaldessa de Rubí es persona en diferents barris per «ampliar el diàleg»

El Teatre Municipal de Rubí acollirà múltiples espectacles per al públic familiar

-Faré tot el possible per seguir liderant el govern municipal perquè sinó no veurem complerts els reptes que aquesta ciutat que tant estimem té sobre la taula.

Més notícies de Rubí