Aquí es va rodar "La ciutat cremada", un fresc històric de Barcelona

La Filmoteca de Catalunya continua rescatant i revitalitzant títols més o menys emblemàtics del cine autòcton en el marc del pla sistemàtic de digitalització del seu fons patrimonial. Ara és moment de recordar La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1976), espècie de superproducció històrica (dues hores i mitja de metratge incloses) que va suposar un important pas endavant en la normalització del cine parlat en català. Es va estrenar dimarts passat i diumenge, dia 18, a les 20.00 h, està programada una altra sessió. Des del 4 de març i fins al 7 d’abril es podrà veure gratis al canal de Vimeo de la Filmoteca.

En l’inici d’una trilogia patriòtica completada amb Victòria! i Terra de canons, Ribas va explorar el període de la història catalana i, més concretament, barcelonina, que va de la tornada de les tropes colonials del desastre de Cuba (1899) a la Setmana Tràgica (1909), deixant espai a la trama per a una vaga burgesa (el famós "tancament de caixes") i una altra de general i revolucionària o l’arribada a Barcelona del polític Alejandro Lerroux (Alfred Lucchetti), precisament en el mateix tren que ha agafat el F.C. Barcelona per tornar del seu triomfal pas per les semifinals de la Copa de la Coronació (d’Alfons XIII): 3 a 1 contra el Madrid F.C.

Al centre del remolí, se suposa, hi ha la família burgesa Palau, tot i que "les digressions i la proliferació de secundaris (gairebé) tapen els protagonistes", com explicaven Ramon Freixas i Joan Bassa al seu Diccionari personal i transferible de directors del cine espanyol. Entre un grapat de cameos de luxe (no tan sols d’artistes, sinó també de periodistes o polítics), el de Joan Manuel Serrat (amb qui Ribas ja havia rodat Paraules d’amor) com l’agitador amb discapacitat Ramon Clemente i Garcia, aquell que va ballar amb una monja momificada davant d’un Palau Moja aquí no aconseguit com a paisatge.

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Entre les localitzacions reconeixibles trobem l’Arc de Triomf, on Josep Benet encarna un home que ofereix respostes a tot a través d’una au pitonissa: "L’ocellet savi per un cèntim l’hi dirà", promet l’atracció. Alguna pregunta és de resposta complexa, encara avui: "¿Quan vindrà la República Federal?".

Una mica més endavant veiem Pere Palau (Josep Vivó), el cap de família, passejant pel carrer Pietat: el rètol ben visible d’Antiguitats Esclasans, tot i que (anacronisme) va ser el 1917 quan el negoci es va instal·lar en aquest local. A més, es viatja a Sant Boi de Llobregat per a un berenar fraternal del Partit Republicà Radical a l’Ermita de Sant Ramon, on surt un cartell de Nostra Senyora de les Vuit Hores, verge i màrtir de la classe treballadora. Però potser la part més recordada del film sigui aquest llarg clímax final de repressió als voltants de l’església de Santa Maria del Pi, en què Josep (Xabier Elorriaga), soldat i obrer convertit en burgès, torna finalment a la batalla.