'Un lugar tranquilo': Silenci, o estàs mort

Les pel·lícules de terror sovint juguen amb el contrast entre el silenci i l’estrèpit, trepitjant-se l’un amb l’altre per fer-nos saltar de la butaca. 'Un lugar tranquilo' porta aquesta estratègia a l’extrem, i els nivells d’ansietat que ens genera, al fer-nos témer com i quan aquest mutisme serà de sobte fet miques, resulten especialment notables considerant que els horrors que fustiguen els seus protagonistes són ben absurds i inexplicables.

En concret, una raça de monstres alienígenes ha envaït el planeta i ha aniquilat gran part de la humanitat. En cap moment se’ns explica com hi han arribar o per què, només sabem el que Lee i Evelyn Abbott (John Krasinski i Emily Blunt) i els seus nens saben: que les criatures són cegues però posseeixen una oïda extraordinària, i que, per tant, qualsevol so més fort que un xiuxiueig o un copet provocarà morts. Per això els membres de la família no solament es ­mouen com els ninja, sinó que també es comuniquen amb el llenguatge de signes, encara que ja ho feien abans de la invasió: la filla gran és sorda.

Amb només 90 minuts de metratge, 'Un lugar tranquilo' avança enèrgicament però també pacientment, i posposa tant com pot el moment de mostrar-nos les bèsties. Mentrestant observa com els Abbott sobreviuen diàriament segons regles que van aprenent sobre la marxa, i mentre ho fa ens manté en permanent estat d’alerta. En el procés, el silenci que ha caigut sobre aquesta llar fun­ciona com una expressió de la pena i la culpa compartides per unes persones que no troben les paraules per expressar el seu dolor. I la pel·lícula ens permet empatitzar tant amb les seves circumstàncies que ­riem, plorem i cridem amb ells, i ens aferrem a l’esperança que en sortiran vius.

Notícies relacionades

La Barcelona real que descobreix el drama intimista ‘Esmorza amb mi’

Arriba la nit més màgica

PATERNITAT I LES SEVES DIFICULTATS 

Alguns assenyalaran els problemes de lògica de la pel·lícula –¿els Abbott com han aconseguit sobreviure a esternuts, roncs i gasos?– ; altres negaran amb el cap quan, al principi del relat, se’ns revela que Evelyn està embarassada, perquè ¿algú amb dos dits de front portaria a un món així un nadó, tenint en compte que ploren molt i molt? Però és que aquesta història justament parla d’això: de les decisions doloroses, les pors insuportables i les dificultats impossibles que comporta ser pare o mare. En aquest sentit, val la pena recordar que Krasinski i Blunt estan casats i tenen dos nens en la vida real, i que aquí donen vida a progenitors que intenten protegir els seus fills d’una amenaça que plana damunt seu nit i dia, atenta al més mínim senyal de la seva presència. Són monstres de l’espai, però podrien ser paparazzis.