On Catalunya

FOTOGRAFIA

Manu Brabo, les fotos del millor i el pitjor de l'ésser humà

L'Hospitalet acull la primera exposició individual del fotoperiodista Manu Brabo: la vida quotidiana dels que pateixen les guerres

manu-brabo-exposicion

manu-brabo-exposicion / Manu Brabo (AP)

2
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Avís per a navegants: «L’entrada a l’exposició no està recomanada per a menors de 16 anys». L’advertència es pot llegir sota un mapa del Pròxim Orient. La recomanació continua: «Les imatges incloses a la mostra reflecteixen fets bèl·lics, sovint violents, que poden ferir la sensibilitat de l’espectador». La mostra en qüestió és la primera exposició individual de Manu Brabo (Saragossa, 1981), fotoperiodista bregat en conflictes socials, desastres naturals i guerres, i que compta amb un premi Pulitzer, l’any 2013, per la seva cobertura sobre la contesa civil que arrasa Síria.

Un rebel libi corre cap a la rereguarda durant els combats contra l'Exèrcit libi lleial a Gaddafi, a Sirte, Líbia (2011). MANU BRABO

Brabo ha recorregut mig planeta, però a 'Un dia qualsevol', així es titula l’exposició, reuneix instantànies captades a Síria, Líbia, l’Iraq i Egipte durant, això, un dia qualsevol. Un dia a dia en imatges ple de l’horror que generen els conflictes bèl·lics. «Totes les situacions retratades aquí estan condicionades per aquesta enredada trama que és la guerra», afirma. Així que «ha costat molt trobar-ne algunes on es pugui entreveure la vida quotidiana», assegura.

Un bassal reflecteix tres nens desplaçats jugant a prop del camp de refugiats d'Azaz, Síria (febrer del 2013). MANU BRABO

Ja que per a molta gent la normalitat és l’anormalitat. I el que és quotidià és arriscar la vida travessant un carrer amb franctiradors per aconseguir una mica de pa. És mantenir els hospitals oberts malgrat els bombardejos. És no defallir en la recerca de supervivents entre la runa. És enterrar els morts de nit. És, en definitiva, l’infern. Aquests són els herois o heroïnes, que Brabo ha fotografiat.

Membres del PKK canten i prenen te al voltant d'una foguera a les muntanyes del Qandil, al Kurdistan iraquià (Maig del 2016). MANU BRABO

Però també hi ha l’altra cara de la moneda. «He vist créixer l’odi sense sentit i, dins d’aquest caos, he assistit al naixement de moviments d’intolerància en què convergeixen, per a la nostra desgràcia, el pitjor de cada casa», escriu al text que dona entrada a la mostra. «He captat el millor i el pitjor de l’ésser humà», diu.

Un metge de l'hospital Dar al-Shifa d'Alep il·lumina el cadàver d'un combatent abans de ser sepultat (octubre del 2012). MANU BRABO

Notícies relacionades

Amb les seves imatges, Brabo pretén fer reflexionar l’espectador sobre la complexitat del món actual a partir del «recorregut per la trista realitat en què la vida s’ha transformat per a un gran nombre d’habitants del planeta». La visita és dura però també és gairebé obligada, igual que la posterior reflexió.

Les fotografies de Brabo, en color i blanc i negre, en gran i petit format, però totes impactants, interpel·len. Ho fan des de la Sala Polivalent del mercat de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat (fins al 15 de març) i arriben amb l’aval de 'National Geographic'.

Temes:

Art