On Catalunya

EL MUSEU IMAGINARI

Manuel Moranta s'inspira en un verger protegit dels pals de 'selfie'

L'expert en comunicació i il·lustrador conceptual veu des del seu estudi aquest paradís del carrer de la Boqueria

nmartorell37915379 barcelona 04 04 2017 on barcelona  el museo imaginario  el p170411174957

nmartorell37915379 barcelona 04 04 2017 on barcelona el museo imaginario el p170411174957 / RICARD CUGAT

1
Es llegeix en minuts
Imma Muñoz

Des del seu estudi, Manuel Moranta  veu aquest jardí secret, avui perfectament ordenat, fa uns anys un embull de malesa i gats inimaginable al mateix cor de la ciutat. «Fins que l’hotel es va fer càrrec del recinte, fa una dècada, això era completament salvatge», explica. 

L’hotel és el Petit Palace Opera Garden, i pel seu vestíbul s’accedeix a un jardí de titularitat privada però ús públic durant les hores diürnes per al qual els tòpics «oasi de calma» i «racó de pau» es queden curts. Gairebé ve de gust parlar de miracle si s’hi ha arribat esquivant les hordes de guiris de la Rambla, no cal dir si un ha confós el carrer de la Boqueria, on està l’hotel, amb algun dels carrerons del mercat. 

    En un dels seus bancs, sota algun dels seus arbres, Moranta s’instal·la amb un llibre o un quadern quan aparta el director creatiu de l’agència de comunicació Inside (és un dels quatre socis d’aquest gabinet, responsable de campanyes com  'Respecta'm', de prevenció de conductes sexistes) per donar protagonisme al creador que guanya fans dia a dia amb la complexa simplicitat dels seus dibuixfrases. 

ENTRE MAGNÒLIES I GATS

Notícies relacionades

Són el que diu la paraula, però també molt més, així que feu un cop d’ull a manuelmoranta.com o a Facebook, on aboca assíduament les seves conceptuals propostes. «Cada dia dedico més temps a aquest vessant creatiu. Tinc mig cap als dibuixos. Em permeten sortir de la reclusió d’un despatx, i això m’en­canta». 

Encara que des d’aquest despatx es pugui contemplar un tros de l’Amazònia quan la pluja cau a Barcelona, o somiar amb marqueses que es passen el dia en pijama entre magnòlies i gats. «Diuen que la casa pertanyia a una, al segle XIX. Llavors sí que devia ser increïble».