Una joieria on el més preciós no són les pedres (que també)

A fora diluvia, però és entrar a la joieria de Pia Amat i sentir una onada de calidesa. La de la llum dels treballats metalls i les pedres precioses que poblen les seves vitrines, sí, però també la del somriure amb què la Pia es mou entre elles, explicant com les ha tallat, d'on han sortit aquesta i aquella peça, què és el que singularitza la seva botiga.

Aquesta mateixa calidesa va envoltar Elena Almirall la primera vegada que va trepitjar la botiga, i com que ella -professora d'història i art, creadora del blog 'El Periódico de las Buenas Noticias', i autora del meravellós llibre de microrelats 'Historias que acaban aquí' (Arola) i del viatge interior 'Lo que había tras los velos' (Olañeta)- és molt de valorar aquestes coses, va quedar enamorada de les joies i dels somriures i va escriure a Pia per a dir-l'hi. D'aquí va néixer una amistat i qui sap si també la curiositat que ha portat l'Elena a estudiar talla de gemmes primer i ara Gemmologia, amb tesi doctoral en curs i tot.

Notícies relacionades

A Muriel Villanueva Allergychef li ha salvat la vida

El monestir de Poblet, convertit en un gran plató

"Vaig descobrir la joie­ria deu fer cinc anys, un dia que passejava pel carrer Verdi matant el temps per anar al cine. Va ser un amor a primera vista: em vaig enamorar del treball de la Pia i de l'ambient màgic que ha creat a la botiga", explica. Així que va parlar d'ella a El Perió­dico de las Buenas Noticias, la Moleskine virtual que li serveix per compartir cada dia amb més gent -ja són nou anys, amb una mitjana de 20.000 visites mensuals- pensaments, descobriments, detalls que l'ajuden a ser feliç.

"Ja hi ha prou amargura. Jo intento aportar esclats de bon rotllo", diu. Com els que ella troba en aquesta cova del tresor, amb les seves joies úniques ("el 70% de les peces són dissenys meus, així que no les trobaràs a cap altre lloc", explica la joiera) en les quals el més preciós no són les pedres.