Josep Abril, a l'ombra de la xemeneia de la Fàbrica Lehmann

Josep Abril parla amb devoció de la Fàbrica Lehmann. Es nota que li agrada treballar en un lloc amb història i encant, encara avui desconegut per als barcelonins malgrat estar a l’Eixample. «És un 'museu', però actiu, perquè s’ha convertit en un lloc supercreatiu, on s’ha creat una xarxa d’empreses que acostumen a col·laborar entre elles. Diria que avui dia és una fàbrica de creació», resumeix el modista. 

El 1893 s’havia convertit en una fàbrica de nines amb caps de porcellana que s’enfornaven a la ­xemeneia de 25 metres aixecada el 1903 que encara avui presideix aquest espai tranquil i bohemi.

FUMATS A LA XEMENEIA

«Quan vaig ­arribar, a principis de la dècada passada, ­ningú en sabia res. Em va semblar un espai tan estrany a Barcelona... ­Només hi havia tallers d’oficis: fusters, ­ferrers, electricistes... Ara hi ha editors, artistes, arquitectes, joiers...».

Fins i tot hi ha un restaurant clandestí (­Rooftop ­Smokehouse) que va acollir una vegada ­George Clooney, que organitza tallers de cuina i que, atenció, ¡fa fumats a la xeme­neia!

TRANQUIL·LITAT

Josep Abril segueix amb la seva firma de roba homònima, regenta la botiga Nu#02 i s’ha encarregat del vestuari d’òperes com 'Alcestes' i 'L’holandès errant' (al desembre l’elenc de 'Tristany i Isolda' també lluirà les seves peces al Liceu). El modista destaca la tranquil·litat que es respira a la Lehmann.

Notícies relacionades

Personal, desitjable i a bon preu

Nits de molt art a l’Eixample

«És un oasi de pau. S’hi està molt bé». Això compensa certes molèsties perquè les condicions per treballar no són les millors i no s’hi poden fer grans obres perquè l’edifici està afectat.

Els barcelonins poden acostar-s’hi quan celebren jornades de portes obertes cada mig any. La pròxima, el 13 de maig.