La publicitat, també bilingüe

Ara també sortirem en català». Així de simple va ser la notícia que, fa 20 anys, els comercials d’aquest diari van haver de començar a donar als anunciants que hi confiaven, fins llavors només en castellà, per fer arribar els seus reclams publicitaris als lectors. «L’edició en català suposava tot un repte per a nosaltres», apunta el coordinador de publicitat d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, José Manuel Costell. «Va ser primer una feina de convèncer els anunciants dels beneficis de sortir en les dues llengües, en una mateixa edició. Era una cosa que no tothom tenia i encara avui no té clara: que el nostre diari imprimeix cada dia idèntics continguts en català i en castellà. És una sola edició en dues llengües», puntualitza Costell.

«Per una altra banda, vam néixer, és clar, amb la voluntat d’aconseguir la globalitat del producte. Teníem el repte d’omplir amb publicitat en català la nova versió», precisa José Manuel Costell. «I, quan apostes per una novetat, has de ser molt primmirat. No podíem descuidar la llengua. Per tant, era una tasca també didàctica», afirma el coordinador. «L’anunciant cada vegada ha sigut més conscient d’aquesta atenció a la llengua, i busca assessorament lingüístic per ser més precís i correcte amb l’expressió en català», afegeix.

Segons explica, generalment, la majoria de grans marques, com Iberdrola, Telefónica o Citroën, per citar només alguns exemples, aposten per publicitar-se en català i en castellà, sense dubtar-ho. Però hi ha altres firmes que, per falta de temps i dedicació a preparar les dues versions, o per limitació pressupostària per elaborar el mateix anunci en dos idiomes, decideixen incloure el seu anunci en una sola llengua, sigui català o castellà, tant a EL PERIÓDICO en català, com en l’editat en castellà.

«De totes maneres», apunta Costell, «ens consta la preocupació i l’interès dels anunciants per promocionar-se en català. Fins i tot alguns es prenen el seu temps per tancar una versió en català acurada de la seva publicitat».

«A la majoria d’anunciants els motiva poder inserir el seu anunci en català. Molts ja tenen la seva web d’empresa també en les dues llengües», assegura Xavier Vidal, cap de redacció de Comunicació Empresarial. És una de les agències que serveixen de pont entre anunciants i la premsa escrita. «La nostra col·laboració amb EL PERIÓDICO DE CATALUNYA és des de fa més de 10 anys, i en les dues branques de la nostra activitat: com a agència de publicitat, però també com a editora de monogràfics sectorials», explica Xavier Vidal.

Jocs de paraules

L’ajuda d’agències com la seva és clau per canalitzar de manera professionalitzada els missatges publicitaris fins al seu destinatari final, en el cas de publicacions impreses, els lectors. «És cert que a vegades els jocs de paraules o les frases fetes no funcionen en les llengües a la vegada, i s’ha de repensar l’eslògan, però ningú qüestiona el fet que signifiqui més feina fer-ho bé en les dues llengües», exposa Xavier Vidal.

Si tenim en compte el lector a qui arriba aquesta publicitat, segons dades de l’Informe de Política Lingüística del 2015, el 57,1% de la població que llegeix periòdics ho fa només en català, i el 65%, només en castellà. Pel que fa al consum de revistes, el mateix estudi assenyala que el 33,3% de la població que llegeix revistes ho fa en català, davant el 85,3%, en castellà. I, segons l’OJD (Oficina de Justificació de la Difusió), es publiquen 104 mitjans digitals professionals en català, amb un total de 76 milions de pàgines vistes mensuals (agost 2016). Catorze mitjans més que en el mateix període de l’any 2015.

Per arribar a aquests lectors de mitjans en català, des de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat s’han desplegat nombroses eines des del punt de vista de la llengua per ajudar autònoms i pimes a elaborar correctament els seus anuncis i comunicació amb els seus clients.

El consum

Pel que fa a l’ús de la llengua catalana per part de les grans marques de productes i serveis en la nostra societat, de la mitjana ponderada de l’oferta en català com a llengua inicial a la web de les firmes, o disponible en el seu lloc on line, la llengua inicial al telèfon i la llengua disponible al telèfon segons sectors, s’observa que per sobre del 70%, se situen empreses de subministraments de la llar i els transports de viatgers. Per sobre del 50%, les empreses de vins i caves, les d’aigua i els serveis financers. Entre el 25% i el 50% es troba el gruix dels sectors com alimentació, roba i calçat o assegurances, i la mitjana de les marques en general és del 45%. Els sectors empresarials amb menys oferta en català són: les companyies de telefonia mòbil, i fabricants de motocicletes, electrònica i informàtica, i automòbils. En les cadenes de restaurants i les marques d’higiene i cura personal, l’oferta de català no arriba, segons l’informe de Política Lingüística del 2015, al 10%, i se situa en últim terme.

Amb base a aquesta implicació de les empreses a l’hora d’activar el català com a llengua de comunicació amb els clients, via pàgina web o telefònicament, es desprèn també la tendència a dissenyar els seus anuncis publicitaris en català. «Jo diria que més del 80% dels nostres clients decideixen posar l’anunci en els dos idiomes», apunta el redactor en cap de l’agència Comunicació Empresarial Xavier Vidal (www.comunicacionempresarial.net). «Qui no ho fa potser són els petits anunciants a qui els suposa més pes, en temps i diners, preparar una creativitat també en català», comenta Vidal. 

Bona recepció

En l’esfera de les finances, fins i tot certes sensibilitats que es porten millor amb una llengua que amb una altra, valoren en positiu apostar per anunciar els seus serveis o productes en català i en castellà. «La recepció és molt bona. Fins i tot per part dels anunciants de fora de Catalunya, per exemple tenim clients que són oficines de turisme de ciutats o regions d’altres comunitats autònomes que prefereixen fer-ho així», confirma Xavier Vidal.

I, sobre la gramàtica correcta, Vidal esmenta la diversitat d’eines que hi ha al servei d’empreses i ciutadans. «Nosaltres els assessorem per telèfon, gairebé sempre de manera gratuïta, perquè puguin elaborar els textos en un català correcte. Avui dia hi ha moltes eines disponibles», explica Vidal.  

Persuasió i seducció

El servidor de consultes en línia Optimot, 106 diccionaris terminològics en línia oferts al TERMCAT (www.termcat.cat), amb més de 112.000 articles terminològics nous, o els 965 acords i convenis del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) amb el sector socioeconòmic són alguns exemples de les eines que des de l’administració promouen l’ús social de la llengua catalana.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

«La publicitat no deixa de ser persuasió, seducció del consumidor, i també convenciment. I és més fàcil convèncer algú quan el potencial client reconeix en el producte una cosa pròxima amb la qual es pot identificar millor», expressa Xavier Vidal. «Perquè la proximitat i la identificació genera seguretat i confiança, valors clau en la decisió de compra», afegeix Xavier Vidal. 

Segons la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el consum associat a mercat és un dels pilars per a la normalització del català, de la mà de les marques i les empreses que hi ha al darrere. «Des dels anys 80 hem fet grans avanços, i els 20 anys d’EL PERIÓDICO en català n’és un», precisa Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística.