Philip Anschutz: el sinistre amo del festival de Coachella

Un dels enigmes de la temporada festivalera ja ha sigut resolt. Quan al gener es va fer públic el cartell del festival de Coachella, un conjunt d’informacions van apuntar que el seu amo, el magnat Philip Anschutz, durant anys havia fet sucoses donacions a grups que fomenten l’odi contra la comunitat LGTB i havia musculat els comptes de col·lectius creacionistes i negacionistes del canvi climàtic. Recordaran que llavors es van fer crides al boicot. ¿Lady Gaga actuaria a l’espai cool d’un homòfob? ¿Thom Yorke, líder de Radiohead i ecologista embarcat al Rainbow Warrior 3, cantaria al feu d’un enemic públic de Greenpeace? La resposta és sí, per descomptat. I a falta que avui, dia de clausura, es propagui una insurrecció per aquest camp de golf convertit per uns dies en un fabulós Instagram de 240 hectàrees, el més pròxim a una revolta han sigut unes paraules contra el magnat llançades pel músic trans Ezra Furman.

Poca cosa més. Al capdavall, ¿qui se’n va a practicar l’esperit crític a un fòrum ple de marques, presentacions, haimes vips i prescriptors, amb una entrada de cap de setmana que costa entre 500 i 1.500 dòlars? El sinistre multimilionari, qualificat per la revista 'Forbes' com l’«home darrere la cortina», ha aconseguit mantenir-se un cop més darrere les cortinetes, mentre la seva promotora, AEG –que treu de gira els Rolling Stones, Taylor Swift, Justin Bieber, Katy Perry i Bruno Mars–, factura més de 94 milions de dòlars per aquests dos caps de setmana de certamen.

Anschutz Corporation

En realitat, la fortuna que Anschutz (Kansas, 1939) mou des del pis 24 d’un gratacel de Denver està valorada en 12.600 milions de dòlars, taxa la premsa econòmica. Net d’emigrants russos, és propietari de megacomplexos d’oci com l’O2 Arena de Londres, el Coliseo Caesar’s Palace de Las Vegas o l’Staples Center de Los Angeles, on se celebren des dels Grammy fins als partits dels Lakers, club del qual, per cert, posseeix un gruix de participacions. El magnat, també propietari de Los Angeles Galaxy i els Chicago Fire, lidera la segona companyia més important del món en organització de concerts, produeix pel·lícules com 'Les cròniques de Nàrnia' –de C. S. Lewis, aclamat «sant patró» dels evangelistes–, i ha teixit un eixam corporatiu amb interessos que van des del gas i el petroli fins a les telecomunicacions, la premsa i la concessió de resorts en parcs naturals dels EUA.

PRIMER 'PELOTAZO'

Presbiterià, pare de tres fills i amb la mateixa dona, Nancy, des de 1955, Anschutz va firmar el seu primer pelotazo a principis dels 80. Després d’anys esquivant la bancarrota i excavant en pous de petroli que li havia llegat el seu pare i que resultaven estar secs, va esgarrapar per fi cru en un ranxo que posseïa entre Utah i Wyoming. El va vendre per 500 milions de dòlars i amb aquells feixos de bitllets es va introduir en el negoci dels ferrocarrils, que al seu torn li va permetre cablejar amb fibra òptica el traçat de les seves línies de tren. «Si un ànec crida, dona-li menjar», diu quan li pregunten pel seu model de negoci. Aquell oportú cablejat va posar el primer totxo de la Qwest Communications i va crear un imperi que ell, propietari de ranxos, sol gestionar mastegant un puro apagat i frases de misticisme cowboy com «viu cada dia amb coratge» i «parla menys i dona més».

AFÍ A GRUPS ANTIABORTISTES I ANTIGAIS

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El magnat no ha ofert cap entrevista en la seva vida –«és l’anti-Trump», va dir un col·laborador seu anys enrere– i, des de les ombres, ha destinat més d’un milió d’euros al partit republicà i a les fundacions ultres dels germans Koch, que, silenciosament, van posar la bitlletera del Tea Party. També intentant no aixecar ni un titular, Anchutz va donar 10.000 euros a grups contraris al matrimoni gai i ha finançat col·lectius com Mission American Coalition, en l’ordre del dia dels quals figura restringir la llibertat de moviments a portadors del VIH. La seva filantropia ultra, no obstant, no s’acaba aquí. Segons l’auditoria de l’Associació Llibertat Per a Tots els Americans, el magnat va donar, entre el 2010 i el 2013, 190.000 dòlars a grups antiavortistes i antigais com el Consell d’Estudi Familiar, la Fundació Nacional Cristiana i l’Aliança per a la Defensa de la Llibertat, organització que equipara ser LGTB amb «cometre incest i bestialitats», denuncia aquesta organització.

¿I què va fer Anschutz al sentir-se sota els focus i acorralat? Doncs emetre un comunicat qualificant d’«escombraries» els articles que l’havien titllat d’homòfob i anunciar que tallava els diners a aquests grups dels quals, va assegurar, desconeixia l’agenda. Era la primera vegada que deia alguna cosa en públic aquest fan confés de Napoleó i d’aquella frase seva que deia: «Només hi ha dues forces que uneixen els homes: la por i l’interès propi». H