«En la foscor, hem d'intentar acostar-nos a la llum»

Algunes vegades, poques, la vida provoca una espurna que modifica el rumb de la història. Joan Massagué, eminent membre del dream team mundial de la investigació del càncer, en va tenir un d'amarg i desafiador: el seu pare s'havia curat d'un càncer de pulmó i, al cap de quatre anys, va aparèixer una metàstasi al cervell. La relació semblava evident. Però va resultar que el comando de cèl·lules destructives havia viatjat des d'un petit i callat tumor al ronyó. El doctor estava llavors embrancat en la troballa dels factors que controlen el creixement dels teixits -va descobrir l'hormona TGF-beta, involucrada en el càncer, la malaltia cardiovascular i la diabetis-, però va decidir que, a l'acabar, atacaria la metàstasi latent. D'això es beneficien milers de malalts.

-¿Què hauria sigut avui del seu pare?

-Hauria sobreviscut molt més temps. Segurament hauria desenvolupat el càncer de ronyó. Però el sistema sanitari n'hauria fet un seguiment més estret.

-¿Què fa un oncòleg eminent quan té un antecedent?

-Jo em penso morir, d'infecció, accident, cor o càncer. Em limito a fer una vida sana -els amics del càncer són el tabac, el sol i l'obesitat- i una colonoscòpia cada cinc anys.

-Angelina Jolie es va fer la prova genètica i va tallar en sec.

-La seva àvia, la seva mare i una tia van morir de càncer, es va fer proves genètiques i va aparèixer una mutació en el gen BRCA, que suposa una probabilitat mitjana del 50% de desenvolupar càncer de mama i ovari.

-¿Quina diria que és la bona notícia de la temporada?

-Hem entrat en el futur del qual parlàvem a finals del segle XX. S'ha materialitzat la immunitat a favor de la prevenció i la curació de la metàstasi. Hi ha medicaments que no atacaran directament la cèl·lula maligna, sinó que reforçaran la immunitat perquè faci millor la seva feina. De moment, els grans beneficiats són el melanoma i el càncer de ro­nyó. Avui ja no formulem preguntes des de la foscor, però són preguntes més difícils.

-Un exemple de pregunta difícil.

-Quan s'extirpa un tumor que havia estat al cos durant mesos o anys, des del principi ha alliberant mili­ons de cèl·lules perjudicials...

-¿Milions diu?

-A veure, utilitzem la intel·ligència mitjana. ¿Per què ens rentem les mans abans de menjar? Perquè portem a sobre trilions de gèrmens nocius. El sistema immunitari liquida el 99,9% de les cèl·lules malignes disseminades, com es carrega els gèrmens. Però algunes s'escapen, es camuflen i habiten en altres teixits. Ja sabem com reforçar la immunitat perquè acabi de fer la feina que se li ha colat.

-¿Si tens unes defenses de cavall tens menys risc de metàstasi?

-És així. I sabem que la inflamació dels teixits és una gran amiga del càncer, perquè les cèl·lules premalignes s'hi troben a gust per proliferar.

-O sigui, ¿quan deixarem de tenir ­terror?

-Hi haurà morts per càncer al segle XXII, però aviat ens preocuparan més les neurodegeneratives.

-¿És cert que els que pateixen càncer no pateixen Alzheimer?

-Dades epidemiològiques mostren una correlació inversa entre les dues malalties. Una interpretació -una mica poètica- és que el càncer és una malaltia d'excés de regeneració de teixits, mentre que l'Alzheimer és degenerativa. Falten cèl·lules mare que fabriquin teixits sans, però també malignes.

-Destil·la confiança en el camí, però els malalts estan en el voral.

-Si la pregunta és «¿què hi ha ara per a mi?», la resposta és «depèn». Càncer és un nom tan genèric com infecció. ¿És una infecció viral o bacteriana? ¿Dels pulmons o les meninges? L'important és atacar la infecció abans que es converteixi en septicèmia. Hi ha càncers controlats com el de mama, amb un 80% de supervivència, i altres com el de pulmó, que s'ha convertit en el primer per mortalitat.

-¿La indústria farmacèutica fa males jugades?

-Moltes menys de les que la vox populi s'imagina. Aquí, la gent té assimilat que hi ha una fracció, petita però no microscòpica, de gent que fa un pelotazo amb el que sigui. Però, a més, tenim la tendència llatina a malpensar. «Segur que ja tenen la cura contra el càncer, però les farmacèutiques els financen les investigacions perquè treguin els resultats que els convé...».

-Els laboratoris tampoc són germanetes dels pobres.

-Hi ha malfactors, és clar, però aquesta actitud derrotista i suspicaç és la recepta per a la paràlisi. Paràlisi que, precisament, propicia que aflorin aquells que viuen de la picardia. Resta en la prosperitat i en l'autoestima del país.

-¿I la nova victòria del PP?

-Sociològicament no és un resultat fora de to.

-¿No? La corrupció és un càncer de la democràcia.

-La mentalitat és: «¿La corrupció? Sí, bé, però són els nostres ­corruptes». També em sembla raonable pensar que el brexit ha espantat, com va passar a Grècia després de la flamarada de Syriza. I hi ha la reacció al fenomen de la immigració. Antropològicament l'humà tolera el d'una altra tribu, però fins a un límit. Això col·lectivament dóna com a resultat posar les carretes en cercle. Als EUA es manifesta en el fenomen Trump, un pallasso, i a la Gran Bretanya, amb els pallassos del brexit, que havien confiat en la City i a perdre.

-¿Diria que entén millor l'entrellat del càncer que el del món?

-L'homo sapiens és l'entitat més fosca que hi ha. I hem d'intentar aproximar-nos on hi hagi llum. Però no oblidem que el nostre ideal de llibertat, igualtat i justícia és això, un ideal per a una minoria dels 7.000 milions d'humans. Per sort està molt estès en el nostre entorn i, per això, ens sorprèn quan disminueix cap a un estat basal.

-¿Estat basal?

-En les excavacions arqueològiques, el que troben de la tecnologia més avançada de l'època -ja sigui sílex, bronze o ferro- no són pintes o nines, sinó alguna cosa que serveixi per punxar l'altre pel simple fet de no ser dels nostres.

-Deia que hem d'aproximar-nos a la llum... ¿On és la llum?

-En el meu cas, en el treball, la família i el país al qual vinc a servir. Tenim la sort d'estar a Barcelona, un dels llocs més lluminosos del planeta. I m'il·lusiona formar part dels esforços per mantenir la llum, proporcionant solucions a gent que pateix i a empreses que puguin generar capital per al país.

-¿El seu refugi en cas que Trump sigui president dels EUA?

-Si Trump guanya -esperem que no sigui així- ja veurem com li aniria. Una cosa és el que diuen en campanya, i una altra, el que poden fer. També amb Obama hi ha desencantats. Seria terrible un món en mans de Trump i Putin, però és el que tindríem.

-Aquí tenim el procés, i vostè va firmar el manifest de Junts pel Sí.

-Vaig descriure el primer Govern de Rajoy com de «ferotge indiferència», mentre que a Catalunya els polítics, amb Andreu Mas-Colell­ com a figura central, seguien regant l'arbret de la investigació amb grans dificultats. Com a científic, que és algú que mira la realitat de manera analítica, he de dir que en aquesta última convocatòria electoral, Ciutadans és el que va presentar el programa d'investigació més intel·ligent.

-Desconcerta una mica la barreja.

-Parlo de ciència. Com a ciutadà, crec que cap dels líders dels quatre partits són ni criminals nazis ni estalinistes, però cap té altura d'estadista ni enamora com ho van fer Adenauer, Mitterrand o el mateix Obama.

-¿I en ciència? ¿Què té vostè per aconseguir encara més?

-Davant un moment eureka -i n'he tingut-, em poso el barret d'escèptic i em pregunto: «¿I ara què més». El que no té aquest caràcter, aquest 10% d'insatisfacció permanent, encara que sigui un investigador molt brillant, cap als 40 anys -quan ja ha publicat on volia- es posa el rellotge d'or i se'n va a rebre premis. Potser tenen por de no seguir donant la talla.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

-Vostè no.

-Als 63 anys tinc més confiança davant l'adversitat que als 43. He vist que me n'he sortit, una vegada i una altra, més enllà del que hauria estat bé per a un descendent de pagesos i ferrers del Camp de Tarragona.