Quan era president

Artur Mas va ser el primer espiat amb Pegasus a Espanya i el segon al món, segons Citizen Lab

L’expresident de la Generalitat, que aquest dilluns compareix en la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya del Congrés, estudia presentar una querella

Torra presenta la primera demanda a Estrasburg per l’espionatge amb Pegasus

Junts, ERC, els Comuns i la CUP activen una comissió d’investigació sobre Pegasus i les infiltracions policials

El president Artur Mas, aquest dimarts, en la compareixença de premsa que ha ofert.

El president Artur Mas, aquest dimarts, en la compareixença de premsa que ha ofert. / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El conegut com a Catalangate, el cas d’espionatge a líders independentistes amb el programa Pegasus, segueix a l’ordre del dia. Malgrat que les primeres informacions es van donar a conèixer el 2022, tres anys després encara es continuen coneixent noves informacions sobre el cas. L’última, que l’expresident de la Generalitat Artur Mas hauria sigut espiat durant cinc anys i que la infecció al seu telèfon mòbil hauria començat quan encara era president de la Generalitat en actiu. Concretament, entre juliol del 2015 i maig del 2020. Això també converteix l’expresident en la primera víctima documentada a Espanya i la segona a tot el món, per darrere de la periodista mexicana Carmen Aristegui.

Així es desprèn d’un nou informe del grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab que va destapar el cas –que afecta uns 65 polítics i membres de la societat civil catalana–, avançat per Rac1 i al qual també ha tingut accés EL PERIÓDICO. Les novetats del cas s’han fet públiques just el mateix dia en què l’exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría i el mateix Mas compareixen a la comissió del Congrés que investiga l’operació Catalunya. En una entrevista a la mateixa emissora de ràdio, Mas ha explicat que està estudiant presentar una querella per aquest fet i que acabarà de meditar la decisió una vegada hagi comparegut a la Cambra baixa.

Segons l’informe esmentat, el telèfon mòbil de l’expresident hauria rebut 32 infeccions coincidint amb actes o reunions polítiques importants. La primera hauria sigut el 14 de juliol del 2015, el dia que CDC i ERC van arribar a un acord per la llista conjunta JxSí a les eleccions catalanes. Després d’aquesta data, es van anar succeint més infeccions en dies clau: el 3 d’agost del 2015, amb l’anunci de les eleccions plebiscitàries; el 27 de setembre, durant la jornada electoral; el 4 de juliol del 2016, quan Mas es va reunir amb el llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont, i el febrer del 2020 coincidint amb una altra trobada amb Puigdemont, aquesta vegada a Waterloo. L’última infecció detectada és del 10 de maig del 2020.

Notícies relacionades

El programari Pegasus pot treure tota la informació d’un telèfon mòbil infectat, tant converses com imatges o documents, i també activar el micròfon o la càmera.

Un nou informe

Segons fonts pròximes a la investigació de Citizen Lab, els detalls de l’espionatge a l’expresident Mas són una part d’un nou document en què està treballant el grup d’experts, que s’hauria de donar a conèixer pròximament, i que revelaria nous casos. De fet, el mes de febrer passat, el també expresident Quim Torra ja va deixar entreveure que hi hauria noves informacions sobre aquest cas d’espionatge, en una roda de premsa per presentar la primera demanda a Estrasburg sobre la qüestió. Torra no va voler donar detalls sobre això, però va assegurar que les investigacions havien seguit i que, probablement, es detectarien «més infeccions».

Temes:

Artur Mas