Mor als 81 anys Anna Balletbò, exdirigent del PSC

Balletbò va formar part de la primera generació de dirigents del PSC després de la dictadura i, definida com d’esquerres i catalanista, va contribuir a obrir camí quan encara era molt poc comú la presència de dones en la política. Durant els anys 70, va participar del moviment feminista i antifranquista i es va involucrar en lluites com la d’igualtat de gènere. Fins que el 1979 va decidir fer el salt a la primera línia de la política i ser diputada a Madrid, on va començar una llarga trajectòria de 21 anys sent una de les pioneres del feminisme polític català.

El seu aplom davant el 23-F

Se la recorda, especialment, per haver viscut un dels moments de més alta tensió de la història recent: el cop d’Estat d’Antonio Tejero el 23 de febrer de 1981. En el moment en què els guàrdies civils van irrompre a la institució ella estava embarassada de bessons, però això no va impedir que actués amb calma i reclamés poder sortir al carrer, des d’on, segons ella mateixa va relatar, va trucar al llavorsRei Joan Carles I.

Va publicar, ja l’any 2004, un llibre sobre la seva experiència com a diputada durant la transició: ‘Una mujer en la transición: confesiones en la trastienda’. En aquest llibre, va relatar el que va suposar exercir la política en un món dissenyat per i per a homes.

Prolífica més enllà de la política

Però Balletbò va ser molt prolífica també fora de la política. Fins fa tres anys, escrivia articles per a EL PERIÓDICO. I des de l’any 1973, abans de posar un peu a les institucions com a càrrec electe, va col·laborar en mitjans de comunicació com ‘El País’, el ‘Diari de Catalunya’, ‘La Vanguardia’, Ràdio 4, la COPE, Onda Cero, COM Ràdio, Antena 3, TV3 i Telecinco.

Després de la seva sortida de la política, el 2002 va presidir la Fundació InternacionalOlof Palme, una organització dedicada a la cooperació, els drets humans i la pau que ella mateixa va ajudar a fundar. També va exercir de professora de la Facultat de Ciències de Comunicació a la UAB entre els anys 2000 i 2007 i va ser membre del Consell Directiu de Radiotelevisió Espanyola.

Creu de Sant Jordi

Notícies relacionades

El PP cita Zapatero al Senat per la seva relació amb el directiu de Plus Ultra detingut

El jutge Peinado arxiva el cas Begoña per al delegat del Govern a Madrid per ordre de l’Audiència: «No ha participat en el delicte»

A més de centrar-se en les principals reivindicacions del feminisme clàssic, va presidir el Grup de Dones Parlamentàries per la Pau i va ser membre de la Comissió Internacional per a la Reforma de les Nacions Unides. L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que concedeix la Generalitat de Catalunya.

Les dues últimes responsabilitats que va assumir va ser la de membre del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’any 2008; i més tard, el 2020, va ser nomenada membre del consell assessor de Societat Civil Catalana. I és que va ser també una veu crítica davant del desafiament independentista durant el procés.