Artur Mas es querellarà contra els qui "van maquinar" l'Operació Catalunya', que titlla d'"il·legal, il·legítima i immoral"

L'expresident de la Generalitat Artur Mas va anunciar que es querellarà per l'espionatge que, segons el grup d'experts en ciberespionatge de Citizen Lab, va patir a través del software israelià Pegasus i va assegurar que des de finals de 2013 "van passar coses greus per a la salut d'una democràcia", perquè "es van dinamitar els principis de la democràcia", ja que "des de les entranyes de l'Estat es va decidir una operació il·legal, il·legítima i immoral per destruir projectes polítics, idees, persones i lideratges d'idees polítics que no podien guanyar a les urnes", que es coneix com a 'Operació Catalunya'.

Ha sostingut que no busca venjança, però sí que es conegui "la veritat, perquè és l'única manera de compensar la democràcia espanyola per curar la ferida greu" que va patir amb aquestes pràctiques i que els seus responsables assumeixin les responsabilitats que els corresponguin pel dany que van causar, no a ell, que aquest dilluns s'ha sabut que va ser el primer espiat amb Pegasus, ni l'expresident del Barça Sandro Rosell, que va estar dos anys a presó per delictes dels quals va ser absolt, sinó als "ciutadans" per "la manipulació" que van patir. "No es tractava d'eliminar terroristes, sinó sobiranistes; d'eliminar-nos políticament, civilment, portar-nos fins a la mort civil", ha assegurat.

La querella es dirigirà contra tot aquell que pugui tenir alguna responsabilitat en la vulneració de la intimitat que va patir per les 32 infeccions que ha detectat en el seu telèfon l'organisme dependent de la Universitat de Toronto. Entre les persones que va citar l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, al qual va situar al capdavant de l'operació dirigida en contra seu, o l'exlíder del PP català Alicia Sánchez-Camacho. I es va preguntar qui podia autoritzar l'entrada en el seu mòbil en 32 ocasions, si no era la Policia, la Guàrdia Civil o el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

A preguntes del diputat de Junts Josep Pagès també ha considerat responsable l'exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría, que el va precedir a la comissió. Ha afegit que "no pot provar" que ho fos "per activa, però sí per passiva", perquè era de qui depenia el CNI, i si no ho sabia, com podia complir amb la seva responsabilitat de defensar la seguretat de l'Estat.

Mas, que ha assegurat que "determinats fiscals i jutges, i no menors, es van prestar, com també periodistes", que van explicar informes "fabricats amb el segell de la policia nacional, que donaven l'aparença que eren veritat, però no els signava ningú" i ha criticat que els diners públics desviats a confidents no ho investigui el Tribunal de Comptes, que sí el va investigar a ell pel 9-N i als líders de l'1-O pel referèndum il·legal i l'acció exterior de la Generalitat. Posteriorment ha afegit que en la seva condemna es van incloure tres milions d'euros que es van destinar a l'adquisició d'ordinadors a les escoles catalanes.

I, com la consellera que havia de dictar la sentència de l'1-O ha paralitzat la seva sentència fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li aclareixi els seus dubtes sobre l'afectació d'interessos de la UE, Mas ha destacat que no només era el Suprem el que no complia la llei d'amnistia, sortida de les Corts.

Notícies relacionades

Sánchez i Illa es reuneixen en plena polèmica per l'opa al Sabadell i l'apagada

Junts presenta un veto a la reducció de jornada i complica que s’aprovi al Congrés

Ha explicat que les infeccions van ser en dies clau que mostren que van respondre a "una orientació política": el dia que es va anunciar una coalició sobiranista, quan s'anuncien les eleccions i quan es van celebrar.

Fins ara cap querella per l'Operació Catalunya' ha prosperat. Sí segueixen endavant algunes relatives al cas Pegasus, com la interposada per l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès, als jutjats de Barcelona, o la de l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, als de Madrid, però en tractar-se d'un software israelià és complicat recaptar informació sobre qui va poder adquirir-lo a Espanya i utilitzar-lo contra els expresidents catalans.