La dreta es resisteix

Durant vuit anys, l’afició pilotàrica de Madrid va tenir una instal·lació que des de la seva inauguració, el 1893, era coneguda com el Frontón de Las Salesas o Euskal-Jai, situada al número 8 del carrer del Marqués de la Ensenada, a l’esquena de l’antic teatre-circ Príncipe Alfonso. L’avantatge d’aquest frontó d’hivern sobre una altra de les aficions, la taurina, per exemple, és que estava coberta per una sostrada de vidres, "per la qual cosa, els partits de pilota –deia un anunci– tindran sobre les corrides de toros l’inestimable avantatge de ser compatibles amb tota classe d’inclemències atmosfèriques". El 1901, després que la pilota basca passés a ser esport olímpic (París, 1900), es van utilitzar els dos grans murs del frontó per aixecar un nou teatre a Madrid, el Teatro Lírico, la sala del qual, segons cròniques de l’època, "excedia en dos metres i mig la del Teatro Real". I el 1920 un incendi va acabar amb ell. Va ser edifici de vivendes, seu del Liceu Francès i del Ministeri de Treball i finalment la caserna, per dir-ho així, del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), inaugurat pel rei Joan Carles el setembre de 1990.

Qui havia de vaticinar que, almenys en els últims sis anys, entre novembre de 2018 i setembre de 2024, el Poder Judicial es metamorfosaria amb els antecedents d’aquesta vella instal·lació finisecular del XIX, entre l’esport de la pilota basca i el local d’espectacles que més tard va ser, per oferir un espectacle de nova creació. I sí. L’espectacle de la justícia espanyola no ha acabat amb la flamant renovació d’aquells que van ser nomenats per cinc anys a primers de desembre de 2013 i van durar –es diu aviat– fins a finals de juliol de 2024. L’epicentre de l’esmentat espectacle, l’acte final, per dir-ho així, és la incapacitat dels nous 20 vocals per arribar a un consens raonable i elegir la seva presidenta el 2 de setembre. Que hauria d’esperar el rei Felip VI a la plaça de la Villa de París i ingressar junts al Tribunal Suprem el 5 de setembre per presidir l’acte oficial d’obertura de l’any judicial.

Tant si ho sabien els vocals com si no, a l’entrar el 22 d’agost la llei de paritat entre homes i dones, el Ple ha de complir la llei, que exigeix una proporció del 40%-60%. Són ara vuit vocals dones i 12 vocals homes. S’observa, justet. Però cal elegir el membre número 21: la persona que presidirà el Poder Judicial. I, si no és dona, deixa de complir-se la llei de paritat.

La dreta espanyola, vaja, el Partit Popular, ha exercit des de desembre del 2013 un control al peu de la lletra del Poder Judicial a través de la presidència de Carlos Lesmes, elegit per cinc anys el mateix 2013, a proposta del llavors president del Govern, Mariano Rajoy. Se suposava que, amb un canvi en la majoria legislativa, Lesmes donaria pas, el 2018, a una presidència més pròxima al que sol dir-se el sector progressista, en coherència amb el nou Govern de Pedro Sánchez. Quan va arribar el moment, el PSOE i el PP van acordar la renovació dels vocals i també van pactar, a proposta de l’exministre Rafael Catalá, en nom de Pablo Casado, que el nou CGPJ designés president un magistrat del Tribunal Suprem. Es tractava de Manuel Marchena, però l’esmentat acord va ser dinamitat.

Poc després, les negociacions entre Casado i Sánchez es van reprendre i tots dos van acordar que una personalitat més neutral, una dona, s’hauria de convertir en la primera presidenta del CGPJ. El nom de la magistrada de la Sala Tercera, de la Sala Contenciosa Administrativa, es va posar sobre la taula. No hi havia objeccions. ¿Com n’hi hauria d’haver? No havia sigut candidata de cap dels dos partits, tot i que quatre vocals progressistes, desatenent el PSOE, la van votar contra Lesmes, el 2013. No estava associada a cap grup ni corrent de magistrats. I ha tingut un exquisit comportament professional. Ningú en el sector conservador ni ene l sector progressista era capaç de posar ni una pega a la seva trajectòria.

Personalitat neutral

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

Però la pega ara és que l’ha proposat l’anomenat sector progressista. Però, encara que sigui, en efecte, una de les tres propostes de l’esmentat sector, com que es tracta d’una personalitat neutral, ¿no ha arribat el moment, després del domini del poder de nomenaments, del qual van fer gran exhibició Lesmes i la seva comissió permanent, d’acceptar? És a dir: si els progressistes proposen Teso, doncs que sigui Teso.... Ja que no hi ha objeccions al seu estil, ideologia ni trajectòria professional. Perquè és que no n’hi ha.

Hi ha qui continua afirmant que l’oposició a Teso és més cosa dels vocals afiliats a l’Associació Professional de la Magistratura (APM); d’altres, que és cosa del PP. Un d’aquests vocals consultats mira de reduir la tensió. "En les últimes setmanes s’han intensificat les converses. Jo crec que arribarem", afirma, tot i que no aclareix si es refereix a Teso o a una altra magistrada.