Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Catalunya, com la resta de l’Estat, s’enfronta el repte d’implementar la reforma del reglament d’estrangeria aprovat per l’executiu de Pedro Sánchez amb l’objectiu d’incorporar un bon nombre de migrants al mercat laboral. Aquest dimecres, el delegat del Govern a la comunitat, Carlos Prieto, i la consellera de Drets Socials de la Generalitat, Mònica Martínez, han explicat les principals novetats de la reforma. Es calcula que amb aquesta Catalunya podria sumar 200.000 persones d’origen migrant al mercat laboral en dos anys.

La nova reforma del reglament d’estrangeria,aprovada el novembre de l’any passat però que entrarà en vigor aquest mes de maig, amplia les possibilitats perquè les persones d’origen migrant aconsegueixin un permís de treball. Ja sigui perquè han vingut a estudiar o perquè tenen familiars molt pròxims que ja estan vivint a Espanya. Els canvis afecten tant les persones que ja estiguin vivint a Espanya, però no tinguin permís de treball, com les contractacions en origen que puguin fer les empreses. També s’habilita una autorització específica per a aquelles persones que al seu dia van tenir permís de treball però que, per determinats motius, el van perdre.

El delegat del Govern ha defensat l’aportació dels migrants a la societat, ja que sense ells «no hi hauria el sistema de drets i llibertats que componen l’Estat de benestar». «Suposen un 1% del cost de la Seguretat Social, però contribueixen al 10% dels seus ingressos», ha afegit. Ara del que es tracta, doncs, és d’aconseguir que aquest reglament d’estrangeria permeti als que estan en l’«economia submergida» passar a «l’economia real».

Perquè l’aplicació del reglament sigui una realitat –i perquè es compleixin les previsions i promeses de l’administració–, les oficines d’estrangeria tindran un paper decisiu. És per això que Prieto ha assumit el compromís de reforçar el personal tant dels funcionaris com dels interins. No ha donat una xifra exacta, però s’ha compromès a reforçar la plantilla entre un 30 i un 40% des d’ara fins al mes d’octubre.

Un altre factor clau perquè el reglament s’apliqui de manera eficaç és la coordinació entre administracions, en aquest cas entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya. La consellera Mònica Martínez ha garantit tota la col·laboració i ha reivindicat Catalunya com una «terra d’acollida» al llarg de la seva història. «Molts som fruit d’aquest fenomen migratori», ha dit. També ha recordat que el mateix president Illa va definir que són catalans i catalanes «totes les persones que venen a millorar Catalunya».

A més, ha defensat les bondats de regularitzar persones d’origen migrant i incorporar-les al mercat laboral. Per ella, el precedent a tenir en compte és la regularització de 600.000 persones que es va dur a terme sota el mandat del socialista José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011). Ha citat un estudi que assegura que amb aquella regulació va augmentar l’ocupació formal i es va reduir la informal –l’economia submergida– «sense generar un perjudici als salaris i a la taxa d’ocupació».

Notícies relacionades

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

Sánchez convoca una Conferència de Presidents a Barcelona el proper 6 de juny

El 2024 hi havia 2,9 milions de treballadors cotitzant a Espanya i que havien nascut fora; representaven una mica més del 13% del total d’afiliats a la Seguretat Social. Amb aquesta nova reforma, el Govern busca allargar la forta contribució del col·lectiu migrant a l’actual cicle de creixement de l’ocupació. Més d’un terç dels llocs de treball creats des que l’economia es va començar a recuperar de la covid els han ocupat persones migrants. L’últim any, aquesta tendència s’ha aguditzat, i s’ha elevat l’aportació al 41%.

Acollida de menors

Tot i que no s’hi ha al·ludit explícitament en cap moment, durant l’acte ha sobrevolat el fenomen de l’extrema dreta en diverses democràcies europees. Prieto ha carregat contra els que aprofiten la immigració per «alimentar els discursos d’odi i la desinformació». També ha reivindicat el paper de Catalunya en l’acollida de menors migrants i ha criticat el paper d’altres comunitats. «Catalunya ha sigut generosa com a referent d’acollida. No totes [les autonomies] han complert», ha lamentat.