PSC i ERC pacten un concert econòmic tot i que sense quota

"El primer tribut en el qual s’avançarà en l’aplicació dels objectius d’implementació del nou model de finançament serà l’IRPF", segons el pacte. Serà un dels primers temes que es posaran sobre la taula de la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics Estat-Generalitat durant la primera meitat de l’exercici pròxim. D’aquesta manera, l’objectiu és que els catalans ja paguin el gravamen a l’Agència Tributària de Catalunya corresponent al 2025, que es liquida a la primavera de l’exercici següent. El pacte explicita que "es prendran els acords corresponents per assegurar la seva execució al llarg de l’any 2026". El pacte també estableix que els impostos de successions i de patrimoni, que pràcticament no es paguen en comunitats governades pel PP, es mantindran en els tipus actuals. Alhora que es descarta deflactar la tarifa de l’IRPF, és a dir, ajustar-la a la inflació, s’estableix el compromís de rebaixar l’IRPF per a les rendes de menys de 35.000 euros, tal com es va fixar en el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2024.

Els objectius

Tot això es va encarregar de ressaltar-ho en un tuit la consellera d’Economia en funcions, Natàlia Mas, que va afirmar que Esquerra va aconseguir els seus objectius: sortir del règim de finançament comú, en el qual està en l’actualitat amb 14 autonomies més; i la recaptació plena. Aquesta meta comença amb l’IRPF. Segons el parer d’ERC, la principal diferència amb el concert basc és la quota de solidaritat prevista, que caldrà negociar, però, en tot cas, "no anirà en perjudici del principi d’ordinalitat", és a dir, evitar que les comunitats que més aporten descendeixin molts llocs respecte a aquelles que més reben una vegada que es reparteixen els recursos del sistema, con es produeix en l’actualitat, tot i que a Madrid i les Balears encara els afecta més.

Però ¿en què s’assembla a la fórmula basca i navarresa, els dos models al marge del règim comú regulat per la llei orgànica de finançament de la comunitats autònomes i l’acord català?

El concert econòmic del País Basc es basa en les relacions bilaterals tributàries i financeres de l’Estat i Euskadi. És un pacte entre iguals basat en els antics furs, que eren les normes que van regir durant segles als territoris bascos i que incloïen, entre altres poders, la recaptació d’impostos. En el cas de Catalunya, el model acordat entre ERC i els socialistes també es basa en principi en una relació bilateral de la comunitat amb l’Estat, cosa que suposa sortir del règim comú.

Per la seva banda, la quota és la contribució que ha d’afrontar i pagar el País Basc a l’Estat per sufragar les competències no transferides, com les de Defensa, ambaixades a l’exterior i d’altres. Es fixa cada cinc anys mitjançant un índex d’actualització que no s’ha renovat des de fa anys. Es manté en el 6,24% de la despesa de l’Estat. Al País Basc consideren que la seva contribució és per sobre del seu pes econòmic, situat el 2023 per sota del 6%; i poblacional, per sota del 5%; mentre que des d’altres àmbits se l’ha titllat de sistema insolidari. I el mateix passa amb el sistema navarrès. El problema és que fa anys que per aquesta proporció a partir de la qual es paga a l’Estat no s’actualitza, fet que pot tant beneficiar com perjudicar aquests territoris.

La proposta acordada a Catalunya consisteix també a acordar el pagament a l’Estat per la prestació de serveis que no estan transferits o que estan centralitzats, però és diferent. Aquesta contribució a les despeses de l’Estat s’establirà mitjançant un percentatge de participació en els tributs, segons l’acord assolit. Segons les últimes dades, Catalunya aporta uns 2.300 milions més dels que rep, davant uns 6.000 milions de Madrid i 330 milions de les Balears, segons la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea). Són les tres comunitats contribuents netes.

Menys renda

A partir dels ingressos obtinguts a Euskadi es paga a l’Estat una quantitat per les despeses acordades en la quota, que també inclou l’aportació a la solidaritat a les comunitats amb menys renda que reparteix l’Estat a través del Fons de Compensació Interterritorial. És el sistema contrari al del règim comú, en el qual encara es troba Catalunya: L’Agència Tributària estatal recapta els tributs estatals, de l’IRPF a l’IVA o Societats, i després distribueix els recursos seguint els requisits que fixa el sistema de finançament autonòmic.

Notícies relacionades

L’Audiència de València manté la imputació de l’exconsellera Pradas

El nòvio d’Ayuso demana quatre anys de presó per al fiscal general

En la fórmula acordada per ERC i el PSC, s’esmenta la creació d’un fons específicament destinat a les comunitats amb menys capacitat fiscal, però no el quantifiquen. En tot cas s’haurà de tenir en compte el principi d’ordinalitat, és a dir, que una vegada realitzada la distribució de recursos les comunitats que més aporten no quedin gaires llocs per sota de les que més reben. En altres països federals els mecanismes d’anivellament i solidaritat no afecten substancialment l’ordinalitat. En canvi, el model vigent fa que Catalunya, que és el tercer territori que més aporta amb entorn del 18% per sobre de la mitjana per habitant, caigui al desè lloc en el repartiment de recursos i, si es té en compte el cost de la vida, cau al lloc 14è.

Aquesta contribució a la solidaritat haurà de ser "explícita" i reflectir-se "de manera transparent", estableix l’acord. L’objectiu és que els serveis prestats per altres autonomies als seus ciutadans "puguin arribar a nivells similars, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar" . I a més, aquesta solidaritat "ha d’estar limitada pel principi d’ordinalitat". Aquest aspecte no és tan evident en el model basc.