Sánchez arrenca un incert mandat marcat per la dependència d’ERC i Junts

Nomenat gràcies al suport de 179 escons, en primera votació i per majoria absoluta, Sánchez torna a entrar en la dimensió desconeguda. El president del Govern central insisteix que hi ha al Congrés una «majoria progressista» i la legislatura durarà «quatre anys». El primer és molt discutible i el segon un mer desig. A diferència del mandat anterior, els diputats d’esquerres no arriben a la meitat de l’hemicicle, amb Junts per Catalunya i el PNB dins del bloc d’investidura. Però la principal dificultat en el nou escenari no és aquesta, reconeixen els col·laboradors de Sánchez, sinó la contínua dependència de les formacions independentistes en les votacions a la Cambra baixa. 

La competició permanent

Tot passarà en totes les votacions per ERC i Junts, dos partits en competició permanent, que es miren de reüll i solen decidir la seva postura en funció de la que pren l’altre. Les negociacions del PSOE amb tots dos per a la futura llei d’amnistia han fructificat, i han provocat en el seu tram final protestes pacífiques i violentes per part de la ultradreta i la ultradreta. Però no ha sigut fàcil. Hi va haver diversos ensurts i la firma conjunta de la norma es va tornar impossible: els republicans es van fer enrere en l’últim moment i els socialistes van optar per registrar-la en solitari. 

Junts va arribar a deixar en l’aire dimecres el seu suport a la investidura, després d’escoltar el primer discurs de Sánchez, en el qual va justificar la carpetada judicial al procés com la via «més segura» per mantenir la «unitat» d’Espanya. Els set diputats postconvergents van acabar donant suport aquest dijous al president (al costat dels del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, el PNB, el BNG i Coalició Canària, davant el rebuig del PP, Vox i UPN), però no va ser el millor símptoma de l’inici de l’aliança. «No provi de temptar la sort», li va advertir Míriam Nogueras, la portaveu parlamentària de Junts. En la seva rèplica, el líder socialista va aparcar el to de la seva intervenció inicial. «Tenen dret a no renunciar a les seves posicions. S’obre davant de nosaltres una oportunitat històrica que hem d’aprofitar», li va dir. 

Amb ERC, després de l’experiència de la legislatura passada, els llaços del PSOE són molt més estrets i estan millor assentats, després de l’experiència de la legislatura passada, però Gabriel Rufián també va llançar a Sánchez un missatge similar al de Nogueras. «No se la jugui», el va avisar. 

La incògnita de Podem

En el camí del cap de l’Executiu també ha aparegut un nou i menys esperat obstacle. Es troba a l’interior la coalició. Molt molest perquè en principi cap dels seus dirigents serà ministre en el nou Govern, Podem es va rebel·lar aquest dijous contra aquest presumpte «veto» per part del PSOE i Sumar. «Encara hi ha temps de rectificar aquest error d’enorme calat», va dir la seva secretària general i titular de Drets Socials en funcions, Ione Belarra, que no va descartar la possibilitat que a partir d’ara els cinc diputats morats, que són dins de la formació que lidera Yolanda Díaz, comencin a anar per lliure en les votacions del Congrés. És una possibilitat que estan tement els socialistes des de les eleccions generals del 23 de juliol.

Però la coalició i els seus aliats compten amb una cola d’enganxar que pot ajudar a resoldre tota aquesta incertesa. El que tenen davant, el PP i Vox, facilita l’escenari. És un tàndem tòxic per a la resta del Congrés. El líder socialista va dedicar bona part del seu discurs inaugural a remarcar quina era l’alternativa, una «onada reaccionària» que pot «acabar soscavant la democràcia», i la tesi es va tornar a repetir sense pausa aquest dijous, durant el debat amb els partits bascos, menys tens que el del dia anterior amb els catalans.

«Som els independentistes i sobiranistes els que impedim avui que el bloc reaccionari arribi al poder. Que ningú ho oblidi», va dir Mertxe Aizpurua, de Bildu. Aitor Esteban, del PNB, va acusar les formacions d’Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal de «voler imposar als carrers el que no s’ha aconseguit a les urnes» i va acabar concloent: «Ningú diu que la tasca de Govern serà senzilla en la conjuntura en què ens trobem, però no és impossible».

Les «falsedats»

Notícies relacionades

Cap a un Govern de geometria variable

Gastar diners en campanyes d’igualtat

Davant aquest complex panorama, Sánchez va aprofitar el seu últim torn per agrair als comandaments socialistes el seu suport durant aquests mesos, marcats per la inquietud davant el risc de repetició electoral, l’opacitat de les negociacions amb l’independentisme català i els virulents atacs de la dreta. «El procés que ens ha portat fins aquest dia no ha sigut fàcil. Tampoc ho ha sigut per a mi. És difícil mantenir la calma quan ens fan les més greus acusacions i sentim falsedats de tota mena contra nosaltres (...) Quan incrementem les partides de beques, apugem el salari mínim, aprovem mesures a favor del planeta i desenvolupem l’economia sostenible i prenguem mesures a favor de la igualtat, recordeu que tot això ho heu aconseguit vosaltres».

Amb 179 vots a favor i 171 en contra, Sánchez ja és president amb plens poders. Ara li toca conformar el flamant Govern. Díaz i ell tenen previst reunir-se aquesta tarda per acabar de dissenyar l’estructura. Els nomenaments de Sumar, per assumir entre quatre i cinc departaments, ja estan bastant perfilats. Però no els del PSOE: s’esperen sorpreses. Dimarts de la setmana que ve, en principi, hi haurà reunió del nou Consell de Ministres, on és probable que s’aprovi per decret la pròrroga de la rebaixa de l’IVA dels aliments fins a finals de juny del 2024. Pactada l’amnistia, Sánchez vol centrar-se en el flanc social.