El PP i Vox reprenen els contactes davant el relleu de Mazón i el nou cicle electoral

Les desavinences també han arribat pel desacord obert en algunes de les comunitats autònomes en què el concurs de l’extrema dreta és imprescindible si els populars volen governar, primer, i fer-ho amb certa estabilitat, després. A Extremadura, on no en va la presidenta autonòmica, la popular María Guardiola, ja ha convocat eleccions anticipades per al pròxim 21 de desembre, i a Aragó, on com va publicar El Periódico de Aragón, del Grup Prensa Ibérica, la ruptura del president Jorge Azcón amb Abascal ha sigut total, i això és dir molt en dues persones que es coneixen des de fa dècades, quan tots dos militaven a les Noves Generacions, les joventuts del PP.

En aquest context és quan va arribar ahir, l’endemà de la sonada dimissió del president valencià, Carlos Mazón, la primera conversa en molt temps entre Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal. Aquesta vegada no hi va haver tensió, ni males maneres, com l’última ocasió en què es van veure mà a mà el mes de juny passat, al despatx que com a líder de l’oposició té Feijóo a la primera planta del palau del Congrés. Allà tots dos van discutir, fins i tot, i en termes durs, sobre la notícia que el PP ha fet córrer en els últims temps que el ministre de Presidència i Justícia, el socialista Félix Bolaños, hauria obert una via de comunicació fluida amb la mà dreta d’Abascal, i un dels principals arquitectes de l’estratègia de Vox, Kiko Méndez-Monasterio. Abascal va desafiar Feijóo a demostrar-ho en privat, ja que Vox ho nega taxativament.

Ara, tots dos han acceptat tornar a començar les seves relacions amb una primera conversa gairebé de tempteig, per telèfon, i que segons traslladen des de Génova es va produir de manera «cordial» i amb «bon to». La trucada va ser, com s’acostuma a dir en aquests casos amb cert sarcasme, gairebé per posar-se d’acord en posar-se d’acord. Però atesos els antecedents i el clima que regna ja es considera molt, fins i tot un important pas. Com a resultat de la trucada, el PP i Vox, que coincideixen en la necessitat de donar estabilitat a una comunitat autònoma que viu encara un «complex i dolorós procés de reconstrucció després de les riuades de l’any passat», com expliquen fonts dels populars, posen ja fil a l’agulla per forjar el nou Govern valencià.

Asseguren que no van parlar de noms, però el curs de la relació al País Valencià entre el PP i Vox i la limitació que estipula l’Estatut autonòmic que el president del Govern regional hagi de ser elegit entre els diputats de les Corts deixen molt poques opcions. I la primera d’aquestes, com ja no és un secret per a ningú, és la del secretari general del PP valencià, Juan Francisco Pérez Llorca, descartada ja per Génova l’alcaldessa de València, María José Catalá.

El tercer nom que havia circulat, el del president de la Diputació de València, Vicente Mompó, no té acta de parlamentari autonòmic, a diferència dels seus dos companys de formació. Hauria sigut una opció en cas d’haver convocat Mazón eleccions, però de moment és una possibilitat que queda en repòs, sense que es descarti per al futur.

Pressupostos ja pactats

Fonts de la cúpula de Vox asseguraven ja des del cap de setmana, abans de l’anunci formal de Mazón, que amb independència del nom del substitut exigiran «les seves condicions», i hi afegeixen: «Com va passar a Extremadura». Un precedent que no és precisament tranquil·litzador per al PP. A favor dels populars, en canvi, juga el fet que al País Valencià ja hi ha uns pressupostos, pactats amb Vox i no en condicions precisament poc avantatjoses per a la formació dretana.

Notícies relacionades

Rosa Álvarez: «Als nostres familiars els va matar la mala gestió, no el clima»

Joan Carles, al seu fill: "Renunciar a la meva herència és rebutjar-me"

Mazón, avançant-se al gir de Feijóo al setembre, va endurir el seu perfil en immigració i sobre els menors migrants (el motiu de la sortida de Vox dels executius autonòmics, inclòs el seu) va assenyalar taxativament: «No admetrem repartiments d’immigració il·legal. Els nostres centres estan saturats». En matèria ecològica es va acostar igualment a Abascal, que el va felicitar per la rectificació dels seus postulats, i va carregar contra el pacte verd comunitari, del qual curiosament forma part el Partit Popular Europeu (PPE).

Les direccions de les dues formacions al País Valencià, on les relacions han sigut sempre millors que les molt enterbolides entre Génova i Bambú, el carrer del nord de Madrid on s’ubica la seu de Vox, començaran a desbrossar el camí perquè Mazón tingui un substitut i la regió disposi d’un nou govern, però sempre sota la supervisió i l’última paraula de les direccions nacionals. O el que és el mateix, de Feijóo i Abascal, que almenys ja tornen a parlen.