Rosa Álvarez: «Als nostres familiars els va matar la mala gestió, no el clima»

Dolores Ruiz assegura no saber sobre moltes coses, d’explicacions tècniques ni de coneixements acadèmics, però als seus 70 anys i havent aixecat una casa a Xiva i un fill amb discapacitat, en sap molt d’altres. «No entenc de moltes coses, però sí que entenc quan les persones no fan bé la seva feina, i aquest senyor, Carlos Mazón, no va fer bé la seva feina», va dir ahir, amb la veu trencada, davant una representació de diputats en la comissió d’investigació sobre la dana al Congrés dels Diputats.

És la primera de les comissions en institucions que obre amb el testimoni de les víctimes. Ho va fer amb una representació de cinc persones convocades per l’Associació de Víctimes Mortals Dana 29-O que van perdre familiars fa ja més d’un any. Tots van relatar les històries dels seus pares, fills, marits, nebots, germanes i sogres per fer veure a les institucions que no són números. Però sobretot, per exigir responsabilitats polítiques, però també penals. «Als nostres familiars no els va matar el clima, els va matar la mala gestió», resumia la presidenta de l’associació, Rosa Álvarez.

El testimoni d’Álvarez va ser el primer que es va escoltar. La Rosa, filla de Manuel el barber, mort quan l’aigua va arrasar casa seva a Catarroja, va fer un emocionat retrat del seu pare, un home paradoxalment obsessionat amb les inundacions, que durant anys va patentar diversos sistemes contra l’aigua. El retrat d’un home curós i generós, que llegia premsa en paper, atenia i rebia trucades tot i que no tenia WhatsApp, escombrava el carrer dues vegades al dia i feia el dinar per a la seva filla tots els dies. El 29 d’octubre putxero. Amb les sobres, pensava fer arròs al forn el dia 30, el plat favorit de la seva única neta.

«Però no hi va haver sobres, ni arròs, ni més Manuel el barber» després de la dana, relatava la Rosa. «Ni un instant de felicitat» des d’aquella nit en què la filla de Manuel va haver de mentir a la seva pròpia filla perquè no arrisqués la seva vida per salvar la del seu avi. «Ell repetia: ‘La xiqueta que es torne’, i li vaig dir a l’Aitana que el seu iaio estava fora de perill, a la terrassa», va rememorar.

A Catarroja, com a tot el territori valencià, cantava Raimon, no sap ploure. «El que no podíem imaginar era que els nostres gestors tampoc sabien gestionar», va denunciar Álvarez. Malgrat que el president hagi dimitit, té clar que les responsabilitats no acaben aquí: «Als nostres familiars no els va matar el clima; els va matar la mala gestió i la falta de respecte per la ciència, que va fer que el Consell enviés una alerta que va arribar quan ja havien mort», va concloure.

Dolores, «morta per dins»

Notícies relacionades

El PP i Vox reprenen els contactes davant el relleu de Mazón i el nou cicle electoral

Joan Carles, al seu fill: "Renunciar a la meva herència és rebutjar-me"

Aquesta convicció la va compartir Dolores Ruiz, que va perdre el seu marit, Emeterio, el seu fill gran, Jesús Andrés, de 46 anys, i el seu altre fill, Javier, de 42. Es va reconèixer «morta per dins» i va desgranar com, el fatídic 29-O, va perdre de vista els seus tres familiars que van sortir a l’aigua des de les finestres de casa seva a Xiva a rescatar-se mútuament i a intentar salvar el gos de la família. A València, a les 17.15 hores, el tercer fill, un home amb discapacitat intel·lectual, trucava repetidament al 112. Tantes vegades va trucar que li van dir que ja el coneixien. «Ja hem enviat ajuda». «Mentida, ningú hi va anar», va afegir Ruiz.

No perdona Carmina Gil la falta d’avisos, tant de Protecció Civil com del sistema de teleassistència, que es van carregar la vida de la seva sogra, La Rosa, de 92 anys, que vivia en un centre de gent gran a Picanya, a primera línia del barranc. «Si hagués rebut aquests missatges, avui la Rosa estaria amb nosaltres», va destacar. «La gent gran es va veure vulnerable, sola i resignada davant una mort segura», va lamentar la Carmina, entre llàgrimes.