Javier Solana: «Vivim una distorsió a Espanya que espero que es normalitzi amb la investidura»

En la seva ronda d’entrevistes pel seu llibre ‘Testigo de un tiempo incierto’ (premi Espasa d’assaig), el llibre en el qual recull la seva visió del món des de la caiguda del mur de Berlín, atén Levante-EMV, del grup Prensa Ibérica, a través del telèfon. És a Madrid, al seu despatx a Esade. S’interessa pel CaixaForum de València (és membre del comitè científic de la Fundació La Caixa) i celebra que s’hagi recuperat un edifici de Calatrava.

Esteban González Pons ha dit que la mobilització d’aquests dies contra els acords d’investidura de Pedro Sánchez és ‘el Maidan espanyol’. ¿Està d’acord amb aquesta idea?

No sé el que ha dit, però el Maidan i el que estem veient a Espanya no tenen res a veure.

¿Vostè, com està vivint aquesta tensió als carrers?

Amb preocupació. El dret de manifestació està garantit a Espanya, però quan es passa a atacar les cases dels partits em sembla malament. No vull entrar en aquest debat que afortunadament acabarà demà passat.

¿Dona per segura la investidura?

Crec que sí, el candidat ha dit que té els vots necessaris i el Rei ha dit que els té.

Acaba el seu llibre parlant d’Espanya com un lloc del qual sentir-nos orgullosos. ¿Ho sent igual aquests dies?

He llegit moltes vegades l’últim paràgraf del llibre aquests dies. Ho continuo pensant, sí. El que estem vivint ara és una distorsió que espero que no sigui duradora i que entrem en una situació normalitzada, amb un Parlament que comença a funcionar i que no s’hagin de repetir les eleccions. Hi ha possibilitats d’avançar, i molt, però també de fer marxa enrere si no es gestiona bé.

Ha parlat de manera positiva de l’amnistia. ¿Ho manté?

No soc jurista. Si el que es fa no està d’acord amb la llei, el Tribunal Constitucional ho haurà de dir, però crec que no haurà de dir-hi gaire.

Des de la caiguda del mur de Berlín hem passat del que semblava una cultura de l’entesa a una altra del conflicte. ¿Hem anat cap enrere?

És un període llarg de grans dificultats. L’error gran és l’atac a Ucraïna. Es tracta de la sensació que té Putin, i alguns russos més, que la caiguda de la Unió Soviètica ha sigut un gran fracàs del qual no són capaços d’aixecar-se. Crec que no es correspon amb la realitat.

Diu que les victòries militars no solen solucionar els problemes. ¿Ho pensa ara veient el que passa a Gaza?

Una victòria militar com la de la II Guerra Mundial inicia un temps nou, però quan són guerres petites, locals, sembla que s’han resolt i no és així. Tenim l’exemple de l’Alt Karabakh. Així que aquest concepte de guerra hauríem d’intentar fer-lo desaparèixer. Hi ha moltes possibilitats perquè dos països puguin viure junts.

En el cas d’Israel i Palestina, ¿la solució són els dos estats?

És un problema molt diferent. Aquí soc molt dur amb Israel, perquè no accepta l’existència de dos estats. Més aviat al contrari, fa tot el possible perquè no n’hi hagi. Aquí sí que he de culpar el primer ministre Netanyahu i l’equip que té: noms molt extremistes que no volen un final del camí amb dos estats. I hi ha una sensació d’amargor i ràbia a Palestina. No defenso el terrorisme ni els actes terroristes, el que ha fet Hamàs no és bo, però tampoc ho és com està responent Israel a Gaza. Voreja la brutalitat. El president dels Estats Units ja està dient que parin els bombardejos als hospitals.

¿Parlaria de genocidi?

No vull utilitzar aquestes paraules grandiloqüents, que no s’han d’utilitzar sense proves. El que és absolutament necessari és l’ajuda humanitària a Gaza. Em va tocar obrir la frontera de Gaza amb Egipte (el pas de Rafah) i conec molt bé com vivien les persones a Gaza. La gent viu molt malament, cal haver viscut allà per entendre-ho.

¿Netanyahu llavors és un obstacle a una solució?

Netanyahu és un mal governant per a Israel i per a la regió.

En el llibre és molt crític amb Donald Trump, que podria tornar a la presidència dels EUA el 2024. La situació que es pot presentar és Trump de nou en el poder, Putin en guerra i actors nous com Milei a l’Argentina i Meloni a Itàlia, més Netanyahu ferit. ¿La perspectiva global espanta?

Si posa totes aquestes coses juntes, espanta, sí. Però no crec que hagin de passar totes aquestes coses alhora. És veritat que tenim l’any que ve eleccions en llocs estratègics, com Rússia, on no caurà Putin, però sí que pot sortir una mica menys poderós del que creia. És un moment d’incerteses i hauríem d’intentar arribar amb la situació d’Ucraïna més encarrilada i també la d’Israel i Palestina.

¿El principal tret d’aquest present és l’ocàs dels Estats Units com a primera potència?

Els Estats Units estan molt preocupats per l’avenç de la Xina. La història ha demostrat que quan hi ha una potència que emergeix i una altra que pot deixar de ser la primera hi ha un risc de conflicte. Ho sabem des de les guerres del Peloponès. Per tant, cal anar molt amb compte per resoldre les coses de manera racional.

¿La democràcia liberal pot estar en risc si el bloc emergent entorn de la Xina prospera?

La democràcia liberal no és l’única manera que es governa en el món d’avui. Al contrari, té problemes també i els països que són avui democràcies liberals el que han de fer és donar exemple. Quan d’una banda critiquem els bombardejos de Rússia a Ucraïna i després no critiquem els de l’Iraq i l’Iran a Israel, el món occidental queda una mica estrany. Hi ha un món molt més gran que l’occidental. Hi ha països que estan pujant i no estan basats en la democràcia liberal, i no la podem imposar. El que cal fer és convèncer que no s’ha inventat un règim millor que la democràcia. I si no, cal conviure.

¿L’única veritat inqüestionable d’aquest temps és el capitalisme?

Té les seves virtuts i defectes. El més important d’aquests últims és la desigualtat que genera. El món cada vegada és més reticent a la desigualtat. Al Sud Global li va pitjor des de la pandèmia: hi ha molta gent que no s’ha vacunat cap vegada. I hem fet una guerra amb unes conseqüències molt dolentes per al sud, per la pujada de preus.

¿Qui està guanyant la guerra d’Ucraïna?

Ningú. Per tant, cal pensar molt seriosament si caldria arribar a un armistici. La pau no és la literatura d’un tractat. La pau és que la gent deixi de morir al camp de batalla. Això és l’important. Hi ha molts problemes al món que no s’han resolt amb tractats de pau, però els armisticis permeten que no hi hagi morts. Corea del Nord i del Sud almenys entre ells no lluiten.

¿I el futur passa per la integració d’Ucraïna a la Unió Europea al més aviat possible?

Sí, al més aviat possible, i Ucraïna s’ha de desenvolupar per estar preparada.

Un tret nou d’aquesta última etapa són els relats falsos. Fa 40 anys no tenien la puixança i visibilitat d’avui.

Han existit sempre. El que no ha existit és la rapidesa amb què aquestes coses circulen. Les mentides són dolentes, clar, però si circulen a la velocitat de la llum el desconcert és més gran. La capacitat que tenim avui de comunicar és tan alta que la notícia falsa es converteix en un problema.

¿Líders responsables són una vacuna contra la mentida?

I algunes regles que caldria consensuar entre els països seriosos.

Notícies relacionades

El Govern negocia amb els Comuns per ajornar la pujada de la taxa turística

Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament

Al final, el present depèn de voluntats personals com la de Putin, que vostè diu que ha perdut el nord. No sé si la seva visió és pessimista davant el futur.

Cal ser constructiu i intel·ligent en els plantejaments, i això ens portarà a ser una mica més optimistes.